Vés al contingut

Octet (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióOctet
Forma musicalSonata
TonalitatMi bemoll major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1795
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto
  4. Presto
Data de publicació1830 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 103
Opus103 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióoboè, clarinet, trompa i fagot Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2f85aec5-75a7-4cf8-b6ad-b54e4a05b816 IMSLP: Wind_Octet_in_E-flat_major,_Op.103_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002361789 Modifica el valor a Wikidata

L'Octet en mi bemoll major, Op. 103, de Ludwig van Beethoven és una obra per a dos oboès, dos clarinets, dos fagots, i dues trompes. Beethoven va compondre aquesta obra l'any 1792 a Bonn, abans d'establir-se a Viena. La va revisar i expandir el 1795 mentre componia el seu primer Quintet de corda, Op. 4.[1] L'Octet no va ser publicat fins al 1834 per Artaria, per això té un número d'Opus alt.

En la portada de l'autògraf apareix la frase "en un concert", cosa que demostra que la peça estava destinada a ser interpretada en un concert.

Estructura

[modifica]

La composició consta de quatre moviments:

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Menuetto
  4. Presto

En el manuscrit del compositor, seguint al Menuetto està escrit el començament d'un moviment Andante. Descartat pel compositor, més tard es va publicar com el Rondino en mi bemoll major, WoO. 25.[2]

Referències

[modifica]
  1. Wigmore 2009, p. 2
  2. Cooper 2000, p. 50
Fonts