Vés al contingut

Odàcids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Odàcid)
Infotaula d'ésser viuOdàcids
Odacidae Modifica el valor a Wikidata

Odax pullus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaOdacidae Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1861
Odax cyanomelas (1 i 2) i Achoerodus gouldii (3 i 4)

Els odàcids (Odacidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes i relacionats amb els làbrids i els peixos lloro.[1][2]

Etimologia

[modifica]

Del grec odax, -akos (amb les dents), derivat d'odaxao (mossegar).[3]

Descripció

[modifica]
  • Tenen les dents foses les unes a les altres semblant a la forma del bec d'un lloro.
  • 14-23 espines a l'aleta dorsal.
  • Una sola espina i 4 radis tous a l'aleta pelviana (tot i que n'hi ha una espècie amb absència de la susdita aleta).
  • Escates en general de mida petita a mitjana.
  • Línia lateral amb 30-87 escates.[4]

Alimentació

[modifica]

N'hi ha espècies que es nodreixen de petits invertebrats i d'altres són herbívores, algunes de les quals arribant a l'extrem d'alimentar-se de varietats d'algues que són químicament desagradables per a altres peixos.[1][5]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

Són peixos costaners que viuen a Austràlia i Nova Zelanda.[6][4]

Gèneres i espècies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Odacidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2012. [Consulta: 29 juliol 2011].
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)
  5. Choat, J.W. & Bellwood, D.R., 1998. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. Ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. ISBN 0-12-547665-5.
  6. Gomon, M.F. i J.R. Paxton, 1985. A revision of the Odacidae, a temperate Australian-New Zealand labroid fish family. Indo-Pacific Fishes (8):57 p.
  7. Whitley G. P., 1947. New sharks and fishes from Western Australia. Part 3. Aust. Zool. v. 11 (pt 2). 129-150.
  8. Cuvier , G. & Valenciennes, A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Histoire naturelle des poissons. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
  9. Castelnau F. L., 1875. Researches on the fishes of Australia. Philadelphia Centennial Expedition of 1876. Intercolonial Exhibition Essays, 1875-6. Research. Fish. Australia Núm. 2. 1-52.
  10. Cuvier , G. & Valenciennes, A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Historie naturelle des poissons. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
  11. Cuvier G. & Valenciennes A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14. i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp.
  12. Richardson J., 1858. On Siphonognathus, a new genus of Fistularidae. Proceedings of the Zoological Society of London. 1857 (pt 25). 237-240.
  13. BioLib (anglès)
  14. AQUATAB
  15. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  16. World Register of Marine Species (anglès)
  17. FishBase (anglès)
  18. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)