Odàcids
Aparença
Odacidae | |
---|---|
Odax pullus | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Odacidae Günther, 1861 |
Els odàcids (Odacidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes i relacionats amb els làbrids i els peixos lloro.[1][2]
Etimologia
[modifica]Del grec odax, -akos (amb les dents), derivat d'odaxao (mossegar).[3]
Descripció
[modifica]- Tenen les dents foses les unes a les altres semblant a la forma del bec d'un lloro.
- 14-23 espines a l'aleta dorsal.
- Una sola espina i 4 radis tous a l'aleta pelviana (tot i que n'hi ha una espècie amb absència de la susdita aleta).
- Escates en general de mida petita a mitjana.
- Línia lateral amb 30-87 escates.[4]
Alimentació
[modifica]N'hi ha espècies que es nodreixen de petits invertebrats i d'altres són herbívores, algunes de les quals arribant a l'extrem d'alimentar-se de varietats d'algues que són químicament desagradables per a altres peixos.[1][5]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Són peixos costaners que viuen a Austràlia i Nova Zelanda.[6][4]
Gèneres i espècies
[modifica]- Haletta (Whitley, 1947)[7]
- Haletta semifasciata (Valenciennes, 1840)[8]
- Neoodax (Castelnau, 1875)[9]
- Neoodax balteatus (Valenciennes, 1840)[10]
- Odax (Valenciennes, 1840)[11]
- Siphonognathus (Richardson, 1858)[12][13][14][15][16][17][18]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Odacidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2012. [Consulta: 29 juliol 2011].
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ Choat, J.W. & Bellwood, D.R., 1998. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. Ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. ISBN 0-12-547665-5.
- ↑ Gomon, M.F. i J.R. Paxton, 1985. A revision of the Odacidae, a temperate Australian-New Zealand labroid fish family. Indo-Pacific Fishes (8):57 p.
- ↑ Whitley G. P., 1947. New sharks and fishes from Western Australia. Part 3. Aust. Zool. v. 11 (pt 2). 129-150.
- ↑ Cuvier , G. & Valenciennes, A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Histoire naturelle des poissons. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
- ↑ Castelnau F. L., 1875. Researches on the fishes of Australia. Philadelphia Centennial Expedition of 1876. Intercolonial Exhibition Essays, 1875-6. Research. Fish. Australia Núm. 2. 1-52.
- ↑ Cuvier , G. & Valenciennes, A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Historie naturelle des poissons. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
- ↑ Cuvier G. & Valenciennes A., 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14. i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp.
- ↑ Richardson J., 1858. On Siphonognathus, a new genus of Fistularidae. Proceedings of the Zoological Society of London. 1857 (pt 25). 237-240.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)