Vés al contingut

Oda de Canterbury

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personasant Oda, o
Odó de Canterbury
Biografia
NaixementOda, Oddo
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 958 Modifica el valor a Wikidata
Canterbury (Anglaterra)
SepulturaCatedral de Canterbury (santuari destruït al s. XVI, avui no se'n coneix el lloc exacte) 
Arquebisbe de Canterbury
942 – 2 juny 958
← Wulfhelm (en) TradueixÆlfsige (en) Tradueix →
Bisbe diocesà
928 –
← Aethelstan of Ramsbury (en) TradueixÆlfric of Ramsbury (en) Tradueix →
Bisbat de Ramsbury
941
← Aethelstan of Ramsbury (en) TradueixÆlfric of Ramsbury (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
bisbe, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
Festivitat4 de juliol; en alguns llocs, 2 de juny
IconografiaCom a bisbe

Oda de Canterbury (Ànglia de l'Est?, c. 880 - 2 de juny de 958), dit també Oda el Bó o Oda el Sever, fou un religiós anglès de família danesa, 22è arquebisbe de Canterbury. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'anglicanisme.

Biografia

[modifica]

Va néixer probablement a Ànglia de l'Est, de pares danesos vinguts a Anglaterra cap al 865. Va esdevenir monjo benedictí a l'abadia francesa de Fleury-sur-Loire. El 927 fou nomenat bisbe de Ramsbury, i el 937 era al costat del rei Etelstan a la batalla de Brunanburgh. També va contribuir al retorn a França del nebot d'Etelstan, que es convertiria en Lluís IV.

El 942 fou investit arquebisbe de Canterbury. Intervingué amb encert en els afers religiosos i polítics. Va intervenir en els regnats d'Edmund el Magnífic, el seu germà Edred, i els seus fills Eduí el Bell i Edgard el Pacífic influint a la formulació del cos legislatiu del regne. En l'administració religiosa, va ampliar la catedral de Canterbury, va crear una diòcesi separada per a l'Ànglia de l'Est i va donar suport a les reformes monàstiques de sant Dunstà a Glastonbury.

Va morir el 2 de juny del 958. Va adquirir fama de preocupat pels necessitats i se li atribuïren alguns miracles. Fou canonitzat i la seva festivitat se celebra el 4 de juliol, i en alguns llocs el 2 de juny.