Vés al contingut

Oficina d'Asil i Refugi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióOficina d'Asil i Refugi
Història
Creació1995

Lloc webproteccion-asilo.interior.gob.es… Modifica el valor a Wikidata

L'Oficina d'Asil i Refugi (OAR) és l'òrgan competent a l'estat espanyol per a la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional, integrat en la Subdirecció General de Protecció Internacional del Ministeri de l'Interior.

Les dades de l'any 2019, xifren en 118 446 les sol·licituds de protecció internacional presentades a l'estat espanyol, la qual cosa va suposar un augment del 112,46 % respecte a les 55 749 sol·licituds de l'any 2018. D'aquestes, la majoria van ser sol·licitades per homes, un 54,56 %. Per països, al capdavant es troben Veneçuela (40 886 sol·licitants enfront dels 20 053 de l'any anterior), Colòmbia (29 410 enfront de les 8 818 de l'any anterior) i Hondures (6 803 sol·licituds enfront de les 2 465 presentades l'any anterior). Dels països europeus, el primer és Ucraïna, en novè lloc, amb 2 386 sol·licituds el 2018.[1]

Història

[modifica]

L'Oficina d'Asil i Refugi va ser creada el 2 de març de 1995 dins del llavors Ministeri de Justícia i Interior.[2] S'integrava en la Subdirecció General d'Asil, actualment coneguda com a Subdirecció General de Protecció Internacional i, segons el Reial decret 952/2018, aquesta Subdirecció té la consideració d'Oficina d'Asil i Refugi.[3]

L'agost de 2018 el Govern d'Espanya va anunciar l'ampliació de la plantilla de l'Oficina, la primera des de feia més de dues dècades. En total, el Govern va anunciar la convocatòria de 231 places, que se sumarien a les aproximadament 60 places que ja existien.[4][5]

Funcions

[modifica]

Les funcions de la OAR es detallen en el Reial decret 203/1995, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d'aplicació de la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d'asil i de la condició de refugiat, modificada per la Llei 9/1994, de 19 de maig i en el Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de reconeixement de l'estatut d'apàtrida., i són:[2][6]

  • Instruir el procediment per a la concessió d'asil.
  • Constituir el suport material de la Secretaria de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi.
  • Notificar als interessats les resolucions de les sol·licituds, sense perjudici del que es disposa en el Reial decret 1521/1991, d'11 d'octubre, sobre creació, competències i funcionament de les Oficines d'Estrangeria.
  • Informar i orientar els sol·licitants d'asil sobre els serveis socials existents.
  • Proposar al Ministre de l'Interior, a través del Director General de Política Interior, les inadmissions a tràmit de sol·licituds d'asil conforme al previst en l'article 5, apartats 6 i 7, de la Llei 5/1984, reguladora del dret d'asil i de la condició de refugiat.
  • Informar periòdicament a la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi de les inadmissions acordades i dels criteris aplicats.
  • Sotmetre a aquesta comissió les propostes d'autorització de permanència a Espanya acordades en l'àmbit de l'article 17.2 de la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d'asil i de la condició de refugiat, de conformitat amb el previst als apartats 3 i 4 de l'article 31 d'aquest Reglament.
  • Proporcionar al representant de l'ACNUR a Espanya les dades estadístiques i qualssevol uns altres relacionats amb sol·licitants d'asil, i refugiats a Espanya, de conformitat amb l'establert en l'article 35 de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats.
  • Examinar els expedients d'apatrídia i elevar propostes de resolució al Ministre de l'Interior a través de la Direcció general de Política Interior.
  • Instruir els expedients per reconèixer l'estatut d'apàtrida, així com aquelles altres funcions assenyalades als apartats anteriors d'aplicació a aquests expedients.
  • Instruir els expedients per a la concessió dels beneficis de la protecció temporal de conformitat amb el previst en el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades, aprovat pel Reial decret 1325/2003, de 24 d'octubre, així com aquelles altres funcions assenyalades als apartats anteriors d'aplicació a aquests expedients.
  • Tramitar les sol·licituds d'extensió familiar presentades.
  • Iniciar els procediments de cessament i de revocació de la protecció internacional concedida.

Asil en xifres

[modifica]
Sol·licituds d'asil a Espanya
Any Totals Homes Dones Variació (%) Font
2008 4 517 3 100 1 417 [7]
2009 3 007 2 128 879 [8]
2010 2 744 1 946 798 -8,75 [9]
2011 3 422 2 514 908 24,71 [10]
2012 2 588 1 781 807 -24,37 [11]
2013 4 513 3 528 985 74,38 [12]
2014 5 952 4 029 1 923 31,89 [13]
2015 14 887 9 057 5 830 150,12 [14]
2016 16 544 9 826 6 718 11,13 [15]
2017 31 740 18 271 13 469 91,85 [16]
2018 55 749 31 964 23 785 75,64 [17]
2019 118 446 64 630 53 816 112,46 [1]

Dret a la protecció subsidiària

[modifica]

El dret a la protecció subsidiària és el dispensat a les persones d'altres països i als apàtrides que, sense reunir els requisits per obtenir l'asil o ser reconegudes com a refugiades, però respecte de les quals es donin motius fundats per creure que si tornessin al seu país d'origen en el cas dels nacionals o, al de la seva anterior residència habitual en el cas dels apàtrides, s'enfrontarien a un risc real de sofrir algun dels danys greus, i que no poden o, a causa d'aquest risc, no volen, acollir-se a la protecció del país que es tracti.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Asilo en cifras, 2019». Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 24 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Real Decreto 203/1995, de 10 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de aplicación de la Ley 5/1984, de 26 de marzo, reguladora del derecho de asilo y de la condición de refugiado, modificada por la Ley 9/1994, de 19 de mayo.» (en castellà). www.boe.es. [Consulta: 23 agost 2018].
  3. «Real Decreto 952/2018, de 27 de julio, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio del Interior.» (en castellà). www.boe.es. [Consulta: 23 agost 2018].
  4. Press, Europa. «El Gobierno refuerza el personal para atender a refugiados: 323 plazas, de las que 231 son para la Oficina de Asilo». www.europapress.es, 05-08-2018. [Consulta: 8 novembre 2019].
  5. «Interior prevé triplicar las resoluciones de asilo y refugio en 2019». .
  6. «Real Decreto 865/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de reconocimiento del estatuto de apátrida.» (en castellà). www.boe.es. [Consulta: 23 agost 2018].
  7. «Asilo en cifras, 2008». Arxivat de l'original el 2022-05-18. [Consulta: 24 novembre 2021].
  8. «Asilo en cifras, 2009». Arxivat de l'original el 2022-05-21. [Consulta: 24 novembre 2021].
  9. «Asilo en cifras, 2010». Arxivat de l'original el 2022-04-21. [Consulta: 24 novembre 2021].
  10. «Asilo en cifras, 2011». Arxivat de l'original el 2022-05-21. [Consulta: 24 novembre 2021].
  11. «Asilo en cifras, 2012». Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 24 novembre 2021].
  12. «Asilo en cifras, 2013». Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 24 novembre 2021].
  13. «Asilo en cifras, 2014». Arxivat de l'original el 2022-03-03. [Consulta: 24 novembre 2021].
  14. «Asilo en cifras, 2015». Arxivat de l'original el 2021-12-04. [Consulta: 24 novembre 2021].
  15. «Asilo en cifras, 2016». Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 24 novembre 2021].
  16. «Asilo en cifras, 2017» p. 19. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 24 novembre 2021].
  17. «Asilo en cifras, 2018» p. 15; 19; 25. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 24 novembre 2021].

Enllaços externs

[modifica]