Vés al contingut

Ogam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ogàmiques)
Infotaula sistema d'escripturaOgam
Tipusalfabet, escriptura natural i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesirlandès primitiu, irlandès antic i llengua picta Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle IV Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Ogam Modifica el valor a Wikidata (212 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textde baix a dalt i d'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+1680-169F Modifica el valor a Wikidata

L'escriptura ogàmica, ogam o ogum (en irlandès i anglès, ogham) és un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en pedra i altres materials durs, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de l'era comuna.

En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies. Un cinqué grup de cinc símbols anomenat forfeda ('lletres addicionals'), degué ser-ne un desenvolupament posterior.

La majoria de les inscripcions són curtes i consten només de noms. Dels més de 400 epígrafs coneguts, al voltant de 330 són d'Irlanda. Se n'ha trobat també, però, en regions angleses centrals, com Coventry, reforçant la idea d'intercanvi cultural i econòmic durant el primer mil·lenni.[1]

La pedra amb inscripcions ogam, d'11 cm de llarg i un pes de 139 g, va ser trobada en un jardí a Coventry per Graham Senior el maig de 2024.

Orígens i ús

[modifica]

L'origen de l'alfabet ogam és atribuït, en El llibre de Ballymote, un manuscrit medieval irlandés, a “Ogma, Cara de Sol, fill de Brees”, un dels déus goidèlics (irlandesos) més antics. D'acord amb Llucià (segle ii EC) Ogma era representat com Hèrcules, amb un mall i una capa de pell de lleó.

El llibre de Ballymote

Hi ha diverses versions de l'alfabet, amb variació en el nombre de lletres. Macalister suggereix que aquesta versió, amb les lletres extres, és semblant a un alfabet que ell considera anterior, amb influència semita, en què s'escriu de dreta a esquerra, de l'alfabet grec. Aquest alfabet, conegut com el Fornello-Cerveteri, es troba en un parell d'exemples en ceràmiques italianes del segle v aC.

La pregunta seria si els alfabets ogam són anteriors o no a aquest. Macalister pensa que no, però Graves no hi està d'acord. Al seu parer, hi ha diversos factors que en suggereixen una antiguitat major. Primer: l'ordre de les lletres és diferent entre l'ogam i el grec, i segurament, si l'ogam fos derivat del grec, l'ordre seria el mateix o molt semblant. Segon, les lletres extres s'acumulen al final de l'alfabet ogam i es representen amb símbols molt diferents als de la resta de l'ogam (vegeu més a baix). Els sons que aquestes lletres semblen representar serien sons apareguts més tard en l'evolució del celta. Per exemple, hi ha una lletra per al so P, mentre que la resta de l'alfabet ogam sembla celta-Q, que hi és anterior. Així doncs, aquestes lletres extres fan l'efecte de ser afegits d'un altre abecedari (el grec?) a fi de representar alguns sons nous i simplement agregades a un alfabet ja existent.

Si fos així, l'alfabet ogam seria anterior al segle v aC. D'aquesta època, però, no es coneix cap exemple escrit.

Això es podria deure a la manera en què l'alfabet s'usava. Juli Cèsar (en Guerra de les Gàl·lies) diu que els druides usaven l'alfabet llatí o grec fins i tot en els seus escrits sagrats per “temor que (el d'ells) arribara a vulgaritzar-se i que la memòria dels savis (o estudiosos) decaiguera”. D'acord amb Graves, Macalister “demostra que l'ogam mai s'usà en inscripcions públiques fins que el druidisme començà a declinar”.

Sembla que els missatges en aquest llenguatge es consideraren una cosa molt reservada. Els exemples que coneixem d'ogam (vint lletres ordenades en cinc grups de quatre) suggereixen que s'usaven per poder comunicar-se secretament fins i tot en públic, assignant valors representatius a certes posicions o gests, per exemple, de les mans o dits. En cròniques celtes posteriors (com ara, el Llibre de Ballymote o el Llibre de Taliesin) es fan referències a Cos-ogham (ogam de la cama) i Sron-ogham (ogam del nas), que suggereixen que tal ús no es restringia a la mà o els dits.

Representació gràfica de l'alfabet

[modifica]
Representació gràfica de l'alfabet ogam

Aquesta representació és estàndard, però generalment és a l'inrevés: les primeres lletres són: B, L, N, etc. (per això alguns l'anomenen Bethluisnion en lloc d'abecedari).

El nom de les lletres correspon en general a noms d'arbres. Com a conseqüència, és també anomenat "alfabet dels arbres". Segons Robert Graves, açò es deu al fet que el sistema d'escriptura ogam es basava en una sèrie de ressonàncies i correspondències el coneixement de les quals es reservava per als savis i en la pràctica significava que saber escriure requeria nivells profunds del cos de coneixement (mitologia, tècnica, ciència, etc.) celta. Aquest costum continua fins al present: el nom de les lletres en irlandés modern encara és el nom d'arbres (i en la majoria corresponen als noms tradicionals).

Lletres, els seus noms i significats

[modifica]
No veieu bé alguns caràcters?

L'ús de l'ogam sembla haver estat considerat un secret, reservat quasi exclusivament per a comunicacions entre els "savis entre els savis" dels celtes (ja sigui els druides o els bards) perquè se suposava que donava accés a secrets profunds. Així, per exemple, fins i tot el nom de les lletres no és donat directament, si no amb una sèrie de kennings (coneixement o endevinalles) que dona a l'estudiant accés a aquest coneixement. Els kennings s'organitzen en Bríatharogam ('Ogam paraula') dels quals es coneixen tres exemples. Els "kenings" es donen en l'original irlandés, amb glossa catalana. A l'esquerra es dona, primer, la lletra que se suposa que hi correspon i, després, el nom. Aquests noms en la majoria són noms d'arbres.

Les cinc lletres del final de l'alfabet són les forfeda o lletres addicionals, desenvolupades molt posteriorment.

Lletra Significat Bríatharogam Morainn mac Moín Bríatharogam Maic ind Óc Bríatharogam Con Culainn
B Beithe Bedoll féochos foltchain
peu marcit amb pèl fi
glaisem cnis
la pell més grisa
maise malach
bellesa de la cella
L Luis Flama/herba lí súla
lluentor de l'ull
carae cethrae
amic del bestiar
lúth cethrae
aliment del bestiar
F Fern Vern airenach fían
avantguarda de guerrers
comét lachta
contenidor de llet
dín cridi
protecció del cor
S Sail Salze lí ambi
pal·lidesa d'algú sense vida
lúth bech
aliment d'abelles
tosach mela
començament de la mel
N Nin Freixe costud síde
establiment de la pau
bág ban
vanaglòria de dones
bág maise
vanaglòria de la bellesa
H Úath Albespí condál cúan
munió de gossades
bánad gnúise
pal·lidesa de cares
ansam aidche
més difícil a la nit
D Dair Roure ardam dosae
l'arbre més alt
grés sotaír
habilitat de l'artesà
slechtam sotaíre
l'artesania més ben decorada
T Tinne Grèvol trian roith
un terç de la roda
smiur gúaile
el moll del carbó
trian n-airm
un terç d'una arma
C Coll Avellaner caíniu fedaib
l'arbre més bell
carae blóesc
amic de les nous
milsem fedo
l'arbre més dolç
Q Cert Pomer clithar baiscill
refugi d'un [llunàtic?]
bríg anduini
substància d'algú insignificant
dígu fethail
borrissol de la roba
M Muin Vinya tressam fedmae
el més fort en l'esforç
árusc n-airlig
proverbi de la matança
conar gotha
camí de la veu
G Gort Heura milsiu féraib
la pastura més dolça
ined erc
un lloc adient per a les vaques
sásad ile
aliment de multituds
GG Gétal Ginesta/falguera lúth llego
aliment de sangonera
étiud midach
roba dels metges
tosach n-échto
començament de la matança
Z Straif Aranyoner tressam rúamnai
el colorant més fort
mórad rún
augment de secrets
saigid nél
cerca de núvols
R Ruis Saüc tindem rucci
el rubor més fort
rúamnae drech
enrogiment de cares
bruth fergae
brillantor de la ràbia
A Ailm Avet?/Pi? ardam íachta
la queixa més forta
tosach frecrai
començament de resposta
tosach garmae
començament de l'avís
O Onn Freixe/Gatosa congnaid ech
qui fereix els cavalls
féthem sotaíre
artesania més fina
lúth fían
[eina] de bandes de guerrers
U Úr Bruc úaraib adbaib
en cases fredes
sílad cland
propagació de les plantes
forbbaid ambí
sudari d'algú sense vida
E Edad Àlber blanc érgnaid fid
arbre amb enteniment
commaín carat
canvi d'amics
bráthair bethi (?)
germà del bedoll (?)
I Idad Teix sinem fedo
l'arbre més vell
caínem sen
l'ancià més bell
lúth lobair (?)
energia del malalt (?)
EA Ébad ? snámchaín feda
la lletra que neda bé
cosc lobair
[advertiment?] del malalt
caínem éco
el peix més bell
OI Óir Or?/Boneter? sruithem aicde
substància venerable
lí crotha
esplendor de la forma
UI Uillenn Colze?/Xuclamel? túthmar fid
arbre olorós
cubat oll
gran colze/avantbraç
IO Iphín Espina?/Agrassó? milsem fedo
arbre més dolç
amram mlais
sabor magnífic
AE Emancholl Avellana bessona? lúad sáethaig
queixa del malalt
mol galraig
queixa del malalt

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Teacher finds stone with ancient ogham writing from Ireland in Coventry garden» (en anglès). The Guardian, 8maig 2024. [Consulta: agost 2024].

Fonts

[modifica]
  • Robert Graves:The White Goddess, Faber & Faber, Londres, 1948. (Diverses edicions castellanes: Aliança Editorial: "La deessa blanca").
  • McManus, Damian. 1991. A guide to Ogham. (Maynooth Monograph; 4) Maynooth: An Sagart. ISBN 1 870684 17 6; ISSN 0890-8806 (en anglés).
  • Robert Macalister.- Secret Languages of Ireland.
  • Celtic Linguistics, 1700-1850 (2000). London; New York: Routledge. 8 volums que inclouen 15 textos originalment publicats entre 1706 i 1844 (en anglés).