Vés al contingut

Ogata Kenzan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOgata Kenzan
Nom original(ja) 尾形乾山 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1663 Modifica el valor a Wikidata
Kyoto (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1743 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióceramista, pintor, terrissaire Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansOgata Korin Modifica el valor a Wikidata
Corró penjant. Tinta, colors i or sobre paper. Alçada: 23,9 cm. Museu de Belles Arts, Boston[1]
Plats rectangulars amb paisatges i cal·ligrafia. Ogata Kenzan (1663-1743). Terracota pintada en blau cobalt amb esmalt, s. XVII. Museu Nacional de Tòquio

Ogata Kenzan (尾形 乾山, , 1663, Kyoto - 1743, Edo), amb nom de naixement Ogata Shinsei, i també conegut pel pseudònim de Shisui, fou un pintor i ceramista japonés del període Edo, germà petit del famós pintor Ogata Korin. De l'obra de tots dos, naix l'Escola Rinpa.[2]

El treball ceràmic de Kenzan va començar al 1699, com un aficionat amb un entusiasme maldestre i una iconoclàstia ingènua. Aquesta combinació inversemblant el dugué a crear gerros que contrastaven fortament amb la porcellana d'Arita,[3] aleshores de moda.

El seu nom esdevingué el d'una dinastia de ceramistes, no sempre hereditaris. Ogata Ihachi (c. 1720-1760), durant el període Edo, en fou el segon. L'anglés Bernard Leach va rebre el títol de Kenzan VII.

En els plats quadrangulars del Museu Guimet reprén el format emprat des de l'època Heian per a la cal·ligrafia i la pintura de “motius subjacents” (shikishi).[4] Mentre que altres artistes de l'escola Rimpa, com ara Honami Kōetsu i Tawaraya Sōtatsu, comencen a treballar des del s. XVII aquest tipus de format en pintura, Ogata Kenzan segueix aquest enfocament en ceràmica. En el plat decorat amb lliris, el fons blanc acosta aquest gres a un full de paper blanc. El plat, però, té vores altes, i la part interna s'integra a l'espai de la composició. Aquesta és una continuació de les pintures de l'escola Rimpa, més aviat les del seu germà, Ogata Kōrin: el principi compositiu de repetició, el tractament de motius sense traç i poc matisos o en color sòlid i “l'atenció prestada a les metamorfosis del material acolorit”. No es tracta del joc de tinta i aigua sobre el paper sinó del comportament dels components químics, que donaran els colors i els seus efectes materials, en funció de la calor que cobreix el gres. El joc que Ogata Kenzan estableix amb la pintura a l'hora de crear aquest plat de ceràmica també es veu a la vora externa. Hi fa servir un dibuix estergit, en blau i negre, que evoca els brocats de seda que serveixen de suport i marc a les pintures tipus kakemono. Finalment, el motiu dels lliris fa al·lusió a l'episodi IX dels <i>Contes d'Ise</i> (Ise monogatari) -“El riu dels vuit ponts”-, tema que el mateix Ogata Korin va tractar algunes vegades a l'escala monumental de les pantalles. La transposició d'aquest tema pictòric tractat pel reconegut pintor que va ser el seu germà, pot ser un homenatge, una emulació o una influència, mentre que aquest plat demostra el domini de complexos processos ceràmics.

Notes i referències

[modifica]
  1. «Evening Glories» (en anglés). [Consulta: 13 octubre 2024].
  2. Jarrige, Jean-François «Activités du musée national des Arts asiatiques - Guimet». Arts Asiatiques, 57, 1, 2002, pàg. 156–171.
  3. Aquestes porcellanes fetes als forns d'Arita, de les quals els dos estils, Kakiémon i Nabeshima, s'exportaren des del port d'Imari i s'anomenaren porcellana d'Imari.
  4. Shikishi o shiki shi: pintura de format tradicional de talla petita i rígida que es pot penjar a la paret.
  5. Arts asiatiques Année 2002 Volume 57 Numéro 1 pp. 156-171 : page 168