Oix
|
Pel que fa a la ciutat del Kirguizstan, vegeu Oix (Kirguizstan). |
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Garrotxa | |||
| Municipi | Montagut i Oix | |||
| Població humana | ||||
| Població | 100 (2013) | |||
| Gentilici | oixenc, oixenca | |||
| Idioma oficial | català | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 413 m | |||
| Patrocini | Llorenç màrtir | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 17855 | |||
| Codi INE | 17109000200 | |||
| Codi IDESCAT | 1710960002200 | |||
.jpeg)
Oix és una entitat de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud.[1] Havia estat capital d'un municipi independent fins a l'any 1972, quan va ser annexat al municipi de Montagut.
La formació de l'antic municipi d'Oix s'havia fet el 1846 quan els ens locals de Monars, Riu (amb Sant Aniol d'Aguja), Talaixà (amb Hortmoier) i Pera van ser incorporats al terme d'Oix.[2][3]
L'any 2009 Oix tenia 102 habitants, amb un alt percentatge de població disseminada.[1] Els seus habitants s'anomenen oixencs i oixenques. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 10 d'agost, Sant Llorenç, patró d'Oix. També es fa l'aplec a la ermita de Sant Miquel d'Hortmoier (15 d'agost), ermita de Sant Andreu de Bestracà (30 de novembre) i ermita de Santa Bàrbara de Pruneres (primer dissabte de desembre).
Alguns edificis d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d'aleshores; el castell d'Oix, construït el segle xv per la família Barutell, senyors de la Baronia de Bestracà; la font del poble; una casa de portes adovellades; i finalment, el pont romà.[1]
Antic municipi
[modifica]L'antic municipi d'Oix s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca i comprenia els llocs i antigues parròquies de Sant Miquel de Pera, Sant Miquel d'Hortmoier, Mitjà, Monars (citat el 1064, el temple té un absis preromànic), Santa Bàrbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Talaixà (del 872, sufragània de la parròquia d'Oix el 1614), Riu, els santuaris de les Agulles i d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja.[1]
Antígua Baronia d'Oix
[modifica]La Baronia d'Oix comprenia els termes d'Oix, Talaixà, Monars, Hortmoier, Escales i Bestracà. Amb la reforma municipal de 1846 que va reduir el número de municipis petits, aquests termes es van reunir, juntament amb d'altres de la Vall d'Aguja, a Oix. Ara bé, Bestracà va ser unit al de Beget.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Oix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ 3,0 3,1 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
