Oksana Xatxkò
| |||
| Nom original | (uk) Оксана Василівна Шачко  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 31 gener 1987 Khmelnitski (Unió Soviètica) | ||
| Mort | 23 juliol 2018 (31 anys) Montrouge (França) | ||
| Causa de mort | suïcidi, penjament | ||
| Residència | París (2013–2018) | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Formació | Universitat de Kíiv | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura i feminisme | ||
| Ocupació | activista pels drets de les dones, pintora | ||
| Activitat | 2008 - 23 juliol 2018 | ||
| Membre de | FEMEN (–2016) | ||
| Gènere | Pintura bizantina | ||
| Cronologia | |||
| funeral (crematori de Père-Lachaise)
| |||
   
| |||
.jpg)
Oksana Xatxkò (Khmelnitski, Ucraïna, 31 de gener del 1987 - París, 23 de juliol del 2018) fou una artista[1] reconeguda per haver fundat el grup feminista radical Femen juntament amb Anna Hutsol i Aleksandra Shevchenko.[2] Com a refugiada política, residia a París des del 2013.
Biografia
[modifica]Oksana Xatxkò nasqué a Khmelnitski el 31 de gener del 1987 en un moment de crisi politicoeconòmica per la caiguda de l'URSS. Els seus pares eren obrers de fàbrica i quan es produí la caiguda del règim soviètic, es van quedar en l'atur. Als dotze anys Oksana començà a pintar frescos per a l'Església ortodoxa. Va expressar el desig d'ingressar en un convent com a monja, però sa mare i la família la convenceren perquè no ho fes. Als catorze anys, rebutjà l'Església ortodoxa i es proclamà atea, considerant que els sacerdots es comportaven com a comerciants i no com a representants de Déu. Continuà pintant per a guanyar-se la vida.
El 2000, entrà en la Universitat lliure de Khmelnytsky per a estudiar filosofia, cosa li produí una forta crisi de consciència. Pel fet que a la Ucraïna postsoviètica es presentaven delictes com a tràfic de dones per a prostituir-les a l'estranger o oferir-les com a núvies en internet, Oksana considerava que les dones eren tractades com a inferiors.
Fundació de Femen
[modifica]Oksana Xatxkò, activista contra la segregació de les estudiants, l'explotació i el turisme sexual a Ucraïna, el 2008 fundà el grup feminista radical Femen, Anna Hutsol i Aleksandra Shevchenko. El 24 d'agost del 2009 fou la primera component del grup que es va desfer del sostenidor (fins llavors utilitzaven bikinis o es tapaven els mugrons amb cinta adhesiva) durant una manifestació a la ciutat de Kíiv pel Dia de la Independència d'Ucraïna:[3][4][5]
| « | Vaig ser jo qui primer protestà en toples amb les mamelles pintades. Fou només un experiment, però després ens adonàrem de com n'era, de poderós.[6] | » |
Protesta per falta de banys públics
[modifica]L'octubre del 2010, es baixà els pantalons enfront d'un bany públic per a protestar per les deficiències i escassetat d'aquest servei.[7] Repetí l'acció amb altres tres activistes al febrer del 2011, davant l'estació de tren de Kíiv-Passazhirski.[8]
Llibre Femen
[modifica]A la primeria dels anys 2010 col·laborà amb l'escriptora francesa Galia Ackerman en l'obra Femen, publicada el 2013.
| « | Als quinze anys, vaig deixar mos pares per a dedicar-me a pintar icones. Hui continue pintant-les, però per viure. Estic orgullosa del que faig pel bé de la meua ànima i consciència, pel meu desenvolupament personal i, per descomptat, del meu treball com a activista de Femen. | » |
A principis del 2016 abandonà el grup per a dedicar-se totalment a la pintura, i creava icones a la manera tradicional, però hi introduïa detalls transgressors, per a confrontar el dogma religiós amb missatges feministes, polítics o humanitaris.[9][10][11]
Suïcidi
[modifica]El 21 de juliol del 2018, Oksana Xatxkò feu la darrera publicació en una xarxa social: you are fake ('ets fals') sobre un fons blanc.
L'endemà passat, el 23 de juliol, Oksana se suïcidà en la seua casa parisenca.[12][13]
La mort va ser confirmada als mitjans ucraïnesos per les altres fundadores de Femen, Inna Shevchenko i Anna Hutsol.[14] El motiu del suïcidi encara es desconeix; segons el diari rus Moskovski Komsomolets, l'activista ja havia intentat llevar-se la vida dues vegades en els darrers dos anys. Segons uns amics, no en sabien res d'ella durant uns dies i per això tiraren avall la porta de l'apartament i la van trobar morta. La policia va informar que hi deixà una carta; el contingut, però, encara se'n desconeix.[15]
Exposicions
[modifica]- Oksana Xatxkò, Evor, Niyaz Najafov, Brigitte Cornand, Virgile Fraisse, Ekaterina Vasilyeva, Jean-Luc Blanc, Elizaveta Konovalova, Anne Deguelle, Anne Kreis. 8+/-2. Galerie Mansart. París. Fins al 31 de gener de 2016.[16]
- Oksana Xatxkò. Iconoclaste. Galerie Mansart. París. Del 12 de maig al 19 de juny de 2016.[17]
| « | El meu passat en Femen m'ha repercutit totalment en la pintura i les idees. Crec fermament que podem influir en la societat. Açò és la continuació del meu activisme, però de manera nova. Continue acusant la religió que dona a les dones una mala imatge d'obediència.[18] | » |
Filmografia
[modifica]- Nos seins, nos armes (2013.), dirigida per Caroline Fourest i Nadia El Fani.[19]
- Everyday Rebellion (2013), dirigida per Arash T. Riahi, Armen T. Riahi.
- Ukraine Is Not a Brothel (2013), dirigida per Kitty Green.
- Je suis FEMEN (2014), documental dirigit per Alain Margot, que va protagonitzar amb Anna Hutsol, Aleksandra i Inna Shevchenko.[20]
Bibliografia
[modifica]- Ackerman, Galia; Shachko. Femen (en francès). París: Calmann-Lévy, 2013. ISBN 9782702144589. OCLC 843384525.
- Goujon, Olivier. Femen: histoire d'une trahison (en francès). París: Max Milo Éditions, 2017. ISBN 9782315008186. OCLC 1004503306.
Referències
[modifica]- ↑ Redacción «¿Quién era Oksana Shachko, activista de Femen hallada muerta en París?» (en espanyol). , 24-07-2018 [Consulta: 26 juliol 2018].
- ↑ «Oksana Shachko, la cofundadora de Femen que se desnudó ante Putin, se suicida en París» (en espanyol), 24-07-2018. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «The man who made Femen: New film outs Victor Svyatski as the», 03-09-2013. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Internet, Unidad Editorial. «El hombre de Femen» (en espanyol). [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «El espectáculo Femen llega a España - Periódico Diagonal» (en espanyol). [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «International Women's Day: Interview: Speaking of Femen-ism», 06-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «Sangre De Rebelde - Timeline - Facebook». [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «Kiev Disconnected». [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Color, ABC. «Feministas se desnudan en Sofía para denunciar violencia machista - Curiosidades - ABC Color» (en espanyol). [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «En el futuro Femen será un movimiento enorme» (en espanyol). [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «Oksana Shachko: Left Activism to Paint the Icons – FEMEN». [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «Oksana Shachko, la cofundadora de Femen que se desnudó ante Putin, se suicida en París» (en espanyol). [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ «Se suicida a los 31 años una de las fundadoras de Femen» (en espanyol). [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ «Oksana Shachko, la cofundadora de Femen que se desnudó ante Putin, se suicida en París» (en espanyol), 24-07-2018. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Rodríguez, José M. «La nota de suicidio que ha dejado Shachko, joven cofundadora de Femen» (en castellà), 25-07-2018. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Wysocki, Jérémy André, Jérôme. «Elle quitte les Femen pour peindre des icônes religieuses» (en francés), 13-01-2016. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «OKSANA SHACHKO // ICONOCLASTE» (en francés). Arxivat de l'original el 27 d'agost de 2017. [Consulta: 28 setembre 2016].
- ↑ «VIDEO. Oksana Shachko: l'ex-Femen iconoclaste expose sa Vierge Marie en burqa». [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ «Nos seins, nos armes – Caroline Fourest / Nadia El Fani - Festival Clair De Luttes» (en francés). Arxivat de l'original el 9 de maig de 2016. [Consulta: 27 setembre 2016].
- ↑ Cinéma Copain Ltd liab Co. «Je suis FEMEN - Trailer Official EN-FR», 01-04-2014. [Consulta: 27 setembre 2016].