Olaf Stapledon
| |||
| Nom original | (en) William Olaf Stapledon  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 10 maig 1886 Seacombe (Anglaterra) (en)  | ||
| Mort | 6 setembre 1950 (64 anys) Caldy (Anglaterra) (en) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Formació | Balliol College Universitat de Liverpool Abbotsholme School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, escriptura creativa i professional, poesia, literatura de no-ficció i literatura de ciència ficció | ||
| Ocupació | sanitari, escriptor de ciència-ficció, escriptor, filòsof, activista per la pau | ||
| Activitat | 1914 - | ||
| Ocupador | Universitat de Liverpool | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pares | William Clibbert Stapeldon i Emmeline Miller | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Olaf Stapledon (anglès: William Olaf Stapledon) (Seacombe i Wallasey, 10 de maig de 1886 - Caldy, 6 de setembre de 1950) fou un filòsof i escriptor anglès de ciència-ficció.[1][2] El 2014, va ser inclòs al Saló de la Fama de la ciència-ficció.[3]
Objector de consciència a la Primera Guerra Mundial i doctor en filosofia per un treball sobre l'ètica, reflectí les seves inquietuds en les seves obres. Alguns dels temes recurrents són la ment comuna que agruparia totes les dels éssers vius (una variant de la teoria Gaia o de la consciència budista), la capacitat de transformar amb la tecnologia el cos i l'entorn i la necessitat de mantenir la integritat en un món creixentment insolidari.
Biografia
[modifica]Stapledon va néixer a Seacombe, Wallasey, a la península de Wirral a Cheshire, l'únic fill de William Clibbett Stapledon i Emmeline Miller. Els primers sis anys de la seva vida els va passar amb els seus pares a Port Said, Egipte. Va estudiar a l'Abbotsholme School i al Balliol College, a Oxford, on va adquirir un BA en Història Moderna (segona classe) el 1909, ascendit a un Màster en Arts el 1913.[4][5] Després d'un breu període com a professor a la Manchester Grammar School, va treballar a les oficines d'enviament a Liverpool i Port Said de 1910 a 1912. De 1912 a 1915 Stapledon va treballar amb la branca de Liverpool de l'Associació Educativa dels Treballadors.[2]
Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a objector de consciència.[2] Stapledon es va convertir en conductor d'ambulàncies a la Unitat d'Ambulància dels Amics a França i Bèlgica des del juliol de 1915 fins al gener de 1919; se li va concedir la Croix de Guerre per la valentia.[6] Les seves experiències de guerra van influir en les seves creences pacifistes i la defensa d'un govern mundial.[7] El 16 de juliol de 1919 es va casar amb Agnes Zena Miller (1894–1984), una cosina australiana.[2] S'havien conegut l'any 1903, i després van mantenir una correspondència durant tota la guerra. Van tenir una filla, Mary Sydney Stapledon (1920–2008) i un fill, John David Stapledon (1923–2014). El 1920 es van traslladar a West Kirby.
Stapledon va rebre el títol de PhD en filosofia a la Universitat de Liverpool el 1925 i va utilitzar la seva tesi doctoral com a base per al seu primer llibre en prosa publicat, A Modern Theory of Ethics (1929).[6] No obstant, aviat es va dedicar a la ficció amb l'esperança de presentar les seves idees a un públic més ampli. El relatiu èxit de Last and First Men (1930) el va impulsar a convertir-se en escriptor a temps complet. Va escriure una seqüela, Last Men in London, i la va seguir amb molts més llibres tant de ficció com de filosofia.[8]
Durant la Segona Guerra Mundial Stapledon va abandonar el seu pacifisme i va donar suport a l'esforç de guerra.[6] El 1940 la família Stapledon va construir i es va traslladar a una nova casa a Simon's Field, a Caldy, a Wirral. Durant la guerra, Stapledon es va convertir en un defensor públic de J.B. Priestley i el Common Wealth Party d'esquerres de Richard Acland,[6] així com el grup internacionalista britànic Federal Union.[9]
Després de 1945, Stapledon va viatjar molt en gires de conferències, visitant els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés Mundial d'Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial celebrada a la ciutat de Nova York l'any 1949, l'únic britànic que va rebre un visat per fer-ho. El 1950 es va involucrar amb el moviment anti-apartheid. Després d'una setmana de conferències a París, va cancel·lar un viatge previst a la Iugoslàvia i va tornar a casa seva a Caldy, on va morir sobtadament d'un atac de cor.[6]
Stapledon va ser incinerat al crematori de Landican. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres als penya-segats de sorra amb vistes a l'Estuari Dee, un dels seus llocs preferits que apareix en més d'un dels seus llibres. Stapledon Wood, al costat sud-est de Caldy Hill, porta el seu nom.[10]
Obres
[modifica]Ficció
[modifica]- Last and First Men: A Story of the Near and Far Future (1930) (ISBN 1-85798-806-X)
- Last Men in London (1932) (ISBN 0-417-02750-8)
- Odd John: A Story Between Jest and Earnest (1935) (ISBN 0-413-32900-3)
- Star Maker (1937) (ISBN 0-8195-6692-6). En català Creador d'estrelles, amb traducció d'Edgar Cotes i publicada a la col·lecció l'Arcà de l'Editorial Laertes.
- Darkness and the Light (1942) (ISBN 0-88355-121-7)
- Old Man in New World (short story, 1944)
- Sirius: A Fantasy of Love and Discord (1944) (ISBN 0-575-07057-9)
- Death into Life (1946)
- The Flames: A Fantasy (1947)
- A Man Divided (1950) (ISBN 0-19-503087-7)
- Four Encounters (1976) (ISBN 0-905220-01-3)
- Nebula Maker (drafts of Star Maker, 1976) (ISBN 0-905220-06-4)
- East is West (posthumous, 1979)
No-ficció
[modifica]- A Modern Theory of Ethics: A study of the Relations of Ethics and Psychology (1929)
- Waking World (1934)
- Saints and Revolutionaries (1939)
- New Hope for Britain (1939)
- Philosophy and Living, 2 volumes (1939)
- Beyond the "Isms" (1942)
- Seven Pillars of Peace (1944)
- Youth and Tomorrow (1946)
- Interplanetary Man? (1948)
- The Opening of the Eyes (ed. Agnes Z. Stapledon, 1954)
Poesia
[modifica]- Latter-Day Psalms (1914)
Recopiacions
[modifica]- Worlds of Wonder: Three Tales of Fantasy (1949)
- To the End of Time: the Best of Olaf Stapledon (ed. Basil Davenport, 1953) (ISBN 0-8398-2312-6)
- Far Future Calling: Uncollected Science Fiction and Fantasies of Olaf Stapledon (ed. Sam Moskowitz 1979 ISBN 1-880418-06-1)
- An Olaf Stapledon Reader (ed. Robert Crossley, 1997)
Referències
[modifica]- ↑ Andy Sawyer, "[William] Olaf Stapledon (1886-1950)", a Bould, Mark, i al, eds. Fifty Key Figures in Science Fiction. New York: Routledge, 2010. (pp. 205–210) ISBN 1135285349.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 John Kinnaird, "Stapledon,(William) Olaf" a Curtis C. Smith, Twentieth-Century Science-Fiction Writers. Chicago, St. James, 1986. ISBN 0912289279 (pp. 693–6).
- ↑ «Science Fiction Hall of Fame 2014» (en anglès). sfadb.com. [Consulta: 21 agost 2022].
- ↑ Kinnaird, John. Olaf Stapledon. Borgo Press, 1986. ISBN 978-0-916732-55-4
- ↑ Calendari de la Universitat d'Oxford, 1915, p. 182
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Vincent Geoghegan,"Olaf Stapledon:Religious but not a Christian" a Socialism and religion: roads to common wealth. Londres: Routledge, 2011. ISBN 9780415668286 (pp. 85–108).
- ↑ «Visions of the Future: Olaf Stapledon - Archives Hub» (en anglès). [Consulta: 21 agost 2022].
- ↑ "Olaf Stapledon". J. L. Campbell, Sr., a E. F. Bleiler, ed.Science Fiction Writers. Nova York: Scribners, 1982. pp. 91–100. ISBN 978-0-684-16740-4
- ↑ Andrea Bosco,Federal Union and the origins of the 'Churchill proposal' : the federalist debate in the United Kingdom from Munich to the fall of France, 1938-1940 Londres: Lothian Foundation Press, 1992. ISBN 1872210198 (p. 50)
- ↑ «Cheshire Now – Caldy Hill» (en anglès). [Consulta: 21 agost 2022].
Enllaços externs
[modifica]
- Treballs d'Olaf Stapledon a Faded Page (Canada) (anglès)
- Treballs al Projecte Gutenberg d'Austràlia (anglès)
- Olaf Stapledon a l'Internet Speculative Fiction Database (anglès)