Olav Roots
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 octubre 1910 Comtat de Tartu (Estònia) |
Mort | 30 gener 1974 (63 anys) Bogotà (Colòmbia) |
Formació | Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, pianista, compositor |
Membre de | |
Instrument | Piano |
Olav Roots (26 de febrer de 1910 – 30 de gener de 1974) va ser un director, pianista i compositor estonià.
Roots va néixer a Uderna. Va estudiar a l'Escola de Música de Tartu de 1923 a 1928, estudiant piano amb Artur Lemba i composició amb Heino Eller, al costat de músics com Eduard Tubin, Eduard Oja, Alfred Karindi i Karl Leichter. Després va estudiar a l'Acadèmia de Música d'Estònia a Tallinn, on va ensenyar piano i solfeig fins al 1935. A més, va completar els seus estudis de piano amb Alfred Cortot a París.[1]
Fins al 1937, Roots va dirigir l'Orquestra Simfònica del Conservatori de Tallinn. El 1937, una beca li va permetre estudiar amb Felix Weingartner a Viena i assistir a cursos d'estiu amb Nikolai Malko a Salzburg. El 1939 va esdevenir director en cap de l'Orquestra de la Ràdio d'Estònia.[1] El 1942 va estudiar amb Clemens Krauss a Salzburg.
El 1944, Roots es va traslladar a Sigtuna a Suècia. Allà va ensenyar a l'Escola d'Estònia i va dirigir el Cor Jove d'Estocolm. El novembre de 1952 va ser director de l'Orquestra Simfònica de Colòmbia a Bogotà, Colòmbia,[1] i va ensenyar al conservatori de la Universidad Nacional de Colombia, també ubicat a Bogotà, fins a la seva mort el 1974, convertint-se en director.[2] La seva simfonia dedicada a l'Orquestra Simfònica de Colòmbia es va interpretar per primera vegada sota la seva direcció el 10 de novembre de 1967, i el mateix any va ser nomenat ciutadà d'honor de Colòmbia.[1] El Museu Eduard Tubin del castell d'Alatskivi conté avui exposicions relacionades amb Roots i els seus companys de l'escola de música de Tartu.[3] Va morir a Bogotà.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «OLAV ROOTS Principal conductor 1939–1944». ERSO. [Consulta: 12 novembre 2013].
- ↑ «La universidad en el mundo». Universidad Nacional de Colombia. [Consulta: 28 març 2014].
- ↑ «Eduard Tubin – a honorary guest of Alatskivi castle». Alatskivi Loss. Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 12 novembre 2013].