Ulcinj
| ||||
| Tipus | ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Montenegro | |||
| Municipi | Ulcinj Municipality (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 19.921 (2011) (78,12 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 255 km² | |||
| Altitud | 7 m | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 85360 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 030 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | ul-gov.me… | |||
Ulcinj (serbi: Улцињ/Ulcinj, albanès: Ulqin/Ulqini, italià: Dulcigno) és una ciutat costanera de Montenegro, veïna a la frontera amb Albània.[1]
El 2011 tenia 10.707 habitants, la majoria d'ells de llengua albanesa i de religió musulmana.[2] També hi ha unes minories catòlica i ortodoxa. A més del seu famós centre històric, on pot veure's la influència musulmana en les nombroses mesquites. La ciutat és coneguda per la seva platja (alb: Plazi I Vogel, serb: Mala Plaža).
Història
[modifica]És un dels assentaments més antics de la costa adriàtica, va ser fundat al segle V aC amb el nom de Colchinium, primer i posteriorment, Olcínium. Va ser capturada pels romans l'any 163 aC als il·liris al començament de la guerra contra el rei Genci,[3] va passar a formar part de l'Imperi Romà d'Orient a l'Edat Mitjana[4] fins que la República de Venècia el va capturar el 1405.[5] Era conegut com una base per a la pirateria.[6]
El 1571, Ulcinj va ser conquerida per l'Imperi Otomà amb l'ajuda de corsaris nord-africans després de la batalla de Lepant. La ciutat es va convertir gradualment en un assentament de majoria musulmana.[7] Sota els otomans, es van construir nombrosos hammams, mesquites i torres del rellotge d'estil oriental. Ulcinj va romandre un cau de la pirateria fins que finalment va acabar amb Mehmed Pasha Bushati. El 1673, l'autoproclamat Messies jueu Sabbatai Zevi hi va ser exiliat des d'Istanbul.[8]
Durant més de 300 anys va ser ciutat otomana fins que va ser cedida al Principat de Montenegro el 1878.[9] És un antic bisbat catòlic medieval i segueix sent una diòcesi titular llatina.[10]
Actualment Ulcinj és una destinació turistica, a causa de la seva platja Velika Plaža, el llac Šas, l'illa d'Ada Bojana i pel seu castell d'Ulcinj de dos mil·lennis d'antiguitat [4] Hi ha 26 mesquites a la ciutat i als seus voltants. Ulcinj és el centre de la comunitat albanesa a Montenegro.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Rellie, Annalisa. Montenegro (en anglès). Bradt Travel Guides, 2008, p. 172. ISBN 978-1-84162-225-5.
- ↑ «Statistical Office of Montenegro - MONSTAT» (en anglès). monstat.org, 57. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Dictionary of Greek and Roman Geography (1854), OAENEUM, OEASSO, OLCI´NIUM». [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Bajçinovci, Bujar «ACHIEVING THERMAL COMFORT AND SUSTAINABLE URBAN DEVELOPMENT IN ACCORDANCE WITH THE PRINCIPLES OF BIOCLIMATIC ARCHITECTURE: A CASE STUDY OF ULCINJ (MONTENEGRO)». Quaestiones Geographicae, 2017, pàg. 131-140.
- ↑ Kaplan, Robert D.; Malcolm, Noel «The Triumph of Geopolitics». The National Interest, 145, 2016, pàg. 85–90. ISSN: 0884-9382.
- ↑ Ramella Gal, M. «Case studies on two fortified cities in montenegro: Kotor and ulcinj». International Journal of Heritage Architecture: Studies, Repairs and Maintence, 1, 2, 15-01-2017, pàg. 153–162. DOI: 10.2495/HA-V1-N2-153-162. ISSN: 2058-833X.
- ↑ Martin, John Jeffries «Between Istanbul and Venice: Agency, Faith, and Empire in the Sixteenth Century» (en anglès). Mediterranea. International Journal on the Transfer of Knowledge, 31-03-2018, pàg. 219–228. DOI: 10.21071/mijtk.v0i3.10777. ISSN: 2445-2378.
- ↑ Barnai, Jacob. The Impact of Sabbatianism on Society and Culture in the Yishuv and in Israel (en anglès). Brill, 2018-09-18, p. 153–170. ISBN 978-90-04-38740-9.
- ↑ Radovic, Goran; Murgul, Vera; Vatin, Nikolay «Development of the Capital Cetinje Surrounded by of Centuries-Old Coastal Towns of the Southern Adriatic Sea» (en anglès). Applied Mechanics and Materials, 641-642, 2014, pàg. 634–638. DOI: 10.4028/www.scientific.net/AMM.641-642.634. ISSN: 1662-7482.
- ↑ Lovorka, Čoralić «"Verita d'alcuni heretici" : the archbishop of Bar vs. the count of Ulcinj : two accusations, two testimonies (the sixteenth century)». Acta Histriae, 2011, pàg. 407-418.
- ↑ Ryan, Barry J. «The EU's Emergent Security-First Agenda: Securing Albania and Montenegro» (en anglès). Security Dialogue, 40, 3, 6-2009, pàg. 311–331. DOI: 10.1177/0967010609336195. ISSN: 0967-0106.
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina Oficial Arxivat 2008-09-21 a Wayback Machine. (serbi)