Vés al contingut

Oliclar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Oliclar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPossessió Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlaró (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 45′ N, 2° 49′ E / 39.75°N,2.82°E / 39.75; 2.82

Oliclar és una possessió del terme d'Alaró situada al clot d'Almadrà, entre el pujol de Can Xirgo, el puig de Sant Miquel i Can Pendango, a uns 388 metres d'altura.

Etimologia

[modifica]

Tot i que l'etimologia és incerta, probablement d'origen romànic precatalà, cal assenyalar que la grafia Oli clar respon a una etimologia popular per analogia semàntica (Llucmajor = Llum Major). El Diccionari Alcover-Moll recull la grafia correcta Oliclar, però sense fer-ne cap explicació de l'etimologia.[1]

Història

[modifica]

Des de 1543 Oliclar i Solleric (Alaró) pertanyien a la família Reus i la seva història va estar vinculada a aquesta família. Miquel Reus en un testament de 1548 deixà Oliclar i una quarta part de Solleric al seu fill segon, Mateu Reus i Ferrandell. El 1593, pertanyia al mercader Gregori Reus. Tenia cases i tafona. Era objecte d'atacs constants dels bandolers i fou proveïda, per a la defensa, d'arcabussos i ballestes. Al principi del s. XVII, era del senyor Pere Antoni Reus i Sastre d'Albenya. Fins a 1642, fou administrada pel mercader Mateu Reus, que en no tenir descendència, la cedí al seu nebot Miquel Reus de Solleric a canvi de 40 quarteres de blat i tota la producció de brossat i formatge, cada any. El 1646, era de Miquel Reus i feia una renda anual de 40 quarteres de blat, dues quarteres d'ordi i dos capons.[2]

Miquel Reus de Solleric i Sastre d'Albenya en testament de 1661 va fer hereua universal la seva filla Caterina Reus i Cifre, casada amb Marc Vallès, instituint un fideicomís que obligava a tots els seus hereus a dur el nom de Reus de Solleric i les armes de la família. El 1667, pertanyia al senyor Marc Vallès d'Almadrà, ciutadà militar, i a la seva esposa Catalina Reus de Solleric. El 1694, era del senyor Miquel Reus de Solleric i Vallès, ciutadà militar i familiar del Sant Ofici. Confrontava amb Solleric, Son Bergues, s'Olivaret d'en Muntaner i les tres possessions del lloc d'Almadrà, denominades Son Ordines, Can Xelet o Son Sampol i Son Vallès.[3] El 1994, és una pertinença de la possessió de Solleric.[4]

Activitat econòmica

[modifica]
Puig de s'Alcadena, Oliclar i el Puig de Sant Miquel

A finals del segle xvi la possessió consta que estava dedicada a olivars, tenia una petita vinya i hi havia una guarda de 400 ovelles. Tenia tafona. En el segle següent segueix la documentació que assenyala els conreus olivarers, vinya i conreu de cereals. Com a bestiar de feina hi havia quatre bous, tres mules, dues someres i un cavall. Tenia una gran guarda d'ovelles, amb una notable producció de brossat i formatge. Amb Almadrà, feia un esplet anual d'oliva valorat en una mitjana de 650 lliures.

Llocs d'interès

[modifica]
  • Font d'Oliclar. Està en el camí que va de Solleric a Oliclar. És una mineta curta i estreta de 0,40 x 0,30 metres de secció i la seva llargària no passa dels 2 metres. Està construïda de pedra en sec i coberta de lloses llises. Aboca les seves aigües a una pica doble que serveix d'abeurador pel bestiar.[5]
  • Fonts de s'Hort d'Oliclar. N'hi ha dues. Una primera presenta una mina d'uns sis metres de llargada, de secció rectangular (0,90 x 0,60).[6] A uns 150 metres de les cases, en el camí d'accés, hi ha una altra fonteta de mina.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Diccionari Català-Valencià-Balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 21 setembre 2014].
  2. SASTRE DE SA TORRETA, Antoni. Quaderns d'història d'Algaida. Randa i les seves possessions.Algaida: La Mata Escrita, 1983, p. 71-76.
  3. «Oli Clar». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 51. ISBN 84-8661702-2. 
  4. Amics Arbres
  5. Fonts de Tramuntana. Font d'Oliclar[Enllaç no actiu]
  6. Fonts de Tramuntana. Font de s'Hort d'Oliclar[Enllaç no actiu]
  7. Fonts de Tramuntana. Font de s'Hort d'Oliclar 2[Enllaç no actiu]