Vés al contingut

Fructooligosacàrid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oligofructosa)

Els fructooligosacàrids (FOS) de vegades anomenats oligofructosa o oligofructan, són oligosacàrids fructans, usats com substituts del sucre alternatius. Els FOS mostren nivells de dolçor situats entre el 30 i 50% del sucre en xarops preparats comercialment[1] Es presenten de manera natural, i el seu ús comercial emergí en els anys 1980 en resposta a la demanda dels consumidors per aliments més saludables i baixos en calories.

Química

[modifica]

Hi ha dues classes de mescles de fructooligosacàrids (FOS) produïdes comercialment a partir de processos de la degradació de la inulina o de transfructosilació

La degradació de la inulina, o polifructosa es pot fer per via enzimàtica o per via química. Aquest procés també es presenta en la natura i es pot trobar en plantes asteràcies com la nyàmera i la xicòira.

El procés de transfructosilació es prepara per l'acció del fong Aspergillus niger sobre la sacarosa.[2]

Els fructooligosacàrids són més solubles que les inulines i, per tant, de vegades es fan servir com ingredient en els iogurts i altres productes lactis. Els fructooligosacàrids es fan servir especialment combinats amb edulcorants artificials dels quals en millora el reragust i el perfil de dolçor.

Fonts alimentàries

[modifica]

Els FOS s'extreuen de fruits i hortalisses com la banana, cebes, arrel de xicòria, all, espàrrec, ordi, blat, jícama, i porros.[3] La nyàmera i el seu parent el yacón tenen altes concentracions de FOS en les plantes cultivades.[4]

Beneficis per la salut

[modifica]

Els FOS han estat un suplement dietètic popular al Japó durant molts anys,[5] i actualment incrementa la seva popularitat entre els occidentals pels seus efectes prebiòtics. El FOS serveix com a substrat per la microflora en l'intestí gros, incrementant-ne la salut del tracte gastrointestinal. També es diu que té efecte preventiu de les infeccions per fongs del tipus llevat.

Diversos estudis han trobat que els FOS i la inulina promouen l'absorció de calci.[6][7]

Els FOS poden ser considerats una fibra dietètica (com tots els tipus de fibres) de baix contingut en calories. La fermentació dels FOS resulta en la producció de gasos i d'àcids. Aquests darrers proporcionen un poc d'energia al cos.

Efectes secundaris

[modifica]

Tots els prebiòtics del tipus inulina, incloent-hi els FOS, generalment es creu que estimulen el creixement d'espècies de Bifidobacterium. Els bifidobacteris es consideren bacteris beneficiosos.[8] Els FOS també són fermentats per nombroses espècies de bacteris a l'intestí, incloent-hi Klebsiella, E. coli[9] i moltes espècies de Clostridium també considerades beneficioses. Aquestes espècies són responsables de la formació de gas (hidrogen i diòxid de carboni) que resulta després de la ingestió dels FOS. Els estudis mostren que fins a 20 grams/dia són ben tolerats.[10]

Regulació

[modifica]

La FDA dels Estats Units classifica els FOS com Generalment reconegut com a segur (GRAS).[11]

L'Autoritat de Seguretat dels Aliments europea aprova l'ús dels fructooligosacàrids però amb restriccions en els infants menors d'un any.[12]

Referències

[modifica]
  1. Plantilla:Rs Joseph O'Neill. «Using inulin and oligofructose with high-intensity sweeteners», 01-06-2008. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2012. [Consulta: 14 juliol 2012].
  2. Hartemink, R.: Prebiotic effects of Non-digestible oligo- and polysaccharides. PhD thesis, Wageningen University, the Netherlands, 1999, 218 p. ISBN 90-5808-051-X
  3. Campbell, J.M. et al.; Fahey «Selected fructooligosaccharide (1-kestose, nystose, and 1F-ß-fructofuranosylnystose) composition of foods and feeds». Journal of Agricultural and Food Science, 45, 8, 1997, pàg. 3076–3082. DOI: 10.1021/jf970087g.
  4. Severian Dumitriu. Polysaccharides: Structural Diversity And Functional Versatility. CRC Press, 2005, p. 855. ISBN 978-0-8247-5480-8 [Consulta: 13 juny 2012]. 
  5. O'Donnell, Claudia D. «Japan forges ahead to regulate functional foods». Prepared Foods.
  6. Zafar, T.A., C.M. Weaver, et al. «Nondigestible oligosaccharides increase calcium absorption and suppress bone resorption in ovariectomized rats». Journal of Nutrition, 134, 2, 2004, pàg. 399–402. Arxivat de l'original el 2005-02-14. PMID: 14747679 [Consulta: 22 gener 2013].
  7. van den Heuvel, E., et al. «Oligofructose stimulates calcium absorption in adolescents». American Journal of Clinical Nutrition, 69, 3, 1999, pàg. 544–548. PMID: 10075343.
  8. Kelly G. Inulin-type prebiotics--a review: part 1. Altern Med Rev. 2008 Dec;13(4):315-29
  9. R Hartemink, K M Van Laere, F M Rombouts «Growth of enterobacteria on fructo-oligosaccharides». J Appl Microbiol, 83, 3, 1997, pàg. 367–374. DOI: 10.1046/j.1365-2672.1997.00239.x. PMID: 9351217.
  10. [enllaç sense format] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10620476
  11. «GRAS Notice No. GRN 000044». Arxivat de l'original el 2007-04-20. [Consulta: 22 gener 2013].
  12. Inulin, FOS and GOS assessed in Australia, NZ