Vés al contingut

Temple de Zeus Olímpic (Atenes)

(S'ha redirigit des de: Olimpièon (Atenes))
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple de Zeus Olímpic
Imatge
EpònimZeus Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple grec, temple, jaciment arqueològic i ruïna Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aZeus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antiga Grècia
corinti Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre pentèlic Modifica el valor a Wikidata
Mesura17 (alçària) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAtenes Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 58′ 10″ N, 23° 43′ 59″ E / 37.969372222222°N,23.733077777778°E / 37.969372222222; 23.733077777778
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

El Temple de Zeus Olímpic d'Atenes (grec: Ναός του Ολυμπίου Διός), també conegut com a Olimpièon, és un gran temple en ruïnes a Atenes que va ser dedicat a Zeus. Es va començar el segle vi aC, en l'època dels tirans, que volien construir el temple més gran del món antic, però no es va acabar fins al segle II dC, en l'època de l'emperador Hadrià, 638 anys més tard. En l'època hel·lenística i en la romana era el temple més gran de Grècia.

En el segle iii, el temple va caure en desús després dels saquejos de les invasions bàrbares. És probable que després no fóra mai reparat i s'anara deteriorant fins a arribar a un estat ruïnós. En els segles posteriors a la caiguda de l'Imperi Romà, el temple es va utilitzar com a pedrera per a aconseguir materials de construcció per a altres projectes en la ciutat.[1] Malgrat això, encara en queden restes importants i és un dels monuments més visitats.

Característiques

[modifica]

El temple va ser construït en marbre del Pentèlic, i feia 96 metres de llargària per 40 metres d'amplària. Constava de 104 columnes corínties (la primera volta que aquest estil s'utilitzava en l'exterior d'un temple), cadascuna de 17 metres d'alt, de les quals 48 estaven col·locades en files triples sota els frontons i 56 en files dobles als costats. Només 15 d'aquestes columnes queden en peu avui. La setzena va caure durant un temporal el 1852 i està encara estesa on va caure.

Història recent

[modifica]

El temple va ser excavat entre el 1889 i el 1896 per Francis Penrose, de l'escola britànica d'Atenes (qui també va tenir un paper destacat en la restauració del Partenó), el 1922 per l'arqueòleg alemany Gabriel Welter i en els anys 60 per arqueòlegs grecs dirigits per Ioannes Travlos. El temple, juntament amb les ruïnes circumdants d'altres estructures antigues, és un districte històric administrat pel del ministeri de l'Interior grec.

El 21 de gener del 2007, un grup de neopagans hel·lènics van obtenir el permís per a realitzar una cerimònia en honor de Zeus al temple. L'esdeveniment va ser organitzat per Ellinais, una organització que va guanyar una batalla jurídica per obtenir el reconeixement de les antigues pràctiques religioses gregues a la tardor del 2006.

Galeria de fotos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. "Athens." The Oxford Encyclopedia of Classical Art and Architecture. Ed. John B. Hattendorf. Oxford University Press, 2007.