Oliveria Prescott
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 setembre 1842  Londres |
| Mort | 11 gener 1917 (74 anys) Londres |
| Formació | Royal Academy of Music |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, professora de música, escriptora |
| Ocupador | Newnham College |
| Professors | Lindsay Sloper i George Alexander Macfarren |
| Obra | |
Obres destacables | |
| |
Oliveria Louisa Prescott (Londres, 3 de setembre de 1842 - ibídem, 9 de setembre de 1919) fou una compositora i escriptora anglesa.[1]
Biografia
[modifica]Oliveria Prescott va néixer a Londres,[2][3] filla de Frederick Joseph Prescott i Elizabeth Oliveria Russell.[4] Va estudiar inicialment amb Lindsay Sloper[2][5] i després, a principis de la dècada del 1870, a la Reial Acadèmia de Música de Londres amb George Alexander Macfarren,[2][3][5] esdevenint copista d'ell quan el compositor envellí.[2][6] Les primeres obres d'Oliveria que ens han arribat daten de la seva etapa a la Reial Acadèmia de Música: la cançó There is for eveyday a bliss, subtitulada a thought from St Basil, amb lletra de J.W.H., va ser publicada el 1873.[3] Oliveira va romandre a l'acadèmia durant set anys.[3]
Des de principis de la dècada del 1880 es va integrar a la Societat d'Artistes Musicals, de la qual formava part del consistori i on es va interpretar una part de la seva música de cambra. El Musical Times va trobar el seu quartet en do menor "notable per vigor i concisió... tota l'obra abunda en passatges intel·ligents i efectius".[3]
Va ensenyar harmonia i composició al Newnham College de Cambridge i també va ensenyar harmonia a la High School for Girls de Baker Street a Londres, de 1879 a 1893.[5][6]
Prescott, que mai no es va casar, també va treballar com a periodista i conferenciant,[3] aquesta segona tasca amb una conferència titulada Musical design, a help to Poetic Intention impartida el 10 de maig de 1892 a l'Associació Musical.[3] Una sèrie d'articles que havia escrit per a The Musical World va ser publicada el 1880 sota el títol Forma i disseny en la música.[3] Als articles identificava tres elements principals de la forma: l'equilibri dels diferents tons, la recurrència d'idees i l'observació dels ritmes.[3] L'any 1904 va publicar About Music, and what it is Made Of on parlava de la contribució de les dones a la vida musical, des de les intèrprets de llaüts i virginals fins a les compositores del seu temps.[3]
Prescott va morir el 9 de setembre de 1919 a Londres.[2][3]
Obres
[modifica]Prescott va compondre diverses obertures, un concert per a piano, peces orquestrals més breus, obres vocals i corals i dues simfonies.[7] Poques de les seves obres van ser publicades durant la seva vida.[3]
Música escènica
[modifica]- Carrigraphuga, The Castle of the Fairies, musical en tres actes (1914), lletra de S. Phillips
Música per a teclat
[modifica]- Concert final, duo de piano (1878)
Música vocal i coral
[modifica]- A Border Ballad, cançó en quatre parts (1844), lletra de Francis William Bourdillon
- Lord Ullin's Daughter, balada coral (1869), a partir de l'obra Lord Ullin's Daughter de Thomas Campbell
- There Is for Every Day a Bliss (1873), lletra de J.W.H.
- Ask Me No More, amb violoncel obligat (1874), a partir de l'obra The Princess d'Alfred Tennyson
- Song of Waterspirits, cançó per a quatre veus (1874), lletra d'E. Evans
- The Righteous Life for Evermore, himne a quatre veus (1876)
- The Ballad of Young John and his True Sweetheart, cançó (1878)
- The Douglas Raid, cançó de quatre parts (1883), lletra de J. Stewart
- The Huntsman, cançó de quatre parts (1883), lletra de J. Stewart
- Equestrian Courtship, cançó (1885), lletra de T. Hood
- Say Not, the Struggle Naught Availeth, cançó (1885), lletra d'A.H. Clough
- Cheero!, cançó caminant per a xiulers i veus (1915), lletra de S. Phillips
Música orquestral
[modifica]- Lord Ullin's daughter, per a sis veus i orquestra
- Alkestis symphony, concert per a piano en la menor
- Suite orquestral In Woodland
Escrits
[modifica]- Oliveria Prescott, About Music, and What It Is Made O A Book for Amateurs
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Sophie Fuller, The Pandora guide to women composers : Britain and the United States 1629- present, 1994, 368 p. (ISBN 978-0-0444-0936-6, arxivat en línia), p. 252-253.
- Fuller, Sophie. Women musicians and professionalism in the late-nineteenth and early-twentieth centuries (en anglès). Rosemary Golding, 2018, p. 149–69 (The Music Profession in Britain, 1780–1920).
- Rhian Samuel et Julie Anne Sadie, The Norton/Grove dictionary of women composers, W. W. Norton & Company, 1994, 548 p. (ISBN 978-0-393-03487-5), p. 374
- Aaron I. Cohen, International Encyclopedia of Women Composers, 1987
- Stephen Samuel Stratton i James Duff Brown, British Musical Biography : A Dictionary of Musical Artists, Authors, and Composers Born in Britain and Its Colonies, 2018, 478 p. (ISBN 0-342-49709-X, arxivat en línia), p. 327
- Brown, James Duff. British musical biography: a dictionary of musical artists, authors and composers, born in Britain and its colonies. Chadfield, 1897, p. 327.
- Elson, Arthur. Woman's work in music: Being an account of her influence on the Art, in Ancient as well as Modern Times. The Page Company, 1903, p. 54.