Om comú
Ulmus minor | |
---|---|
Estat de conservació | |
Dades insuficients | |
UICN | 19218731 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Ulmaceae |
Gènere | Ulmus |
Espècie | Ulmus minor Mill., 1768 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
L'Ulmus minor,[1] anomenat popularment om, aumiser, um, olm o orm, és un arbre caducifoli autòcton dels Països Catalans d'uns 10-30 metres d'alçada.[2]
Descripció
[modifica]Té una capçada densa, feta d'unes branques llargues i molt verticals però amb els branquillons disposats horitzontalment.
Les fulles de l'om són aspres, normalment no sobrepassen els 10 centímetres de llargada, tenen una forma oval acabada en punta, són dentades i un poc asimètriques (respecte al nervi principal de la fulla). La flor és petita, poc vistent i de color vermellós i verd. Floreix a l'hivern de febrer a abril. El fruit és una sàmara que madura a l'abril quan encara les fulles no han brotat, és sec i alat i d'uns 1 o 2 centímetres.
Ecologia
[modifica]És una espècie amb requeriments de llum força alts (pionera). La disseminació de la seva llavor pel vent està d'acord amb aquest caràcter pioner. Vol terrenys profunds i fèrtils, amb cert requeriment d'humitat. La naturalesa química del sòl és indiferent. Viu en altituds fins a 1.500 m, i resisteix bé el fred.
Els oms estan força afectats per la malaltia de la grafiosi. No obstant en algunes regions del nostre país, com a certs indrets de la Garrotxa, hi ha una afectació baixa
Localització
[modifica]És originari de l'Europa del sud, però també habita l'Àsia Menor i a la Gran Bretanya. En el clima mediterrani l'om creix a la muntanya mitjana també creix a la terra baixa però sempre vora els rius formant boscos de ribera. L'om forma omedes on generalment és acompanyat pel freixe, l'àlber, el salze i altres arbres característics de les comunitats de ribera.
Als Països Catalans hi ha omedes al País Valencià, a Catalunya i a la Franja. A les Illes Balears només se'l troba de manera natural a la localitat mallorquina de Puigpunyent.
Subespècies i varietats de l'Ulmus minor
[modifica]- Ulmus minor angustifolia
- Ulmus minor minor
- Ulmus minor sarniensis
- Ulmus minor var. plotii
Utilització
[modifica]La fusta d'om te valor, i s'utilitza en fusteria i ebenisteria. És dura i té tenacitat, amb densitat 0.60-0.85, elàstica, difícil de partir, i fàcil de treballar, fina, amb poca albeca groguenca i duramen rogenc, amb anells anuals ben marcats.[3]
Imatges
[modifica]-
Om comú, a la tardor, reflectit en una bassa a Castelltallat
-
Om atacat per la grafiosi
-
Peus joves d'om a Pràdena de la Sierra (Segòvia)
-
Fullatge de l'Ulmus minor
-
Om amb unes gal·les de l'espècie Eriphyes ulmicola
-
Llavors
Referències
[modifica]- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 16 març 2018].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 106-107. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Ruiz de la Torre, Juan. Arboles y arbustos de la España Peninsular. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes, 1979, p. 273.
Bibliografia
[modifica]- Fonoll, Celdoni. Arbres dels nostres paisatges Valls: Cossetània edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-309-6
- Pasqual, Ramon. Arbres i arbustos del bosc mediterrani Barcelona: editorial Pòrtic, 2002. ISBN 84-7306-799-1
- Pascual, Ramon Guia dels arbres dels Països Catalans Barcelona: editorial Pòrtic, 1985. ISBN 84-7306-542-5