Omfacita
Omfacita | |
---|---|
Omfacita (verd) en eclogita associada amb pirop (vermell) i quars. Mostra de Noruega. Escala desconeguda. | |
Fórmula química | (Ca,Na)(Mg,Fe2+,Al)Si₂O₆ |
Epònim | raïm i fruit ripening (en) |
Localitat tipus | afloraments en eclogita, Weißenstein, Stammbach, Münchberg Metamorphic complex, Franconia, Baviera, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | piroxens |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.DA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.01d |
Dana | 65.01.03b.01 clinopiroxè |
Heys | 16.24.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic - prismàtic |
Hàbit cristal·lí | rarament en cristalls ben formats, anhèdrics, granular o massiu. |
Estructura cristal·lina | a = 9,66 Å, b = 8,81 Å, c = 5,22; β = 106,56°; Z = 4 |
Grup puntual | monoclínica 2/m |
Grup espacial | grup espacial C2/c i space group P2/n (en) |
Color | verd a verd fosc, incolor a verd clar en làmina prima. |
Macles | simples i polisintètiques a {100} |
Exfoliació | bona a {110}; 87° (típica dels piroxens) |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
Lluïssor | vítria a sedosa |
Color de la ratlla | blanca verdosa |
Diafanitat | translúcida |
Gravetat específica | 3,16 a 3,43 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,662 - 1,701 nβ = 1,670 - 1,712 nγ = 1,685 - 1,723 |
Birefringència | δ = 0,023 |
Pleocroisme | dèbil; X = incolor; Y = verd molt clar; Z = verd molt clar, blau - verd |
Angle 2V | mesurat: 58° a 83°, calculat: 74° a 88° |
Dispersió òptica | r > v moderada |
Impureses comunes | Ti, Cr, Mn, K, H |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1988 s.p. |
Any d'aprovació | 1815 |
Símbol | Omp |
Referències | [1][2][3][4] |
L'omfacita és un mineral silicat de la classe dels inosilicats que pertany al subgrup dels clinopiroxens. Va ser descoberta l'any 1815 al complex metamòrfic de Münchberg a Francònia, Baviera, Alemanya. El seu nom deriva del grec i significa "raïm verd" pel seu color característic. Alguns sinònims que emprats per anomenar el mineral són: diopsidjadeïta, mayaïta o tuxtlita.
Característiques químiques
[modifica]És un inosolicat amb diferents elements a la seva estructura: calci, sodi, ferro i alumini. Pertany al grup dels piroxens (inosilicats de cadena simple) i dins d'aquest grup pertany al subgrup dels clinopiroxens, en el qual es classifiquen els piroxens que cristal·litzen en el sistema monoclínic.
En realitat és un terme mitjà de la solució sòlida augita-jadeïta-egirina, amb un contingut d'entre el 25% i el 75% de jadeïta (NaAlSi₂O₆) i d'enre un 75% i 25% d'augita ((Ca,Mg,Fe)₂(Si,Al)₂O₆) i d'entre el 0% i el 25% d'egirina (NaFe3+Si₂O₆).
A més a més dels elements presents a la fórmula, pot contenir diferents impureses i en diferent quantitat: titani, crom, manganès, potassi, i aigua (en forma de grups hidroxil.
Formació i jaciments
[modifica]És un component primari i abundant de l'eclogita (roca metamòrfica), també és present en les xemeneies kimberlítques. També se sol trobar en ofiolita, així com en esquist blau associada amb glaucòfana.
Altres minerals associats poden ser granat, quars, cianita, corindó, hornblenda, escapolita i/o epidota.
Referències
[modifica]- ↑ Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., pp. 398 - 405, John Wiley and Sons, New York ISBN 0-471-80580-7
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ Mindat.org
- ↑ Webmineral data
- Omfacita, mindat.org.
- Omfacita, webmineral.com.
- Manual de l'omfacita, Mineral Data Publishing.