Vés al contingut

Onésimo Silveira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOnésimo Silveira
Biografia
Naixement1935 Modifica el valor a Wikidata
Mindelo (Cap Verd) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Diputat a l'Assemblea Nacional de Cap Verd
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, ambaixador, polític, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit de Treball i Solidaritat Modifica el valor a Wikidata

Onésimo Silveira (Mindelo, 1935, 29 d'abril, 2021)[1][2] fou un polític, diplomat i escriptor de Cap Verd.

Biografia

[modifica]

Com a jove poeta, Silveira va ser una de les crítiques més destacades de l'elit literària a Cap Verd. Silveira es va associar amb les opinions del grup "Claridade" i va argumentar a favor d'una identitat cultural africana de les illes.[3]

Silveira va estudiar a Uppsala, Suècia durant la dècada del 1960, havent passat un temps a la República Popular de la Xina. A Uppsala va mantenir lligams estrets amb el Comitè Sud-africà de la ciutat, que va ser crucial per a la seva iniciació en el treball solidari amb el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC) a Suècia.[4][5] Esdevingué el representant del PAIGC a Suècia.[4][5] Silveira va fer nombroses visites a Noruega, on va establir bones relacions amb el Consell Noruec per Àfrica i el Partit Laborista Noruec, i va tenir un paper important en assegurar-se el reconeixement oficial noruec al PAIGC en 1972.[6] També va representar al PAIGC durant les seves visites a Finlàndia.[7]

Silveira va dimitir del seu càrrec com a representant del PAIGC a Suècia en novembre de 1972. Segons el PAIGC, el seu acomiadament va ser una acció disciplinària a causa del fracàs de Silveira d'assistir a una reunió a Guinea Conakry. Tanmateix, l'organització va expressar el seu agraïment a Silveira pel seu treball d'establir relacions entre Suècia i el PAIGC.[8] Silveira va ttreballar més tard per les Nacions Unides, representant l'ONU en països com Somàlia, Angola i Moçambic.[2][8]

Amb l'arribada del multipartidisme a Cap Verd en la dècada del 1990, Silveira es va tornar hostil al PAICV (PAICV).[9] En novembre de 1998 va crear el seu propi partit polític, el Partit de Treball i Solidaritat (PTS), amb el que fou escollit alcalde de la vila de Mindelo.[8][10] A les eleccions legislatives de Cap Verd de 2006 fou elegit diputat amb el PAICV.[9]

Obres

[modifica]
  • Toda a gente fala; sim, senhor. Sá da Bandeira: Publicações Imbondeiro, 1960.
  • Hora grande; poesia caboverdiana. Nova Lisboa: Publicações Bailunda, 1962.
  • Consciencializac̦ão na literatura caboverdiana. Lisboa: Edic̦ão da Casa dos Estudantes do Império, 1963.
  • Africa South of the Sahara: Party Systems and Ideologies of Socialism. Stockholm: Rabén och Sjögren, 1976.
  • A saga das as-secas e das graças de nossenhor. Portugal: Publicações Europa-América, 1991
  • A tortura em nome do partido único: o PAICV e a sua polícia política : [depoimentos]. [S. Vicente, Cabo Verde]: Edições Terra Nova e Ponto & Vírgula, 1992.
  • Contribuição para a construção da democracia em Cabo Verde, (Intervenções). Gráfica do Mindelo, 1994.
  • A democracia em Cabo Verde. Extra-colecção. Lisboa: Edições Colibri, 2005.
  • Roque, Fátima, Joaquim Alberto Chissano, Onésimo Silveira, i António de Almeida Santos. África, a NEPAD e o futuro. Luanda, Angola: Texto Editores, 2007.
  • Poemas do tempo de trevas: Saga (poesia inédita e dispersa) Hora grande (reedição). Praia: Instituto da Biblioteca Nacional e do Livro, 2008.

Referències

[modifica]
  1. ↑ A democracia em Cabo Verde / Onésimo Silveira. - SearchWorks
  2. ↑ 2,0 2,1 Onésimo Silveira - WOOK
  3. ↑ Hamilton, Russell G. Voices from an Empire: A History of Afro-Portuguese Literature. Minnesota monographs in the humanities, v. 8. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1975. pp. 269, 273
  4. ↑ 4,0 4,1 Hamilton, Russell G. Voices from an Empire: A History of Afro-Portuguese Literature. Minnesota monographs in the humanities, v. 8. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1975. p. 272
  5. ↑ 5,0 5,1 Sellström, Tor. Sweden and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska Afrikainstitutet, 1999. p. 51
  6. ↑ Eriksen, Tore Linné. Norway and National Liberation in Southern Africa. Uppsala, Sweden: Nordic Institute of African Studies, 1999. pp. 73-74
  7. ↑ Soiri, Iina, and Pekka Peltola. Finland and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska afrikainstitutet, 1999. p. 47
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Sellström, Tor. Sweden and National Liberation in Southern Africa. Uppsala: Nordiska Afrikainstitutet, 1999. p. 63
  9. ↑ 9,0 9,1 Abílio, Tolentino. «African Party for the Independence of Cape Verde». Cabonet Nederland, 2007. Arxivat de l'Onésimo Silveira regressa original el 2011-07-24. [Consulta: 7 febrer 2010].
  10. ↑ Öar förlorade i havet Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Onésimo_Silveira&oldid=33717763»