Only God forgives
Only God Forgives | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Nicolas Winding Refn |
Protagonistes | |
Producció | Lene Børglum |
Guió | Nicolas Winding Refn |
Música | Cliff Martinez |
Dissenyador de so | Kristian Eidnes Andersen i Eddie Simonsen (en) |
Fotografia | Larry Smith |
Muntatge | Matthew Newman |
Productora | FilmDistrict, Gaumont i Wild Bunch |
Distribuïdor | The Weinstein Company i Vertigo Média |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Dinamarca, Tailàndia, Estats Units d'Amèrica i Suècia |
Estrena | 2013 |
Durada | 90 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Bangkok i Tailàndia |
Color | en color |
Pressupost | 4.800.000 $ |
Recaptació | 10.600.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema de ficció criminal, drama, neo-noir, cinema d'acció i thriller |
Tema | prostitució i incest |
Lloc de la narració | Tailàndia |
Premis i nominacions | |
Premis | |
|
Only God forgives és una pel·lícula de suspens de 2013 escrita i dirigida per Nicolas Winding Refn, protagonitzada per Ryan Gosling, Kristin Scott Thomas i Vithaya Pansringarm.[1][2] Va ser filmada a Bangkok, Tailàndia.[3] Ha estat doblada al català.[4]
Argument
[modifica]Julian dirigeix un club de boxa tailandesa que serveix com a tapadora d'una poderosa organització il·legal de drogues. Malgrat ser respectat en el submon criminal, molt en el fons, se sent sol.[5] Quan el germà de Julian apareix mort a Bangkok després de violar i assassinar a una noia de 16 anys, la policia recorre a l'agent retirat Chang, conegut com l'Àngel de la Venjança.
La mare de Julian, Crystal, veritable capitost de l'organització criminal, li ordena al seu fill que doni caça a l'assassí del seu germà. Julian acaba per reptar a l'Àngel de la Venjança en un combat de boxa, on espera derrotar-lo a la fi i trobar així la pau espiritual, però Chang triomfa. Crystal, furiosa, planeja una venjança que suposarà un sagnant viatge a través de la traïció cap a una confrontació final i la possibilitat de redempció.
Repartiment
[modifica]- Ryan Gosling com Julian:[6] interpreta a un estatunidenc que viu a Bangkok i és «una figura respectada en el submon del crim».[7] Gosling va entrar en negociacions per a protagonitzar el film al juny de 2011, després que Luke Evans rebutgés el paper per problemes d'agenda amb un altre projecte, El hobbit.[8] Per al paper, Gosling va prendre classes de Muay Thai a manera de preparació. L'entrenament incloïa sessions de dues o tres hores diàries, en el qual també va participar Refn.[9] Gosling i Refn havien treballat junts anteriorment en la pel·lícula de cinema negre Drive (2011).
- Kristin Scott Thomas com Crystal:[6] és la mare de Julian, descrita com «una padrina mafiosa aterridora i sense pietat»[7] Scott Thomas va fer el càsting al maig de 2011.
- Vithaya Pansringarm com Chang, l' Àngel de la Venjança.[10]
- Tom Burke com Billy.[11]
- Rathar Phongam (Yaya-Ying) com Mai.
- Gordon Brown com Gordon. Gordon Brown ja havia interpretat un paper secundari en la pel·lícula de Refn Valhalla Rising.
Producció
[modifica]Refn ha declarat que «des del principi, va tenir la idea de produir un thriller a la manera d'un western, en el Llunyà Est, amb un modern heroi-cowboy.»[6] Originalment va planejar dirigir Only God Forgives després de Valhalla Rising (2009), però va acceptar la petició de Gosling per a dirigir Drive en primer lloc.[12]
Gosling ha descrit el guió de Only God Forgives com «la cosa més estranya que he llegit mai, i no fa sinó tornar-se encara més estranya».[5] Igual que Drive, Only God Forgives va suposar un rodatge cronològicament extens i les escenes solien anar a muntatge el mateix dia en què es rodaven.[6]
Refn va crear una connexió entre Drive i Only God Forgives, al·legant que aquesta última «és en una certa manera una continuació d'aquest llenguatge. Està basada en emocions reals, però ambientada en una realitat exagerada. És un conte de fades».[12] Al principi, el personatge principal va ser concebut com a anglès, però finalment es va decidir que Julian fos estatunidenc.
La pel·lícula va ser seleccionada per a competir per la Palma d'Or al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.[13] Part del material fotogràfic d'una de les escenes va ser projectada en aquest mateix festival en 2012.[14]
Premis
[modifica]La pel·lícula va guanyar el Gran Premi al Festival de Cinema de Sydney.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Buchanan, Jason. «Only God Forgives». Allmovie. Rovi Corporation. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ Debruge, Peter. «Only God Forgives». Variety, 22-05-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ «Hard Drive». Bangkok Post [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ Only God forgives a esadir.cat
- ↑ 5,0 5,1 Otto, Jeff. «Ryan Gosling Calls Upcoming Project Only God Forgives The "Strangest Thing" He's Ever Read». The Playlist. IndieWire, 26-09-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-31. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Jagernauth, Kevin. «Nicolas Winding Refn Talks Making Only God Forgives & Considers Tokyo Setting For Horror I Walk With The Dead». The Playlist. IndieWire, 30-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-23. [Consulta: 8 desembre 2013]. (en inglés)
- ↑ 7,0 7,1 Goldberg, Matt. «First Synopsis for Nicolas Winding Refn's ONLY GOD FORGIVES Starring Kristin Scott Thomas and Ryan Gosling». Collider.com, 02-11-2011. [Consulta: 28 desembre 2013]. (en inglés)
- ↑ Fischer, Russ. «Ryan Gosling Joining Nicolas Winding Refn's Only God Forgives - Updated». /Film, 23-06-2011. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ Mackey, Michael. «Ryan Gosling Responds to Oscar Snub; Reveals Details of Project Filming in Bangkok». The Hollywood Reporter, 27-01-2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ Dang, Simon. «Nicolas Winding Refn's Only God Forgives Adds Vithaya Pansringarm And Pop-Star Yaya Ying». The Playlist. IndieWire, 11-05-2011. Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 28 desembre 2013]. (en inglés)
- ↑ «Ryan Gosling's Thailand gangster film goes to Radius». Inside Movies. Consultat el 28 de desembre de 2013
- ↑ 12,0 12,1 Sullivan, Kevin P. «Only God Forgives Will Share The 'Language' Of Drive». MTV Movies Blog. MTV.com, 15-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ «2013 Official Selection». Cannes, 18-04-2013. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ Sullivan, Kevin P. «Ryan Gosling's Only God Forgives Debuts Footage At Cannes». MTV Movies Blog, 25-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-28. [Consulta: 28 desembre 2013]. (en inglés)
- ↑ Bulbeck, Pip «Ryan Gosling Starrer Only God Forgives Wins Sydney Film Prize». The Hollywood Reporter, 18-06-2013 [Consulta: 15 juliol 2013].