Onomàsticon d'Amenemipet
| Tipus | papyrus (en)   |
|---|
L'Onomàsticon d'Amenemipet, també anomenat Onomàsticon d'Amenop és un document egipci, escrit en algun moment entre finals de la dinastia XX i la dinastia XXII. És una llista que pertany a la categoria de l'onomàsticon, tradició que va començar a l'Imperi Mitjà i inclou l'Onomasticon Ramesseum.[1] Es tracta d'un text administratiu que relaciona 610 entitats organitzades jeràrquicament,[2] en lloc de donar una simple llista de termes. Es coneixen deu fragments, amb versions sobre papir, fusta, cuir i ceràmica.[3] És l'únic onomasticon en el qual figura el nom de l'autor.
El seu contingut inclou molts grups, inclosos cossos celestes, ciutats, pobles, oficis, edificis, tipus de terra, productes agrícoles, begudes i les parts d'un bou. En ell s'inclouen diversos grups de Pobles de la mar i libis, com els denyen o dànaus, kehek, libu, lukka, meixweix, nubians, i sherden.
L'Onomàsticon d'Amenemipet és una important ajuda per a l'estudi de la vida a l'antic Egipte: l'administració i la cort, el sacerdoci,[4] la història dels Pobles de la Mar,[5] la geografia i organització política del Llevant mediterrani al final de l'Imperi Nou i el Tercer període intermedi.
Entre les còpies o fragments que existeixen, la millor conservada és l'aconseguida per Vladímir Golenísxev: l'anomenat Papir de Moscou, trobat a Al-Hiba i conservat al Museu de Belles Arts Puixkin, en el qual l'autor s'identifica com s «Amenemipet, fill d'Amenemipet». Està datat a la dinastia XXI, i Alan Gardiner el va traduir en 1947.[6]
Esquema
[modifica]Després d'un llarg títol, l'escriba dels llibres dels déus de la Casa de la Vida, Amenemipet fill d'Amenemipet comença a descriure tot el que existeix, per instruir els ignorants.[7] Les paraules estan ordenades per temes:
- 1-62: el cel, l'aigua, la Terra.
- 63-229: déus, esperits, faraons, escribes.
- 230-312: persones i grups de persones, entre elles els pobles i les terres estrangeres (238-294).
- 313-419: ciutats de l'Alt i del Baix Egipte.
- 420-473: edificis i els components, i diferents tipus de terres.
- 474-578: terres agràries, classes de grans, altres productes.
- 579-610: parts d'un bou i tipus de carn.
El manuscrit de Golenisxev acaba en la paraula número 610. Hi ha un fragment d'un papir del Tercer període intermedi que conté noms de plantes i arbres, conservat al Museu Britànic amb la referència ESA 10795, però mai no s'ha publicat la transcripció ni la seva traducció.[8]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Edwards et al.: op. cit., pàg. 531.
- ↑ Goody: The Domestication of the Savage Mind, pàg. 101.
- ↑ Werner: op. cit., pàg. 31.
- ↑ Goody: The Logic of Writing and the Organization of Society, pàg. 34.
- ↑ Ehrlich: op. cit., pàg. 5.
- ↑ Gardiner: op. cit.
- ↑ Traducció de Gardiner.
- ↑ University College de Londres (2000): The Onomasticon of Amenemipet, en anglès. Consultat l'1 d'agost de 2009..
Bibliografia
[modifica]- GARDINER, Alan H.: Ancient Egyptian Onomastica (Onomàstica de 'Antic Egipte). Oxford University Press. 1968.
- EDWARDS, I. S.; HAMMOND, N. G. L. i Gadd, C. J.: The Cambridge Ancient History (El llibre de Cambridge de la Història antiga). Cambridge University Press. 1975.
- Jack Goody GOODY, Jack: The Logic of Writing and the Organization of Society (La lògica de l'escriptura i l'organització de la societat). Cambridge University Press. 1986.
- EHRLICH, Carl S. (n. 1956): The Philistines in Transition: A History of the Philistines from Ca 1000-730 B. C. / Els filisteus en transició: història dels filisteus (circa 1000-730 aC). Ed Brill. 1996.
- GOODY, Jack: The Domestication of the Savage Mind (La domesticació de la ment salvatge). Cambridge University Press. 1997.
- Hüllen, Werner (1927 - 2008): English Dictionaries, 800-1700: The Topical Tradition (Diccionaris anglesos, 800-1700: la tradició temàtica). Oxford University Press. 1999.
Enllaços externs
[modifica]- Sobre l'Onomasticon d'Amenemipet; en anglès al web Digital Egypt.