Onomasiologia
En lingüística, semàntica i lexicologia, l'onomasiologia és l'estudi de la relació entre el concepte o significat (la idea) amb el significant (la paraula o forma). Dit d'altra manera, la qüestió "com s'expressa X?". El nom prové de l'alemany Onomasiologie, derivat pel lingüista Adolf Zauner el 1902 del grec ὀνομάζω (onomāzο) — "anomenar", al seu torn provinent del mot ὄνομα — "nom").[1][2][3]
En tant que part de la lexicologia, comença pel concepte i no per la paraula, perquè entén que aquest concepte és anterior al mot que l'expressa, i cerca el nom que s'hi adiu. Comença per la metallengua i cerca en la llengua real allò que el concepte expressa. En l'àmbit de la dialectologia, l'estudi sincrònic de les varietats geogràfiques o socials que pren una llengua, s'empra sovint l'onomasiologia com a mètode,[4] així com en el cas de l'estudi diacrònic (o "històric"). Un exemple en seria: "com s'anomenen els animals domèstics més habituals de la família dels felins?" "A Catalunya, hom diu gat, mentre que a Mallorca es fa servir el mot "moix".
En canvi, si el procés es realitza a la inversa, s'anomena semasiologia: començant pel mot i investigant el seu significat o el concepte al qual fa referència. Per exemple, invertint la pregunta feta més amunt, "què expressa el mot gat?"
Instruments de treball
[modifica]Els instruments més importants que l'onomasiòleg històric requereix són:
- l'atles lingüístic
- el diccionari etimològic
- el diccionari dialectal
- el tesaure
- el corpus de text diacrònic, o corpus lingüístic
Processos de canvi lèxic
[modifica]A l'hora de parlar d'on provenen les paraules, hom ha de considerar els següents processos de canvi lèxic:
- adopció d'un:
- mot ja existent en la mateixa llengua (canvi semàntic)
- mot provinent d'una altra llengua (manlleu)
- conversió lèxica
- composició (en un sentit ampli, com en el cas dels mots compostos i derivacions)
- el·lipsi (omissió d'un morfema).
- escurçament (de morfemes, com "tele" del mot "televisió")
- acrònims (com pot ser IVA, "Impost sobre el Valor Afegit")
- fusió de mots (etimologies populars, per exemple)
- derivació regressiva
- reduplicació
- alteració morfològica
- composicions tautològiques
- jocs de paraules
- canvi de síl·laba tònica
- modificació gràfica o ortogràfica
- fraseologisme
- creació d'arrels o lexemes (incloent-hi paraules d'origen onomatopeic o expressiu)
Explicacions del canviament lingüístic
[modifica]Quan un parlant ha d'anomenar alguna cosa, primerament intenta posar-la en una categoria. Si el parlant és capaç de classificar el referent com a part d'un concepte que li és familiar, durà a terme algun tipus d'anàlisi cognitivolingüística de costs i beneficis: què cal dir per aconseguir el que es vol. Sobre la base d'aquesta anàlisi, el parlant pot fer servir una paraula que li és ja familiar o decidir-se a crear-ne una de nova. Aquests processos poden ser més o menys conscients. El moment d'encunyar una nova designació pot ser incitat per diverses motivacions (ref. Grzega 2004):[5]
- dificultat de classificar l'objecte a anomenar o atribuir una paraula adequada a la cosa que ha de ser anomenada, donant a designacions confuses.
- diferència poc clara entre termes subordinat i superordinat donat al monopoli del membre prototípic d'una categoria del món real
- situacions de contacte quotidianes
- prescriptivisme i proscriptivisme lingüístics, tant institucionalitzat com no
- afalagament
- insult
- disfressar coses o fets (eufemismes, dobles sentits)
- tabú
- voluntat d'evitar paraules fonèticament similars o idèntiques a paraules amb connotació negativa
- abolició de formes que són ambigües en més d'un context
- jocs de paraules
- llargària excessiva d'un mot
- malinterpretació morfològica (creació de transparència feta pels canvis en una paraula = etimologia popular)
- eliminació d'una irregularitat morfològica
- desig de crear un nom visual/didàctic/plàstic per a una cosa
- prominència natural d'un concepte
- prominència existent en una cultura d'un concepte
- canvis en el món
- canvis en la categorització del món
- prestigi / moda, basant-se en allò que és prestigiós en una altra llengua o varietat, o modes pel que fa a patrons de formació de paraules
En l'anàlisi de Grzega del 2004, els següents motius de canvi lingüístic s'han declarat invàlids o antiquats: reducció de saliència, errors en la lectura, ganduleria, longitud fonètica insuficient, combinacions de sons difícils, patrons d'accentuació de síl·labes poc clars, cacofonia.[6]
Per tal de crear una nova paraula, el parlant tria un o dos aspectes físics o psicològics rellevants (ixents, en terminologia de neurolingüística). Algunes de les referències per a les motivacions (iconemes) per a la creació de la paraula es basen en relacions cognitives i associatives.
- relacions de contigüitat ("prop de", "al costat de", "contingu a")
- relacions de similitud ("semblant a")
- relacions de parcialitat ("part de")
- relacions de contrast ("el contrari de", "oposat a")
Aquestes relacions poden tenir lloc entre formes, conceptes o entre forma i concepte. Un catàleg més complet, realitzat per Koch el 2002,[7] inclou les següents associacions:
- identitat (manlleus)
- "figuració", relacions "figuratives" (similitud indivualment captada entre conceptes: ratolí per parlar d'un accessori informàtic que recorda un ratolí)
- contigüitat conceptual ("un Picasso" per referir-se a una obra de Pablo Picasso o la mateixa paraula "pintura" per a referir-se no literalment al material sinó a la totalitat de l'obra realitzada amb aquest material. En concret aquesta és una relació de metonímia.)
- parcialitat de conceptes
- contrast de conceptes
- semblança literal o figurativa entre les formes d'un signe i el seu concepte (com per exemple, en les onomatopeies)
- relació important entre continguts de signes i similitud "literal" (com per exemple, quan es generalitza un significat, "arbre de Nadal" per parlar de qualsevol conífera, o dir "Bambi" per referir-se a qualsevol animal vagament semblant a un cervo)
- relació important entre continguts de signes i contrast de conceptes (per exemple, "apprendre" en francès vol dir 'aprendre' i 'ensenyar', és el cas també d'alguns dialectes del nord d'Anglaterra amb el mot "learn")
- relació important entre continguts de signes i similitud "literal" de conceptes
- relació de similitud "literal" entre formes de signes (la paraula "sparrow-grass", 'espàrrec', en anglès)
- contigüitat de les formes de signes (crear paraules unint termes de paraules anteriors, com en anglès "brunch" de breakfast + lunch, o IVA emprat com a paraula a partir de l'acrònim d'Impost sobre el Valor Afegit).
- similitud "literal" (objectivament visible) i contigüitat de conceptes (per exemple, transferència de significat entre dos mots en dialectes)
- similitud "literal" de referents i forta relació entre continguts de signes
- associacions múltiples (com en certes formes de jocs de mots)
Les associacions concretes poden ser incitades per un model que no prové de la llengua nativa del parlant o del seu encontorn lingüístic.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ http://www.x-v-x.de/blog/?p=664
- ↑ http://www.pickupper.de/onomasiologie[Enllaç no actiu]
- ↑ http://www.agoramagazine.it/agora/spip.php?article21197
- ↑ «Onomasiologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Grzega, Joachim (2004), Bezeichnungswandel: Wie, Warum, Wozu? Ein Beitrag zur englischen und allgemeinen Onomasiologie. Heidelberg: Winter, ISBN 3-8253-5016-9. (reviewed by Bernhard Kelle in Zeitschrift für Dialektologie und Linguistik vol. 73.1 (2006), p. 92-95)
- ↑ Ibidem
- ↑ Koch, Peter (2002), “Lexical Typology from a Cognitive and Linguistic Point of View”, in: Cruse, Alan et al. (eds.), Lexicology: An International Handbook on the Nature and Structure of Words and Vocabularies / Lexikologie: Ein internationales Handbuch zur Natur und Struktur von Wörtern und Wortschätzen, (Handbücher zur Sprach- und Kommunikationswissenschaft 21), Berlin/New York: Walter de Gruyter, vol. 1, p. 1142-1178.
Enllaços externs
[modifica]- «Onomasiologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Onomasiology Online (anglès).
- Materials didàctics compilats per Joachim Grzega i Marion Schöner (anglès).