Operació Punyalada
| II Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | operació militar  | ||
| Data | 21 de juliol – 4 d'agost de 1942 | ||
| Coordenades | 15° N, 88° E / 15°N,88°E | ||
| Lloc | Golf de Bengala, oceà Índic | ||
| Resultat | Èxit limitat britànic | ||
| Front | Guerra del Pacífic | ||
| Campanya | Campanya de Guadalcanal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
L'operació Punyalada (anglès: Operation Stab) va ser un operació d'engany naval liderada pels britànics durant la Segona Guerra Mundial per intentar distreure les unitats japoneses per a la propera campanya de Guadalcanal de les forces nord-americanes.
L'operació
[modifica]Després d'haver rebut una sol·licitud de l'almirall King per proporcionar una distracció per a l'operació Torre de Guaita,[2][3] el vicealmirall Sir James Somerville va decidir una força d'invasió falsa, que havia de sortir cap a les illes Andaman en un esforç per atraure les forces japoneses cap a la zona. El mateix Somerville faria ombra amb 'Force A' format pel cuirassat HMS Warspite, els portaavions HMS Illustrious i HMS Formidable, els creuers lleugers HMS Birmingham, HMS Effingham, HMS Mauritius i HNLMS Jacob van Heemskerck i els destructors HMS Inconstant, HMAS Napier, HMAS Nizam, HMAS Norman i HNLMS Van Galen.[4]
Les unitats van començar a reunir-se al llarg de la costa índia i a Ceilan del 21 al 25 de juliol, amb una data d'inici l'1 d'agost. La "Força A" va sortir a principis del dia 30 després que es arribessin informes d'avistament de creuers japonesos.[5] Les tres flotes simulades van salpar l'1 d'agost des de Vizagapatam ('Força V'), Madràs ('Força M') i Trincomalee ('Força T'), aquesta última força contenia els vaixells cisterna RFA Appleleaf i Broomdale.[6]
El vespre de la 1a 'Operació Spark' es va dur a terme, es tractava d'un missatge SOS en llenguatge senzill fals d'un dels vaixells que informava d'una col·lisió i no es podia moure. Aleshores, les forces de desviament van girar per tornar a port. Somerville es va quedar a prop durant unes hores, però com que no es van desenvolupar atacs ni moviments japonesos, i els seus vaixells pesats eren necessaris per a l'operació Stream Line Jane va decidir posar fi a l'operació i tornar al port.
Conseqüències
[modifica]Tot i que l'operació es va dur a terme amb èxit i sense pèrdues de combat, els japonesos no van mossegar l'esquer i no van desplegar unitats navals o aèries significatives, tot i que el portahidroavions Sagara Maru va ser enviat a les illes el dia 4[7][8] i una unitat de bombarders enviada per reforçar Sabang[7] així que es podria dir que va ser un èxit menor.
Diversos avions japonesos van ser detectats, i un Mavis va ser abatut per un Martlet del Formidable[4][5] per la pèrdua de dos Martlet i dos Fulmars a causa d'accidents i avaria del motor.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Les pèrduues britàniques van ser degudes a accidents
- ↑ Gray, Edwyn. Operation Pacific. Naval Institute Press, 1990, p. 137. ISBN 9781557506504.
- ↑ Australia in the War of 1939–1945. Australian War Memorial, 1968, 1963, p. 126.
- ↑ 4,0 4,1 «HMS Warspite, British battleship, WW2». [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Stab (i) | Operations & Codenames of WWII». [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Operation Stab». Arxivat de l'original el 2019-02-15. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Donald A Bertke, Gordon Smith, Don Kindell. World War II Sea War, Vol 6: The Allies Halt the Axis Advance, 2014, p. 487–488.
- ↑ «Japanese Auxiliary Seaplane Tenders». [Consulta: 24 febrer 2019].