Opistòdom

Un opistòdom o opistodomos, també conegut amb el nom llatí de posticum,^[1] és el pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat. A l'antiga Grècia, els temples estaven estructurats d'una manera molt senzilla. De planta rectangular hi havia la prónaon, que era el pòrtic d'accés; la cel·la o naós, que era la residència de la deïtat i lloc de culte i l'opistòdom, que era una dependència que hi havia a la part posterior i que no es comunicava amb la cel·la.^[2]^[3]

Referències

↑ «posticum» (en anglès). Oxford English Dictionary. Oxford University Press. [Consulta: 4 setembre 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ M.B. Hollinshead, '"Adyton," "Opisthodomos," and the Inner Room of the Greek Temple', Hesperia 68.2 (1999), 189.
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].

[ODE-1] «posticum» (en anglès). Oxford English Dictionary. Oxford University Press. [Consulta: 4 setembre 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[2] M.B. Hollinshead, '"Adyton," "Opisthodomos," and the Inner Room of the Greek Temple', Hesperia 68.2 (1999), 189.

[RBA-3] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.131. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].

[1]

[2]

[3]