Oracle de Dodona
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Oracle  | ||
L'oracle de Dodona era un oracle de Zeus a la ciutat de Dodona a l'Epir, que donava la revelació per mitjà dels sorolls del vent. L'oracle sembla que ja existia en temps prehel·lènics. Homer en parla, tant a la Ilíada[1] com a l'Odissea.[2]
Les revelacions es donaven segons es creu en una cova i el voler dels deus s'expressava pel soroll del vent a través de les fulles dels arbres. Hi havia una alzina immensa, l'arbre de Zeus, i es creia que el xiuxiueig de les seves fulles explicaven la voluntat del déu. Zeus portava a Dodona el nom de Zeus Naios, i la seva dona no era Hera sinó Dione.[3]
Es penjaven algunes gerres dels arbres perquè al moure's pel vent i xocar entre elles produïssin més sorolls. Diversos relats esmenten també l'obtenció de revelacions pels ocells o coloms que es posaven als arbres.[4] Ciceró diu que a Dodona es practicava la cleromància o les «sortes», que consistien en tirar a l'atzar alguns objectes (ossos, fustes...) i llegir-ne el significat.[5]
Els sorolls eren interpretats per homes inicialment, els Sells, i més tard per dues o tres dones que rebien el nom de Pelèiades (colomes), paraula que per als molossos significa també dones velles.[4] Heròdot dona el nom de les tres profetesses del seu temps: Promènia, Timareta i Nicandra; eren escollides entre les famílies de Dodona que deien descendir de personatges mítics; tot i així encara existia algun sacerdot que ocasionalment interpretava els sons.[6]
L'oracle era inaccessible als suborns i no estava supeditat als interessos dòrics, i per tant era consultat principalment per epirotes, etolis, i acarnanis i pels que no volien anar a l'oracle de Delfos per la seva parcialitat pels doris. Les revelacions eren donades en hexàmetres i ocasionalment en prosa.
El temple va ser destruït l'any 219 aC pels etolis i es van tallar els arbres, però l'oracle va subsistir i es va consultar fins al segle iii.[4] Estrabó esmenta expressament una profetessa de Dodona, però sembla clar que l'oracle en la seva època ja estava en acusada decadència (com altres en aquell temps).[7][4]
Referències
[modifica]- ↑ Homer. Ilíada, XVI, 233-235
- ↑ Homer. Odissea, XIV, 327-328
- ↑ Luck, Georg. Arcana Mundi: magia y ciencias ocultas en el mundo griego y romano. Madrid: Gredos, 1995, p. 308-309. ISBN 8424917855.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Madrid: Trotta, 1997, p. 235-237. ISBN 8481641618.
- ↑ Ciceró. De divinatione. I, 34.
- ↑ Herodot. Històries. II, 57
- ↑ Estrabó. Geographica. VII, Fr. 2-3