Orban (fabricant d'armes)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Brașov (Romania) |
| Mort | 1453 (Gregorià) Constantinoble (Turquia) |
| Causa de mort | mort no natural |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer militar, armer, inventor, fonedor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Cronologia | |
| 6 abril 1453-29 maig 1453 (Gregorià) | Caiguda de Constantinoble
|
Orban, també conegut com a Urban (hongarès: Orbán; mort el 1453), era un fonedor de ferro i enginyer de Brassó, Transylvania, al Regne d'Hongria (avui Brasov, Romania), qui va fabricar artilleria de gran calibre pel setge Otomà de Mehmet II a Constantinoble el 1453.
Orban era hongarès, segons la majoria d'autors tot i que alguns estudiosos també esmenten el seu possible origen Alemany.[1][2][3][4][5] Les teories alternatives suggereixen que va tenir arrels Valaqueses.[6][7] Va ser descrit per Laonikos Chalkokondyles amb el terme "Dacià".[8][9]
El 1452 va oferir els seus serveis als romans d'Orient, però l'emperador Constantí XI no es podia permetre el seu salari ni posseïa els materials necessaris per construir tal canó de setge gran. Orban llavors va deixar Constantinoble i es va apropar al sultà Otomà Mehmed II, qui es preparava per assetjar la ciutat. Afirmant que la seva arma podria derruir 'les parets de la mateixa Babilim', Orban va rebre materials i diners abundants per part del sultan. Orban va ser encarregat de construir l'arma de mida gegant en tres mesos a Edirne, des d'on va ser arrossegat per seixanta bous fins a Constantinoble. Mentrestant, Orban també va produir altres canons més petits que van utilitzar les forces de setge turques.[10]
La tecnologia de bombarda, que principalment els tècnics alemanys van dissenyar al principi per l'Exèrcit hongarès, havia estat establerta entre 1400 i 1450 per tot arreu de l'Europa occidental, transformant els setges, amb algunes peces com el Faule Mette, Dulle Griet, Mons Meg i el Pumhart von Steyr que són del mateix període.[11][12][13] Probablement Orban, juntament amb una tripulació sencera, va morir durant el setge quan un del seu supercanons va explotar, cosa que no era una ocurrència inusual durant aquell temps.[13]
A la cultura popular
[modifica]- El mestre Orban va ser interpretat per Burhanettin Üskan a la pel·lícula turca de 1951, İstanbul'un Fethi.
- ErdoğUn Aydemir va interpretar Orban a la pel·lícula Fetih 1453 del 2012. A la pel·lícula, es conta que Orban va fer un esquema de ka seva arma per al Doge de Gènova (interpretat per Ali Ersin Yenar), però el Doge no va interessar-se en el seu croquis. Al film, Orban té una filla adoptada anomenada Era (interpretada per Dilek Serbest) qui té una relació romàntica amb Ulubatlı Hasan (İbrahim Çelikkol).
- Orban és interpretat per Tansu Biçer a la producció de Netflix de 2020, Rise of Empires: Ottoman.
Referències
[modifica]- ↑ Rogers, Clifford J. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology, 2010. ISBN 9780195334036.
- ↑ Kortum, Hans-Henning. Transcultural Wars from the Middle Ages to the 21st Century – Hans-Henning Kortüm, 2007. ISBN 9783050041315.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ágoston, Gábor. Guns for the Sultan: Military Power and the Weapons Industry in the Ottoman ... – Gábor Ágoston, 2005. ISBN 9780521843133.
- ↑ Devries, Kelly. Medieval Weapons: An Illustrated History of Their Impact - Kelly DeVries, Robert Douglas Smith, 2007. ISBN 9781851095261.
- ↑ Cotterell, Arthur. Asia: A Concise History – Arthur Cotterell, 2011. ISBN 9780470829592.
- ↑ Cox, Samuel Sullivan. Diversions of a Diplomat in Turkey - Samuel Sullivan Cox, 1893.
- ↑ Grumeza, Ion. The Roots of Balkanization: Eastern Europe C.E. 500–1500 – Ion Grumeza, 2010. ISBN 9780761851349.
- ↑ Devries, Kelly. Guns and Men in Medieval Europe, 1200-1500: Studies in Military History and ... – Kelly DeVries, 2009. ISBN 9780860788867.
- ↑ Philippides, Marios. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography ... – Marios Philippides, Walter K. Hanak, 2011. ISBN 9781409410645.
- ↑ Runciman 1990, pàg. 77–78
- ↑ The heirs of Archimedes: science and the art of war through the Age of Enlightenment, Brett D. Steele & Tamera Dorland, The MIT Press, 2005, p. 128 & Roger Crowley, on In Our Time: Constantinople Siege & Fall, broadcast 2006
- ↑ Schmidtchen 1977a, pàg. 153-157
- ↑ 13,0 13,1 Schmidtchen 1977b
Fonts
[modifica]- Nicolle, David. Constantinople 1453: The End of Byzantium. Osprey Publishing, 2000, p. 13. ISBN 1-84176-091-9.
- Runciman, Steven. The Fall of Constantinople: 1453. Cambridge University Press, 1990. ISBN 978-0-521-39832-9.
- Schmidtchen, Volker «Riesengeschütze des 15. Jahrhunderts. Technische Höchstleistungen ihrer Zeit». Technikgeschichte, 1977a.
- Schmidtchen, Volker «Riesengeschütze des 15. Jahrhunderts. Technische Höchstleistungen ihrer Zeit». Technikgeschichte, 1977b.
- Crowley, Roger. In Our Time: Constantinople Siege and Fall, 2006.
- Vékony, Gábor. Dacians, Romans, Romanians. Matthias Corvinus Publishing, 2000. ISBN 1-882785-13-4.