Orbeliani

Els orbeliani (georgià ორბელიანი) foren una família (tavadi) aristocràtica de Geòrgia, que es va bifurcar de la família dels Barataixvili al segle xvii i va originar unes quantes línies anomenades orbeliani, orbelishvili (ორბელიშვილი), qaplanishvili (ყაფლანიშვილი), i jambakur(ian)-orbeliani (ჯამბაკურ[იან]-ორბელიანი). Foren destacats polítics i homes de la cultura i les ciències; van restar influents sota el domini rus al segle xix quan les principals línies de la família van ser rebudes en la noblesa principesca (knyaz) de l'Imperi Rus, i fins al segle xx.

L'Orbeliani deriven dels prínceps Barataixvili - ells mateixos possibles descendents de la casa medieval dels Liparits-Orbeliani - enmig de les enemistats familiars sagnants al segle xvii.^[1] Darrerament els Orbelianis reclamaven descendència imperial xinesa i el títol de gentilitat de Janbakur (més tard Jambakur; en persa, "Fill del cel de la Xina").^[2]

Aquesta nova dinastia principesca nova rebia el cognom d'Orbelishvili (després Orbeliani) o Qaplanishvili agafats dels seus dos primers membres - Orbel (que va florir vers 1600) i el seu fill Qaplan (assassinat el 1671). Els Orbeliani estaven en possessió d'un feu gran anomenat Saorbelo o Saqaplanishvilo que comprenia la part sud del principat dels Barataixvili (anomenat el principat de Sabaratiano), incloent-hi moltes de les valls del Ktsia i el Dmanisi en el que és ara la regió de Kvemo Kartli de Geòrgia. Es consideraven entre les sis cases "individides" del Regne de Kartli, que superaven en rang als que havien sucumbit a la divisió que debilitava els seus alous dinàstics.^[3]

Al segle xviii els Orbeliani exercien sobirania per sobre gairebé 100 famílies menors de la noblesa (aznauri) i 2.000 camperols que vivien en gairebé 160 pobles. Tenien un palau i una abadia familiar a Tandzia, castells a Dmanisi, Kveshi i Khuluti, i monestirs a Pitareti i Dmanisi. Els membres de la família Orbeliani gaudien en feu dels oficis de Cap de Polícia de Somkhètia, Cap Principal de Justícia i, conjuntament amb la casa de Mukhrani i Panaskerteli, prínceps-mestres del Palau de Geòrgia.^[1]^[4]

Cap al final del segle xviii els Orbeliani marxaren de les seves propietats patrimonials a Kvemo Kartli - turmentats per incessants ràtzies de les veïnes tribus turques - i es reinstal·laven a Tbilisi, la capital de Geòrgia.^[1]

Després de l'annexió russa de Geòrgia, set línies Orbeliani foren reconegudes amb rang de prínceps: quatre com a Prínceps Dzhambakurian-Orbeliani (rus Джамбакуриан-Орбелиани), una com Prínceps Dzhambakur-Orbelianov (Джамбакур-Орбелианов), i dos com Prínceps Orbelianov (Орбельянов):

Família	Data de reconeixement	Data de confirmació	Governació (Guberniya)	Notes
Dzhambakurian-Orbeliani I	7 de març de 1826	22 de desembre de 1848, 13 d'abril i 12 d'octubre de 1849, 28 de novembre de 1851	Tiflis
Dzhambakurian-Orbeliani II	9 d'octubre de 1829	24 de novembre de 1854	Tiflis
Dzhambakurian-Orbeliani III	6 de desembre de 1850		Tiflis
Dzhambakurian-Orbeliani IV	28 de març de 1873		Tiflis	Autorització per la fillola del príncep Dimitri Dzhambakurian-Orbeliani, Fevronia (filla natural del príncep Aleksandr Baryatinsky i la princesa Elisaveta Dmitrievna Dzhambakurian-Orbeliani, nascuda abans del matrimoni), per agafar el nom i títol del seu tutor.
Dzhambakur-Orbelianov	20 de setembre de 1825	28 de novembre de 1851, 9 d'octubre i 27 de novembre de 1858	Tiflis
Orbelianov I	20 de setembre de 1825		Tiflis
Orbelianov II	17 de juny de 1852 i 9 de juliol de 1853		Poltava	Aquesta branca va anar a Rússia junt amb l'antic rei Vakhtang VI de Kartli el 1724

Membres notables

Sulkhan-Saba Orbeliani (1658–1725), escriptor, monjo i diplomàtic
David Orbeliani (1739–1796), militar, polític i traductor
Alexandre Orbeliani (1802–1869), poeta, dramaturg, periodista i historiador
Grigol Orbeliani (1804–1883), poeta i militar
Vakhtang Orbeliani (1812–1890), poeta i militar
Georgi Ilich Orbeliani (1853–1924), militar
Ivan Makarovich Orbeliani (1844-1919), general
Ivan Makarovich Orbeliani (1844-1919), general

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 (georgià) Jamburia, G. "„ორბელიანები“ "Els Orbeliani", Enciclopèdia Soviètica de Geòrgia, volum 7, pàg. 555. Tbilissi, 1984
↑ Aquesta reclamació genealògica també sostinguda pels Mamikonian a l'època medieval, dirigia alguns historiadors moderns a adscriure als Orbeliani avantpassats llunyans Mamikonian. Cyril Toumanoff (1949-51). The Fifteenth-Century Bagratids and the Institution of Collegial Sovereignty in Georgia. Traditio 7: 179, n. 39.
↑ Cyril Toumanoff, (1963). Studies in Christian Caucasian History, pàg. 104. Georgetown University Press
↑ Toumanoff (1949-51), op. cit. : 180

[gse-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 (georgià) Jamburia, G. "„ორბელიანები“ "Els Orbeliani", Enciclopèdia Soviètica de Geòrgia, volum 7, pàg. 555. Tbilissi, 1984

[2] Aquesta reclamació genealògica també sostinguda pels Mamikonian a l'època medieval, dirigia alguns historiadors moderns a adscriure als Orbeliani avantpassats llunyans Mamikonian. Cyril Toumanoff (1949-51). The Fifteenth-Century Bagratids and the Institution of Collegial Sovereignty in Georgia. Traditio 7: 179, n. 39.

[3] Cyril Toumanoff, (1963). Studies in Christian Caucasian History, pàg. 104. Georgetown University Press

[4] Toumanoff (1949-51), op. cit. : 180

[1]

[2]

[3]

[4]