Orde de la Santíssima Anunciació
|
Aquest article tracta sobre l'orde monàstic femení. Si cerqueu l'orde de cavalleria, vegeu «Orde Suprem de la Santíssima Anunciació». |
|
No s'ha de confondre amb Orde de l'Anunciació de Santa Maria. |
 | |
| Tipus | Monàstic de clausura, femení |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de la Santíssima Anunciació |
| Nom oficial llatí | Ordo Sanctissimae Annuntiationis |
| Sigles | O.SS.A. |
| Altres noms | Monges de l'Anunciació Italianes, Turchine (Turqueses), Celesti (Celests), Anunciates Italianes |
| Hàbit | Hàbit blanc, escapulari, capa de color blau turquesa, vel negre |
| Objectiu | Vida contemplativa i pregària |
| Fundació | 5 d'agost de 1604, Gènova per Beata Maria Vittoria De Fornari Strata, Stefano Centurione i Vincentina Lomellini |
| Aprovat per | Pau V, en 6 d'agost de 1613 (autorització provisional: 15 de març de 1604, per Climent VIII |
| Regla | Regla de Sant Agustí |
| Patrons | Mare de Déu, en la seva Anunciació |
| Primera fundació | Convent de Gènova, 1604 |
| Fundacions destacades | Roma (1676), Gènova (casa mare); Barbarín (Navarra, Monasterio de la Anunciación). Tancats: París, Hildesheim, Viena, Vesoul, Nancy, Champlitte |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
| Persones destacades | Venerable Camilla Orsini Borghese (Maria Vittoria Orsini Borghese) |
| Lloc web | monacheordineannunziataceleste.it  |
L'Orde de la Santíssima Anunciació, en llatí Ordo SS. Annuntiationis, és un orde monàstic femení. Les monges de l'orde, anomenades popularment Annunziate Turchine o Celesti (Anunciacions Turqueses o Celests, pel color blau de l'hàbit) posposen al seu nom les sigle O.SS.A.
Història
[modifica]
L'orde fou fundat a Gènova per Maria Vittoria De Fornari Strata (1562-1617) amb l'objectiu d'adorar el misteri del Verb Encarnat i honorar la maternitat de Maria. El dia 5 d'agost de 1604, les primeres cinc monges vestiren l'hàbit i començaren la vida de l'orde. Se'n consideren cofundadors els nobles Stefano Centurione i Vincentina Lomellini, esposa seva: foren ells qui obtingueren de la Santa Seu el permís per erigir el primer monestir, el 15 de març de 1604, com també la confirmació de la regla, el 6 d'agost de 1613.
Els començaments foren dificultosos, i en 1605 el monestir genovès estigué a punt d'unir-se a les Monges Carmelites Descalces. Consolidat l'orde, en 1612 les monges de Gènova fundaren la primera casa filial, a Pontarlier i l'orde tingué una ràpida difusió a França. En 1676 Maria Vittoria Orsini Borghese fundà un monestir, l'actual església de Santa Maria Annunziata delle Turchine, a Roma. En 1771 hi havia 71 monestirs de l'orde; la Revolució Francesa i els fets posteriors van fer que l'orde estigués a punt d'extingir-se. La beatificació de la fundadora, en 1828, va revifar-la, però amb una difusió molt menor que abans.
Carisma i difusió
[modifica]Les monges fan vots solemnes de pobresa, obediència i castedat, i viuen en estricta clausura. Porten un hàbit blanc amb escapulari i capa de color blau cel, dels que prenen el nom de "monges turqueses". Es dediquen a la pregària contemplativa i, per al seu sosteniment, fan confecció de robes i paraments sagrats, brodats i similars. La regla i l'espiritualitat es basen en la Regla de Sant Agustí.
En acabar 2008 l'orde tenia cinc monestirs, amb 29 monges.
Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2010. Città del Vaticano, 2010. ISBN 978-88-209-8355-0.
- Lloc web oficial del monestir de Roma
- Lloc web oficial del monestir de Gènova Arxivat 2015-06-19 a Wayback Machine.