Ordinador quàntic de spin qubit
L'ordinador quàntic de spin qubit és un ordinador quàntic basat en el control del gir dels portadors de càrrega (electrons i forats d'electrons) en dispositius semiconductors.[1] El primer ordinador quàntic de spin qubit va ser proposat per primera vegada per Daniel Loss i David P. DiVincenzo el 1997,[1] [2] també conegut com l'ordinador quàntic Loss–DiVicenzo. La proposta era utilitzar el grau de llibertat d'espín intrínsec d'electrons individuals confinats en punts quàntics com a qubits. Això no s'ha de confondre amb altres propostes que utilitzen el spin nuclear com a qubit, com l'ordinador quàntic Kane o l'ordinador quàntic de ressonància magnètica nuclear.
Els qubits d'espín fins ara s'han implementat localment esgotant gasos d'electrons bidimensionals en semiconductors com l'arsenur de gal·li,[3][4] silici [5] i germani.[6] Els qubits de gir també s'han implementat al grafè.[7]
La proposta d'ordinador quàntic Loss–DiVicenzo va intentar complir els criteris de DiVincenzo per a un ordinador quàntic escalable,[8] a saber:
- identificació de qubits ben definits;
- preparació de l'estat fiable;
- baixa decoherència;
- operacions precises de la porta quàntica i
- fortes mesures quàntiques.
Un candidat per a aquest ordinador quàntic és un sistema de punts quàntics laterals. El treball anterior sobre aplicacions de punts quàntics per a la computació quàntica va ser realitzat per Barenco i altres.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vandersypen, Lieven M. K.; Eriksson, Mark A. (en anglès) Physics Today, 72, 8, 01-08-2019, pàg. 38. Bibcode: 2019PhT....72h..38V. DOI: 10.1063/PT.3.4270. ISSN: 0031-9228.
- ↑ Loss, Daniel; DiVincenzo, David P. Physical Review A, 57, 1, 01-01-1998, pàg. 120–126. arXiv: cond-mat/9701055. Bibcode: 1998PhRvA..57..120L. DOI: 10.1103/physreva.57.120. ISSN: 1050-2947 [Consulta: free].
- ↑ Petta, J. R. Science, 309, 5744, 2005, pàg. 2180–2184. Bibcode: 2005Sci...309.2180P. DOI: 10.1126/science.1116955. ISSN: 0036-8075. PMID: 16141370.
- ↑ Bluhm, Hendrik; Foletti, Sandra; Neder, Izhar; Rudner, Mark; Mahalu, Diana Nature Physics, 7, 2, 2010, pàg. 109–113. DOI: 10.1038/nphys1856. ISSN: 1745-2473 [Consulta: free].
- ↑ Wang, Siying; Querner, Claudia; Dadosh, Tali; Crouch, Catherine H.; Novikov, Dmitry S. Nature Communications, 2, 1, 2011, pàg. 364. Bibcode: 2011NatCo...2..364W. DOI: 10.1038/ncomms1357. ISSN: 2041-1723. PMID: 21694712 [Consulta: free].
- ↑ Watzinger, Hannes; Kukučka, Josip; Vukušić, Lada; Gao, Fei; Wang, Ting (en anglès) Nature Communications, 9, 1, 25-09-2018, pàg. 3902. arXiv: 1802.00395. Bibcode: 2018NatCo...9.3902W. DOI: 10.1038/s41467-018-06418-4. ISSN: 2041-1723. PMC: 6156604. PMID: 30254225 [Consulta: free].
- ↑ Trauzettel, Björn; Bulaev, Denis V.; Loss, Daniel; Burkard, Guido Nature Physics, 3, 3, 2007, pàg. 192–196. arXiv: cond-mat/0611252. Bibcode: 2007NatPh...3..192T. DOI: 10.1038/nphys544. ISSN: 1745-2473.
- ↑ D. P. DiVincenzo, in Mesoscopic Electron Transport, Vol. 345 of NATO Advanced Study Institute, Series E: Applied Sciences, edited by L. Sohn, L. Kouwenhoven, and G. Schoen (Kluwer, Dordrecht, 1997); on arXiv.org in Dec. 1996
- ↑ Barenco, Adriano; Deutsch, David; Ekert, Artur; Josza, Richard (en anglès) Phys. Rev. Lett., 74, 20, 1995, pàg. 4083–4086. arXiv: quant-ph/9503017. Bibcode: 1995PhRvL..74.4083B. DOI: 10.1103/PhysRevLett.74.4083. PMID: 10058408.