Vés al contingut

Ordres de magnitud (temps)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els ordres de magnitud del temps donen una descripció vaga de la relació entre dues quantitats. En l'ús comú, l'escala sol ser de la forma base¹⁰ o base-10 aplicada a una quantitat, la qual converteix l'ordre de magnitud en un de 10 cops més gran o més petit.[1] Com que les diferències es mesuren en factors de 10 s'aplica una escala logarítmica.

Segons

[modifica]
Ordres de magnitud (temps)
Factor (s) Múltiple Símbol Definició

(escala llarga)

Exemples comparatius i unitats comunes Ordres de magnitud
10−44 1 temps de Planck tP Temps requerit per viatjar una longitud de Planck a la velocitat de la llum (c) 5,4×10-20 ys = 5,4×10-44 s: un temps de Planck tP = ≈ 5,4×10-44 s[2] és el temps més curt amb significat físic. és la unitat de temps en el sistema d'unitats naturals conegut com unitats de Planck. 10−20 ys, 10−19 ys (10−44 s, 10−43 s)
10−24 1 yoctosegon ys[3] Una quadrilionèsima part de segon 0,3 ys: vida mitjana dels bosons W i Z.[4][5]
0,5 ys: temps per la desintegració del quark dalt, segons el model estàndard.
1 ys: temps que pren a un quark emetre un gluó.
23 ys: període de semidesintegració del 7H. 		1 ys i menys, 10 ys, 100 ys
10−21 1 zeptosegon zs Una miltrilionèsima part de segon 7 zs: semivida del neutró més extern de l'heli-9 en el segon halo nuclear.
17 zs: període aproximat de radiació electromagnètica a la frontera entre els raigs gamma i els raigs x.
300 zs: cicle de temps aproximat dels raigs X a la frontera entre els raigs x durs i suaus.
500 zs: precisió actual de les eines per mesurar la velocitat de l'enllaçament nuclear.[6] 		1 zs, 10 zs, 100 zs
10−18 1 attosegon as Una trilionèsima part de segon 12 attosegons: període més curt mesurat.[7] 1 as, 10 as, 100 as
10−15 1 femtosegon fs Una milbilionèsima part de segon Cicle de temps per la llum de 390 nanòmetres, la transició de la llum visible a la llum ultraviolada. 1 fs, 10 fs, 100 fs
10−12 1 picosegon ps Una bilionèsima part de segon 1 ps: període de semidesintegració del quark baix.
4 ps: temps que triga en executar un cicle de màquina un transistor de silici-germani d'IBM. 		1 ps, 10 ps, 100 ps
10−9 1 nanosegon ns Una milmilionèsima part de segon 1 ns: temps per executar un cicle de màquina per un microprocessador d'1 GHz microprocessor.
1 ns: la llum viatge 30 cm. 		1 ns, 10 ns, 100 ns
10−6 1 microsegon µs Una milionèsima part de segon 1 µs: temps per executar un cicle de màquina per un microprocessador Intel 80186.
4–16 µs: temps per executar un cicle de màquina per un miniordinador dels anys 1960. 		1 µs, 10 µs, 100 µs
10−3 1 mil·lisegon ms Una mil·lèsima part de segon 100–400 ms (=0,1–0,4 s): parpelleig d'un ull.[8]
18–300 ms (=0,02–0,3 s): reflex humà a un estímul visual. 		1 ms, 10 ms, 100 ms
100 1 segon s 1 s: 9.192.631.770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom cesi-133.[9]

60 s: 1 minut.

1 s, 10 s, 100 s
103 1 kilosegon
(16,7 minuts) 		ks Mil segons 3,6 ks: 3600 s o 1 hora.
86,4 ks: 86.400 s o 1 dia.
604,8 ks: 1 setmana. 		103 s, 104 s, 10⁵ s
10⁶ 1 megasegon
(11,6 dies) 		Ms Un milió de segons

2,6 Ms: aproximadament 1 mes.
31,6 Ms: aproximadament 1 any ≈ 107,50 s.

10⁶ s, 107 s, 108 s
10⁹ 1 gigasegon
(32 anys) 		Gs Mil milions de segons

2,1 Gs: esperança de vida humana mitjana al naixement (estimació de 2011).[10]
3,16 Gs: aproximadament 1 segle.
31,6 Gs: aproximadament 1 mil·lenni.

10⁹ s, 10¹⁰ s, 1011 s
1012 1 terasegon
(32.000 anys) 		Ts Un bilió de segons

6 Ts: temps passat des de l'aparició d'Homo sapiens (aproximadament).

1012 s, 1013 s, 10¹⁴ s
1015 1 petasegon
(32 milions d'anys) 		Ps Mil bilions de segons 7,1–7,9 Ps: 1 any galàctic (225-250 milions d'anys).[11]

143 Ps: edat de la Terra.[12][13][14]
144 Ps: edat aproximada del sistema solar[15] i del Sol.[16]
430 Ps: aproximadament l'edat de l'Univers.

1015 s, 10¹⁶ s, 1017 s
1018 1 exasegon
(32.000 milions d'anys) 		Es Un trilió de segons 312 Es: temps de vida aproximadament d'una nana roja de 0,1 masses solars. 1018 s, 1019 s, 1020 s
1021 1 zettasegon
(32 bilions d'anys) 		Zs Mil trilions de segons 9.8 Zs: temps de vida de Brahma a la mitologia hindú. 1021 s, 1022 s, 1023 s
1024 1 yottasegon
(32.000 bilions d'anys) 		Ys Un quadrilió de segons 1.6416 Ys: període de semidesintegració estimada de l'isòtop metaestable radioactiu 20983Bi.

6.616×1050 Ys: temps que necessita un forat negre d'1 massa solar per evaporar-se completament a causa de la radiació de Hawking, si res més hi cau a dins.

1024 s, 1025 s, 1026 s i més

Referències

[modifica]
  1. ↑ Brians, Paus. (en anglès), 8 abril 2013.  Arxivat 22 April 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. ↑ «CODATA Value: Planck time» (en anglès). The NIST Reference on Constants, Units, and Uncertainty. NIST.
  3. ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language (en anglès), 2000 [Consulta: 23 novembre 2013]. 
  4. ↑ C. Amsler et al. (2009): Particle listings – W boson
  5. ↑ C. Amsler et al. (2009): Particle listings – Z boson
  6. ↑ esciencenews (2010)
  7. ↑ «12 attoseconds is the world record for shortest controllable time».
  8. ↑ Eric H. Chudler. «Brain Facts and Figures: Sensory Apparatus: Vision». [Consulta: 10 octubre 2011].
  9. ↑ [enllaç sense format] http://tycho.usno.navy.mil/leapsec.html Arxivat 2012-06-11 a Wayback Machine.
  10. ↑ CIA - The World Factbook -- Rank Order - Life expectancy at birth Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine. (en angès)
  11. ↑ Leong, Stacy. «Period of the Sun's Orbit around the Galaxy (Cosmic Year)». The Physics Factbook, 2002.
  12. ↑ «Age of the Earth». U.S. Geological Survey, 1997.
  13. ↑ Dalrymple, G. Brent «The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved». Special Publications, Geological Society of London, 190, 1, 2001, pàg. 205–221. Bibcode: 2001GSLSP.190..205D. DOI: 10.1144/GSL.SP.2001.190.01.14.
  14. ↑ Manhesa, Gérard; Allègrea, Claude J.; Dupréa, Bernard; and Hamelin, Bruno «Lead isotope study of basic-ultrabasic layered complexes: Speculations about the age of the earth and primitive mantle characteristics». Earth and Planetary Science Letters, 47, 3, 1980, pàg. 370–382. Bibcode: 1980E&PSL..47..370M. DOI: 10.1016/0012-821X(80)90024-2.
  15. ↑ Bouvier, Audrey and Meenakshi Wadhwa, "The age of the solar system redefined by the oldest Pb-Pb age of a meteoritic inclusion". Nature Geoscience, Nature Publishing Group, a division of Macmillan Publishers Limited. Published online August 22, 2010, retrieved August 26, 2010, doi:10.1038/NGEO941
  16. ↑ Bonanno, A.; Schlattl, H.; Paternò, L. «The age of the Sun and the relativistic corrections in the EOS». Astronomy and Astrophysics, 390, 3, 2008, pàg. 1115–1118. arXiv: astro-ph/0204331. Bibcode: 2002A&A...390.1115B. DOI: 10.1051/0004-6361:20020749.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ordres_de_magnitud_(temps)&oldid=34218663»