Oreneta cua-rogenca oriental
Cecropis daurica  | |
|---|---|
 Cecropis daurica daurica | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,286 m |
| Nombre de cries | 3,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103812643 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Cecropis |
| Espècie | Cecropis daurica (Laxm., 1769) |
| Tipus taxonòmic | Cecropis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Hirundo daurica |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'oreneta cua-rogenca oriental (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[1][2] Es troba en zones obertes, sovint muntanyoses, amb clarianes i cultius al sud-est asiàtic fins al nord-est de l'Índia, Taiwan i fins el Japó. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
L'oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula) i l'oreneta cua-rogenca africana (Cecropis melanocrissus) anteriorment es consideraven com a subespècies de Cecropis daurica.[4]
Taxonomia
[modifica]L'oreneta cua-rogenca oriental va ser descrita formalment el 1769 pel clergue, explorador i científic natural finès-suec Erik Laxmann com Hirundo daurica,[5] utilitzant un exemplar de la muntanya Schlangen, prop de Zmeinogorsk, Rússia.[6] Ara es troba en el gènere Cecropis creat pel científic alemany Friedrich Boie el 1826.[7] El nom de Cecropis prové del grec antic per a una dona d'Atenes.[8] L'epítet específic daurica deriva de Dauria, una regió muntanyosa a l'est del llac Baikal a Rússia. El gènere alternatiu Hirundo és la paraula llatina per "oreneta".[9]
El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 14.2, 2024), promogué una reorganització taxonòmica important del gènere Cecropis.[10] Com a part de la reordenació, el complex d'oreneta cuarogenca (Cecropis daurica - lato sensu) es va dividir en l'oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula), l'oreneta cua-rogenca oriental (Cecropis daurica - stricto sensu) i l'oreneta cua-rogenca africana (Cecropis melanocrissus). A més, en aquesta darrera si aglutinà l'oreneta de l'Àfrica occidental (Cecropis domicella) i en la nova espècie oriental s'hi afegiren les quatre subespècies de l'oreneta estriada (Cecropia striolata), que desaparegué com a espècie. Els tàxons es van reordenar en funció principalment de les diferències de morfologia i de divergència genètica.[10][4]
Subespècies
[modifica]Actualment es reconeixen vuit subespècies de l'oreneta cua-rogenca oriental:[10]
- C. d. daurica (Laxmann, 1769). Nord-est del Kazakhstan i Mongòlia fins al sud de la Xina.
- C. d. japonica (Temminck et Schlegel, 1845), Sud-est de Sibèria, Corea, Japó i sud-est de la Xina.
- C. d. nipalensis (Hodgson, 1837). Himàlaia i nord de Myanmar.
- C. d. erythropygia (Sykes, 1832). Índia central.
- C. d. striolata (Schlegel, 1844). Taiwan, Filipines i illes de la Sonda.
- C. d. mayri (Hall, BP, 1953). Bangladesh, nord-est de l'Índia, nord de Myanmar i sud de la Xina
- C. d. stanfordi (Mayr, 1941). Est de Myanmar, nord de Tailàndia i Indoxina.
- C. d. vernayi (Kinnear, 1924). Sud de Myanmar i oest de Tailàndia.
Anteriorment també s'incloïen dins de C. daurica les següents subespècies:
- C. d. rufula (Temminck, 1835). Des d'Europa meridional i nord d'Àfrica, cap a l'est fins a l'Iran, Pakistan i nord-oest de l'Índia.
- C. d. emini (Reichenow, 1892). Sud del Sudan, Uganda, Kenya, Malawi i nord de Zàmbia.
- C. d. kumboensis (Bannerman, 1923). Sierra Leone i oest de Camerun.
- C. d. melanocrissus Rüppell, 1845. Etiòpia i Eritrea.
La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una altra espècie de ple dret: l'oreneta de Sri Lanka.
Algunes autoritats consideren que l'oreneta de l'Àfrica occidental (Cecropis domicella) és una subespècie de l'oreneta cua-rogenca oriental,[11] tot i que avui dia el COI considera que es tracta, de fet, d'una subespècie de l'oreneta cua-rogenca africana.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Swallows». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 608. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Red-rumped Swallow. Cecropis daurica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2017. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Species Updates IOC Version 14.2» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
- ↑ Laxmann, Erik «Hirundo daurica, area temporali rubica, Uropygio luteo rufescente» (en suec). Kungliga Vetenskaps Academiens Handlingar, vol. 30, 3, 7-1769, pàg. 209, plate 7.
- ↑ Dickinson, E. C.; Ericson, P. G. P. «Systematic notes on Asian birds. 32. The type locality of Hirundo daurica Laxmann, 1769». Zoologische Verhandelingen, Leiden, vol. 340, 2002, pàg. 205–206. ISSN: 0024-1652.
- ↑ Boie, Heinrich «Generalübersicht der ornithologischen Ordnungen, Familien und Gattungen» (en alemany). Isis von Oken, vol. 19, 1826. column 971
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. London: Christopher Helm, 2010, p. 96. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ Lewis, Charlton T. A Latin dictionary for schools. Harper & Brothers, 1888. ISBN 0-19-910204-X.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Swallows». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 27 desembre 2024].
- ↑ «Cecropis domicella - Avibase». avibase.bsc-eoc.org. [Consulta: 5 maig 2017].
