Carl Orff

Carl Orff

Biografia
Naixement	10 juliol 1895 Múnic (Alemanya)
Mort	29 març 1982 (86 anys) Múnic (Alemanya)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Sepultura	abadia d'Andechs
Formació	Musikhochschule de Munic Ludwigsgymnasium (en) Wittelsbacher Gymnasium Mozarteum
Activitat
Ocupació	compositor, professor d'universitat, teòric musical, pedagog musical, musicòleg, llibretista
Ocupador	Musikhochschule de Munic Mozarteum
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera
Professors	Hermann Zilcher
Alumnes	Edwin Carr (en) , Wilfried Hiller, Thrasybulos G eorgios Georgiades i Giorgos Hadjinikos (en)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Instrument	Orgue, piano, violoncel, percussió i xilòfon
Obra
Obres destacables (1937) Carmina Burana (1943) Catulli Carmina (en) (segle XX) Der Mond (segle XX) Die Kluge
Família
Cònjuge	Liselotte Orff (1960–1982) Luise Rinser (1954–1959) Gertrud Orff (1939–1953) Alice Solscher (1920–1927)
Fills	Godela Büchtemann-Orff  () Alice Solscher
Premis
(1981)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1975)  Ciutadà honorari de Múnic (1974)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1974)  premi Romano Guardini (1965)  Bayerischer Poetentaler (1965)  Medalla Goethe de la ciutat de Frankfurt  doctor honoris causa per la Universitat de Tubinga  Pour le Mérite  doctor honoris causa per la Universitat de Munic  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Premi Nacional de la RDA  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde Bavarès del Mèrit  medalla d'or honorífica de la ciutat de Munic
Lloc web	orff.de…

Carl Orff (Múnic, 10 de juliol de 1895 - 29 de març de 1982), fou un compositor i pedagog musical alemany.

Molt conegut per Carmina Burana (1937), una cantata escènica. És la primera part d'una trilogia que també inclou Catulli Carmina i Trionfo di Afrodite, que és reflex del seu interès per la poesia alemanya medieval. Tota la trilogia es coneix amb el nom de Trionfi, que vol dir triomfs. Malgrat la "modernitat" amb què alguns defineixen les seves tècniques de composició, Orff va intentar capturar, en la trilogia, l'esperit de l'Edat Mitjana, amb ritmes enganxosos i tonalitats "fàcils". Els poemes medievals, escrits en una antiga forma d'alemany i en llatí, eren sovint picants, però sense ser obscens.

En la seva joventut, Orff es va decantar per l'esquerra política posant música a poemes de Bertolt Brecht. Però el seu projecte més singular va ser un gegantí cicle de peces per a nens, el projecte Schulwerk (Treball escolar) que, per mitjà d'una inventiva musical contagiosa, educava als joves en els conceptes bàsics de la música. Orff també va treballar per al Règim nazi, pel qual va compondre l'obra Olympischer Reigen' per a l'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Per a la ciutat de Frankfurt del Main va adaptar la versió de 1917 de la seva música teatral per al Somni d'una nit d'estiu que havia de reemplaçar la música "massa jueva" de Felix Mendelssohn Bartholdy. A la fi de la Segona Guerra Mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste d'artistes irreemplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir el patrimoni cultural alemany.

Obres

Per a l'escenari

• Gisei – Das Opfer (basat en el drama japonès Terakoya), Musikdrama, op. 20 (obra de joventut 1913; estrenada el 30 de gener de 2010 a l'Staatstheater Darmstadt)
• Trionfi
  • Carmina Burana (1937)
  • Catulli Carmina (1943)
  • Trionfo di Afrodite (1953)
• Märchenstücke
  • Der Mond, ein kleines Welttheater (1939)
  • Die Kluge (1943)
  • Ein Sommernachtstraum (1917, 1939, 1952, endgültige Fassung 1962 UA: 1964)
• Bairisches Welttheater
  • Die Bernauerin (1947)
  • Astutuli, eine bairische Komödie (1953)
  • Comoedia de Christi Resurrectione, Osterspiel (1956)
  • Ludus de nato Infante mirificus, Weihnachtsspiel (1960)
• Theatrum Mundi
  • Antigonae (1949)
  • Oedipus der Tyrann (1959)
  • Prometheus (1968)
  • De temporum fine comoedia – Das Spiel vom Ende der Zeiten (1973, Neufassung 1977)

Aclariment vers les obres de Joventut

En haver retirat Carl Orff, la majoria de les seves composicions anteriors a 1937, nomes les critiques i ressenyes i les suposicions poden servir d'ajuda per aportar un judici envers les seves primeres obres. La seva Òpera Gisei (1913), sembla que va ser escrita sota la influència de Pellèas et Mélisandre de Debussy, influència que augmenta en les obres següents a la de Pfitzner, R. Strauss i Schönberg. Aquests llaços van deixar poca petjada en les obres reconegudes. Malgrat tot Schulwerk no és la frontissa de l'art de Carl Orff, nomes és un punt de partida dels impulsos essencials. El mestratge de la senzillesa que es desprèn d'aquesta obra didàctica és la font de l'estil lapidari de grans obres dramàtiques, estil indissolublement unit al nom de Carl Orff.

«

<<Quan l'expressió és més essencial, i més se simplifica, més és l'efecte directe i pujant>> (Carl Orff).

»

Nombrosos elements participen en l'estil final, com ara la tècnica del bordó, l'ostinato, les repeticions del text, la varietat rítmica, així com emprà un conjunt important d'instruments de percussió ocupen el lloc dels elements característics de la tradició post-romàntica. La melodia familiar i l'harmonia funcional no juguen un rol decisiu. L'efecte de les obres teatrals de Carl Orff, no es recolza ja sobre la música de manera absoluta, sinó sobre la feliç associació d'elements textuals, melismàtics i escènics, reunits en una espècie d'obra d'art total.

Der Mond, definit com a <<un petit teatre del món>>. La tragèdia antiga, el joc medieval improvisat, la màgia, Shakespeare i l'òpera barroca estan àmpliament representats en aquesta obra de tota una vida que s'ha servit de múltiples llenguatges i de la que l'humor bavarès no resta absent, per exemple a Die Kluge, Astutuil i en Ein Sommernachtstraum. En les seves millors obres, Carl Orff dona proves d'un universalisme extremadament original.

Enllaços externs

• Textos de la cantata Arxivat 2009-06-12 a Wayback Machine. Carmina burana una obra musical, i traducció al català i a l'espanyol, amb notes explicatives finals en ambdós idiomes.