Vés al contingut

Jocs Olímpics d'Estiu de 1936

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre els Jocs Olimpics de 1936 a Berlin. Si cerqueu l'esdeveniment esportiu alternatiu de caràcter antifeixista, previst per al 19 de juliol d'aquell any a Barcelona, vegeu «Olimpíada Popular».
Plantilla:Infobox sports competitionJocs Olímpics d'Estiu de 1936
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialSpiller vun der XI. Olympiad Modifica el valor a Wikidata
TipusJocs Olímpics d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
Format perAtletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
Tir als Jocs Olímpics d'estiu de 1936
Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 +
../... 24 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants49
3.963 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
Competicions olímpiques129 Modifica el valor a Wikidata
Localització Estadi Olímpic de Berlín (Charlottenburg-Wilmersdorf)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatReich alemany Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r agost 1936 – 16 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició11  (1936) Modifica el valor a Wikidata
Inaugurat oficialment perAdolf Hitler Modifica el valor a Wikidata
Jurament fet perRudolf Ismayr Modifica el valor a Wikidata
Torxa encesa perFritz Schilgen Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webolympics.com… Modifica el valor a Wikidata
← 1932 Modifica el valor a Wikidata
1940 Modifica el valor a Wikidata →

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Berlín (Alemanya) entre l'1 i el 16 d'agost de 1936. Van participar 4.066 esportistes (3.738 homes i 328 dones) de 49 comitès nacionals competint en 19 esports i 129 especialitats.

Antecedents

[modifica]

La ciutat de Berlín (República de Weimar) va ser seleccionada com a seu olímpica el 26 de maig de 1931 en la 29a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) reunida a la ciutat de Barcelona (Segona República Espanyola), desbacant la mateixa ciutat de Barcelona, més d'un any abans de l'arribada de Hitler al poder. Cal ressaltar la primera intenció de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per participar-hi.[1]

Votacions 1936
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1
Berlín República de Weimar Alemanya 43
Barcelona Spain 1931 1939 Espanya 16

Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món la magnificència del nazisme i va encarregar un elaborat programa propagandístic al ministre de propaganda Joseph Goebbels, que al seu torn va encarregar la posada en escena a Albert Speer i la supervisió i filmació a la fotògrafa Leni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, el Dirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició d'Adolf Hitler.

L'aspecte més important dels jocs va ser l'intent fallit de Hitler d'utilitzar els jocs per a demostrar les seves teories sobre la superioritat racial ària. Al final, l'atleta més popular dels jocs va ser l'afroamericà Jesse Owens, guanyador de les proves de 100m, 200m, 4x100m i salt llarg. Si bé Hitler va refusar donar la mà a Owens, el president Franklin Delano Roosevelt tampoc va convidar a l'atleta a les celebracions a la Casa Blanca.

Espanya va boicotejar aquests Jocs amb la seva no participació. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada Popular a Barcelona, però aquesta va ser suspesa perquè la Guerra Civil va començar el dia abans de la inauguració d'aquests jocs.

Comitès participants

[modifica]
Països participants en els Jocs Olímpics de 1936. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.
Imatge de l'Estadi Olímpic

Participaren en aquesta edició 49 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comitès de l'Afganistan, Bermudes, Bolívia, Costa Rica, Liechtenstein i el Perú. Retornaren als Jocs els comitès de Bulgària, Egipte, Luxemburg, Malta, Mònaco, Romania, Turquia i Xile, i refusaren participar-hi Espanya (perquè ja havia començat la Guerra Civil), Haití i Irlanda.

Boicot espanyol

[modifica]

El Govern espanyol encapçalat per l'esquerrà Front Popular va decidir boicotejar els Jocs organitzats i creà l'Olimpíada Popular com un esdeveniment paral·lel a Barcelona amb la participació de 6.000 atletes de 22 països diferents. No obstant això, l'Olimpíada Popular va ser cancel·lada a causa de l'esclat de la Guerra Civil espanyola un dia abans d'iniciar-se l'esdeveniment.

Esports disputats

[modifica]

Es disputaren 19 esports en aquests Jocs, fent el seu debut el bàsquet i l'handbol. S'organitzaren dues competicions de demostració en beisbol i vol sense motor.

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Berlín

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Handbol | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Polo | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo
demostració: Art | Beisbol | Vol sense motor

Seus

[modifica]

Fets destacats

[modifica]
Flama olímpica al Lustgarten.

La flama olímpica va ser encesa per segona vegada en la història, esdevenint però la primera ocasió en la qual fou duta fins a la ciutat organitzadora dels Jocs mitjançant una cursa de relleus des d'Olímpia. Per la seva banda, aquests Jocs van ser els primers a tenir cobertura televisiva en directe. L'Oficina de Correus alemanya, utilitzant un equip de Telefunken, va emetre més de setanta hores de cobertura especial. L'himne del Jocs fou compost per Richard Strauss sobre un text de Robert Lubahn.

Jesse Owens va guanyar quatre medalles d'or en atletisme, convertint-se en un dels grans triomfadors dels Jocs. L'alemany Luz Long fou el gran derrotat en la prova de salt de llargada, però el seu comportament exemplar en assessorar al mateix Owens per poder-se classificar en aquesta prova feu que fos guardonat, a títol pòstum, amb la primera Medalla Pierre de Coubertin.

La gran vencedora, en categoria femenina, fou la neerlandesa Rie Mastenbroek, guanyadora de tres ors i una plata en natació.

En aquesta edició dels Jocs, el remer Jack Beresford aconseguí la seva cinquena medalla olímpica, esdevenint la tercera d'or del seu palmarès.

En aquests Jocs dues atletes coreanes aconseguiren guanyar medalles en la prova de Marató, Sohn Kee-Chung aconseguí l'or i Nam Sung-Yong el bronze, si bé aquestes medalles correspongueren al comitè nacional del Japó, el qual tenia ocupada la Península de Corea des de 1910.

En el partit de quarts de final del torneig de futbol el Perú va batre Àustria per 4 a 2 en el temps extra. Perú va aconseguir aquest resultat després de la invasió del camp per part dels seus aficionats i aprofitant el caos del moment aconseguí marcar dos gols. Àustria protestà pels esdeveniments succeïts i el Comitè Olímpic Internacional ordenà una repetició del partit sense espectadors. La negativa del Perú a realitzar aquest partit comportà la seva eliminació del campionat. L'equip de Colòmbia, en solidaritat amb el peruà, abandonà posteriorment la competició. La victòria d'Itàlia en el campionat serví a Benito Mussolini d'exaltació de la seuperioritat del règim feixista imperant a Itàlia.

Per primera vegada en uns Jocs Olímpics d'Estiu es realitzà una competició de bàsquet, si bé aquesta es jugà a l'aire lliure. També debutà en aquests Jocs l'handbol, disputat així mateix a l'aire lliure.

La victòria de l'estonià Kristjan Palusalu, que va guanyar dues medalles d'or en lluita lliure, fou l'última participació i medalla de l'equip d'Estònia com a estat independent (en els següents Jocs Olímpics Estònia participà com a integrant de l'equip olímpic de la Unió Soviètica). Retornà a la competició olímpica com a estat independent en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.

Seguint la política racial de l'Alemanya nazi, l'atleta Gretel Bergmann, tot i tenir el registre nacional en salt d'alçada, fou exclosa de la selecció alemanya per ser jueva.

Medaller

[modifica]
Article principal: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1936. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1936 Anells Olímpics
Posició País Or   Plata   Bronze   Total
1 Alemanya nazi Alemanya 33 26 30 89
2 Estats Units Estats Units 24 20 12 56
3 Hungary Hongria 10 1 5 16
4 Italy (1861-1946) Itàlia 8 9 5 22
5 Finlàndia Finlàndia 7 6 6 19
França França 7 6 6 19
7 Suècia Suècia 6 5 9 20
8 Japó Japó 6 4 8 18
9 Països Baixos Països Baixos 6 4 7 17
10 Regne Unit Regne Unit 4 7 3 14

Medallistes més guardonats

[modifica]
Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Konrad Frey Alemanya nazi Alemanya nazi Gimnàstica 3 1 2 6
Alfred Schwarzmann Alemanya nazi Alemanya nazi Gimnàstica 3 0 2 5
Eugen Mack  Suïssa Gimnàstica 0 4 1 5
Jesse Owens Estats Units Estats Units Atletisme 4 0 0 4
Robert Charpentier França França Ciclisme 3 0 0 3
Guy Lapébie França França Ciclisme 2 1 0 3
Giulio Gaudini Itàlia Itàlia Esgrima 2 1 0 3
Jack Medica Estats Units Estats Units Natació 1 2 0 3
Matthias Volz Alemanya nazi Alemanya nazi Gimnàstica 1 0 2 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Rie Mastenbroek Països Baixos Països Baixos Natació 3 1 0 4
Helen Stephens Estats Units Estats Units Atletisme 2 0 0 2
Dorothy Poynton Estats Units Estats Units Salts 1 0 1 2
Gisela Arendt Alemanya nazi Alemanya nazi Natació 0 1 1 2

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'Estiu de 1936
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics_d%27Estiu_de_1936&oldid=33829820»