Organització Feixista de Totes les Rússies
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització política  | ||||
| Camp de treball | política i feixisme | ||||
| Ideologia | Feixisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 10 de maig de 1933 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1942 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Anastassi Vonsiatski (1933–) | ||||
| Persona rellevant | Anastassi Vonsiatski | ||||
| Òrgan de premsa | Fashist | ||||
Organització Feixista de Totes les Rússies (OFTR) rus: Всероссийская фашистская организация, transliterat: Vserossískaia faixístskaia organizàtsia, VFO, o Partit Feixista Nacional-Revolucionari dels Treballadors i Camperols de Totes les Rússies, fou un petit però actiu grup feixista rus, dirigit per l'exiliat Anastassi Vonsiatski, jove rus casat amb la mil·lionària americana Maryon Reem. Es va crear a Connecticut el 1933. Durant la Segona Guerra Mundial, Vonsiatzki fou arrestat per l'FBI; va morir als anys seixanta.
Representants del Partit Feixista Rus (PFR) i de l'OFTR van reunir-se a Yokohama el 1934, on van signar un protocol per a la creació del Partit Feixista de Totes les Rússies (PFTR) el dia 3 d'abril. Aquest fou formalment creat el 26 d'abril de 1934 a Harbin.[1]
La fusió entre els dos grups fou bastant problemàtica perquè Anastassi Vonsiatski s'oposava a l'antisemitisme del PFR i considerava que els seus grups de suport – principalment cosacs i monàrquics – representaven un anacronisme. Així, entre octubre i desembre del 1934 es va produir la ruptura entre els dos líders destacats, Konstantín Rodzaievski i Anastassi Vonsiatski. Aquest darrer acabaria fundant el seu propi 'Partit Nacional Revolucionari Rus'.[2]
La bandera de l'OFTR era vermella, amb una esvàstica blanca fimbrejada de blau al centre.
Bibliografia
[modifica]- Stephan, John J. The Russian Fascists: Tragedy and Farce in Exile, 1925—1945 (en anglès). Harper & Row, 1978, p. 450. ISBN 9780060140991.
- Oberlander, Erwin «The All-Russian Fascist Party» (en anglès). Journal of Contemporary History, Vol. 1, No. 1, 1966, pàg. 158-173.
Referències
[modifica]- ↑ Stephan, 1978, p. 160.
- ↑ Stephan, 1978, p. 165–168.