Organització Internacional de Ràdio i Televisió
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització internacional  |
| Història | |
| Creació | 1946 |
| Fusionat a | Unió Europea de Radiodifusió (1993) |
| Data de dissolució o abolició | 1r gener 1993 |
| Governança corporativa | |
| Seu (1946–1950) | |
| Seu (1950–1993) | |
L'Organització Internacional de Ràdio i Televisió (OIRT, del francès Organisation Internationale de Radiodiffusion et de Télévision) era una xarxa de ràdio i televisió d'Europa de l'Est creada amb la fi principal d'intercanviar produccions entre els seus membres. Fins a 1960 va ser coneguda com a Organització Internacional de Radiodifusió (Nom oficial en francès: Organisation Internationale de Radiodiffusion (OIR)).[1]
Història
[modifica]Sense la participació britànica, 26 membres van fundar l'Organització Internacional de Radiodifusió el 28 de juny de 1946. L'endemà, en l'Assemblea General de la Unió Internacional de Radiodifusió (IBU), es va intentar dissoldre aquest òrgan, però la moció no va aconseguir la majoria requerida. No obstant això, 18 dels 28 membres existents van deixar la IBU i es van convertir en cofundadors de la nova OIR.[1]
En 1946, la recentment creada OIR es va instal·lar a l'edifici de la IBU a Brussel·les. L'activitat tècnica va ser represa sota l'autoritat de dos directors, un delegat per la Unió Soviètica i l'altre per França. No obstant això, la situació política es va degradar gradualment fins a convertir-se en la Guerra Freda, la qual cosa va generar una inquietant situació de desconfiança en el personal del Centre Tècnic.[1]
En 1950, alguns membres (en la seva majoria europeus occidentals) van abandonar l'organització per formar la nova Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER), entre ells Bèlgica, Egipte, França, Itàlia, Líban, Luxemburg, Mònaco, el Marroc, Països Baixos, Tunísia i Iugoslàvia. Igualment, les organitzacions de radiodifusió dels següents països van seguir sent membres: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Finlàndia (també membre de la EBU/UER), Alemanya Oriental, Hongria, Polònia, Romania, Síria i la Unió Soviètica.[1]
Com a conseqüència, la seu del OIR i el seu Centre Tècnic van ser traslladats de Brussel·les a Praga en 1950. Els funcionaris de Bèlgica i altres països occidentals, alguns dels quals ja havien estat actius abans de la guerra, van romandre a Brussel·les i el centre es va convertir al centre tècnic de la nova EBU/UER.[2][3]
A diferència de la EBU/UER, l'OIRT no es limitava als països europeus i mediterranis i ha estat operant des de la seva creació com una organització global. Membres de l'organització van incloure països alineats amb el bloc de l'Est, com ara Cuba, Vietnam, Xina i Corea del Nord (encara que aquest últim va estar temporalment inactiu després de la seva ruptura amb l'URSS), així com els aliats de la URSS temporalment liderats per partits comunistes, com Nicaragua i Afganistan.
L'1 de gener de 1993, dos anys després de la dissolució de la Unió Soviètica, l'OIRT es va fusionar amb la Unió Europea de Radiodifusió.[3][4]
Intervisió
[modifica]
La xarxa de televisió d'OIRT es va establir en 1960 i es va dir Intervision (Интервидение en rus, Интервизия en búlgar, Interwizja en polonès, Intervize en txec, Intervízió en hongarès, Intervisio en finlandès).[5]
Entre 1977 i 1980, l'OIRT va organitzar quatre edicions del Festival de la Cançó d'Intervisió a la ciutat polonesa de Sopot, en un intent d'imitar el Festival Eurovisió de la Cançó.[6]
Membres
[modifica]Membres actius
[modifica]Membres associats
[modifica]| País | Organisme | Any d'ingrés | Any de sortida |
|---|---|---|---|
| Alemanya Occidental | Arbeitsgemeinschaft der öffentlich-rechtlichen Rundfunkanstalten der Bundesrepublik Deutschland (ARD) | 1988 | 1993 |
| Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF) | 1988 | 1993 | |
| Mongòlia | Mongolian National Broadcaster (MNB) | 1967 | 1993 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «EBU 50th Anniversary». Difussion EBU. Geneva: European Broadcasting Union, 2000. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016.
- ↑ Lewis, David. «The Situation of Public Broadcasting in Europe» (en anglès). Unión Europea de Radiodifusión, 20-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-12. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Central and Eastern Europe: Audiovisual landscape and copyright legislation (en anglès). Audiovisual Eureka y Observatorio Audiovisual Europeo, 1994. ISBN 978-9-0621-5459-3.
- ↑ «50 years of Eurovision» (en anglès). EBU Dossiers. Unión Europea de Radiodifusión, Enero 2004. Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 24 juliol 2017].
- ↑ Paulu, Burton. «Programs: information». A: Radio and Television Broadcasting on the European Continent (en anglès). Minneapolis: University of Minnesota Press, 1967, p. 141. OCLC 321366.
- ↑ «Intervisión: la Eurovisión soviética que quizá no conocías» (en castellà), 20-05-2020. [Consulta: 2 octubre 2021].