Organització del Poble del Sud-Oest Africà
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | socialisme democràtic socialdemocràcia antiimperialisme nacionalisme d'esquerres nacionalisme africà | ||||
Alineació política | centreesquerra esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | 19 abril 1960, Windhoek | ||||
Fundador | Andimba Toivo ya Toivo i Sam Nujoma | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Internacional Socialista | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Sam Nujoma Hifikepunye Pohamba | ||||
Secretària general | Sophia Shaningwa | ||||
Assemblea Nacional de Namíbia | 63 / 104 | ||||
Consell Nacional de Namíbia | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | swapoparty.org.na | ||||
L'Organització del Poble del Sud-Oest Africà (originalment en anglès: South West African People's Organisation, SWAPO) és un partit polític namibià.[1]
A les últimes eleccions legislatives, celebrades el 28 de novembre de 2014, va obtenir el 86,73% dels vots populars i 77 dels 96 escons. Des del 26 de novembre de 2017, el president de Namíbia, Hage Geingob, també exerceix de president del SWAPO.
Història
[modifica]SWAPO fou fundada, com molts altres grups africans, com una organització d'alliberament: després de la Primera Guerra Mundial, l'Àfrica del Sud-oest Alemanya fou entregada en mandat a Sud-àfrica per la Lliga de Nacions en nom del Regne Unit. El govern sud-africà, a poc a poc, transformà el mandat en ocupació militar i governà el territori com una de les seves províncies.
SWAPO com a moviment d'alliberament
[modifica]SWAPO era un moviment amb base Ovambo al nord de Namíbia. Fou fundada com a moviment d'alliberament el 1960 de la unió dels grups Ovambo People’s Congress (OPC) fundat el 1957 per Hermann Andima Toivo ja Toivo (1924), Andreas Shipanga, Soloman Mifinawe, Emil Appolus i Jariretundo Kozonguizi, i l'Ovambo Peoples Organisation (OPO) fundada per Sam Nujoma el 1958. Aviat s'enfrontà a altres grups com la South West Africa National Union (SWANU), de base herero.
SWAPO fou essencialment una organització militar. Emprant la tàctica guerrillera contra les tropes sudafridanes. Tenia la base a Zàmbia i des del 1975, a Angola, on SWAPO era aliada amb els marxistes del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Sud-àfrica va dur a terme moltes campanyes militars contra el MPLA des de Namíbia.
Controvèrsia amb el moviment
[modifica]S'ha dit que el SWAPO, durant el període d'exili, fou responsable de violació dels drets humans contra els seus efectius i contra els presoners que havien fet. Les narracions dels detinguts començà amb els atacs duts a terme pels sud-africans que van fer creure la direcció del SWAPO que tenien espies a l'interior del moviment. Molts membres del grup foren empresonats, torturats i interrogats.
Independència
[modifica]Quan Namíbia va obtenir la independència el 1990, SWAPO esdevé el partit polític dominant, i el seu cap, Sam Nujoma, escollit primer President de Namíbia. Nujoma va fer canviar la constitució per a presentar-se un tercer mandat el 1999, però el 2004 fou substituït pel candidat presidencial del SWAPO Hifikepunye Pohamba, descrit per alguns com al dofí de Nujoma. Nujoma, però, es mantindrà com a president del SWAPO fins al 2007.[2] L'any 2014, el candidat presidencial del SWAPO fou Hage Geingob qui fou el vicepresident del partit.
Resultats electorals
[modifica]Presidencials
[modifica]Any | Candidat | Vots | % | Resultat |
---|---|---|---|---|
1994 | Sam Nujoma | 370,452 | 76.34% | Electe |
1999 | 414,096 | 76.82% | Electe | |
2004 | Hifikepunye Pohamba | 625,605 | 76.45% | Electe |
2009 | 611,241 | 75.25% | Electe | |
2014 | Hage Geingob | 772,528 | 86.73% | Electe |
2019 | 464,703 | 56.3% | Electe |
Assemblea Nacional
[modifica]Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Pos. | Resultat |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1989 | Sam Nujoma | 384,567 | 57.33% | 41 / 72 |
41 | 1r | Majoria |
1994 | 370,452 | 76.34% | 53 / 72 |
12 | = 1r | Supermajoria | |
1999 | 414,096 | 76.82% | 55 / 78 |
2 | = 1r | Supermajoria | |
2004 | 625,605 | 76.44% | 55 / 78 |
= | = 1r | Supermajoria | |
2009 | Hifikepunye Pohamba | 611,241 | 75.25% | 54 / 72 |
1 | = 1r | Supermajoria |
2014 | 785,671 | 86.73% | 77 / 96 |
23 | = 1r | Supermajoria | |
2019 | Hage Geingob | 536,861 | 65.45% | 63 / 96 |
14 | = 1r | Majoria |
Consell Nacional
[modifica]Any | Escons | +/– | Pos. | Resultat |
---|---|---|---|---|
1992 | 19 / 26 |
19 | 1r | Supermajoria |
1998 | 21 / 26 |
2 | = 1r | Supermajoria |
2004 | 24 / 26 |
3 | = 1r | Supermajoria |
2010 | 24 / 26 |
= | = 1r | Supermajoria |
2015 | 40 / 42 |
16 | = 1r | Supermajoria |
2020 | 28 / 42 |
12 | = 1r | Supermajoria |