Vés al contingut

Organització territorial de la República Democràtica Alemanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Districtes de la RDA.

Històricament, la República Democràtica Alemanya (RDA, en alemany coneguda per DDR) ha estat territorialment dividida en dues maneres diferents. Fins al 1952 va estar formada per estats federats, anomenats Ländern. Amb la reforma administrativa efectuada aquell mateix any, el país va ser dividit en catorze districtes i aquests al seu torn en districtes rurals (Landkreise) i urbans (Stadtkreise) El districte (en alemany Bezirk) va ser la divisió administrativa bàsica de la República Democràtica Alemanya (RDA) des del 1952 fins a la seva dissolució en 1990. El Consell d'Estat de l'RDA va atorgar a Berlín una autonomia similar a un districte, tot i que  en realitat mai en va ser cap ni tampoc en formà part d'un altre.[1]

Pel que fa a la denistat de població i grandària, els districtes en gerneral eren equivalents a les regions administratives de la República Federal Alemanya (RFA). Tanmateix, a diferència del país veí, aquestes divisions mancaven d'autonomia política. Igualment, els districtes de la RDA no posseïen un autogovern local, assemblant-se a les entitats polítiques comunals en aquest aspecte.[2]

Els districtes de la RDA es van integrar amb els deu estats federats de la RFA (Länder) i Berlín el 14 d'octubre de 1990 mitjançant una llei aprovada el 22 de juliol del mateix any com a part del procés de la reunificació alemanya. El nom d'aquesta llei és «Llei Constitucional per a la formació d'estats federats en la República Democràtica Alemanya».[3]

Llista de districtes

[modifica]

Aquesta és la llista dels districtes que van conformar la RDA de nord a sud:

Mapa Districte Superfície en km² Habitants (1989)< Densitat hab./km² Matrícula Divisió administrativa Municipis
Rostock 7.075 916.500 130 A 10 districtes rurals, 4 districtes urbans 360
Nou Brandenburg 10.948 620.500 57 C 14 districtes rurals, 1 districte urbà 492
Schwerin 8.672 595.200 69 B 10 districtes rurals, 1 districte urbà 389
Potsdam 12.568 1.123.800 89 D, P 15 districtes rurals, 2 districtes urbans 755
Frankfurt del Óder 7.186 713.800 99 E 9 districtes rurals, 3 districtes urbans 438
Magdeburg 11.526 1.249.500 108 H, M 19 districtes rurals, 1 districte urbà 655
Cottbus 8.262 884.700 107 Z 14 districtes rurals, 1 districte urbà 574
Trobi 8.771 1.776.500 203 K, V 20 districtes rurals, 3 districtes urbans 684
Leipzig 4.966 1.360.900 274 S, U 12 districtes rurals, 1 districte urbà 422
Érfurt 7.349 1.240.400 169 L, F 13 districtes rurals, 2 districtes urbans 719
Dresden 6.738 1.757.400 261 R, Y 15 districtes rurals, 2 districtes urbans 594
Karl-Marx-Stadt[a] 6.009 1.859.500 309 T, X 21 districtes rurals, 3 districtes urbans 601
Gera 4.004 742.000 185 N 11 districtes rurals, 2 districtes urbans 528
Suhl 3.856 549.400 142 O 8 districtes rurals, 1 districte urbà 358
Berlín[b] 403 1.279.200 3174 I (11 districtes administratius) 1
RDA 108.333 16.669.300 154 191 districtes rurals,27 districtes urbans(+ Berlín Est)
7570

Després de la re-unificació

[modifica]
Els 5 Länder de la RDA.
En violeta, els límits dels Länder de 1947 a 1952.
En vermell, els noms i límits dels nous Länder, instaurats el 1990.

La reunificació alemanya va implicar la dissolució dels districtes i la seva substitució pels nous estats federats (neue Bundesländer), que van heretar, amb poques diferències, el nom i els límits dels quals van ser abolits amb la reforma de 1952.

Els estats actuals que van substituir als districtes de la RDA són:

Notes

[modifica]
  1. El districte de Karl-Marx-Stadt va portar en el seu començament i final el nom de districte de Chemnitz, en referència a la ciutat de Chemnitz, que es va dir Karl-Marx-Stadt des del 10 de maig de 1953 fins al 30 de maig de 1990.
  2. Oficialment, Berlín Est no era cap districte, encara que des de 1961 el seu estatus va ser equiparat al de districte.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]