Vés al contingut

Orgue del Convent de Nostra Senyora del Socors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalOrgue del Convent de Nostra Senyora del Socors
Tipusorgue Modifica el valor a Wikidata
Originari dePalma Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióesglésia del Socors Modifica el valor a Wikidata

L'orgue del Convent de Nostra Senyora del Socors es troba al Convent de Nostra Senyora dels Socors, a Palma, fundat en el segle xvii per l'Orde de Sant Agustí.

Història

[modifica]

El primer orgue d'aquesta església fou adquirit a 1648 a la Parròquia d'Algaida. Entre el juliol de 1701 i l'abril de l'any següent Damià i Sebastià Caymari varen construir la tribuna i els mobles de la Cadireta i l'Orgue Major. Les talles foren obrades per l'escultor Jaume Gallard que ja havia col·laborat amb els Caymari a l'Orgue de Lluc.

El 12 de juliol de 1702 se signà el contracte entre el P.Gabriel Ramis, procurador i els germans orgueners, on s'especifica que per la construcció de tres orgues, cobrarien 625 lliures moneda de Mallorca, a més de menjar i beguda fins a acabar la construcció. L'orgue s'acabà de construir el novembre de 1703. Hi ha constància de diverses reformes o ampliacions durant la primera meitat del segle viii.

A 1771 l'orgue desaparegut del convent d'agustins d'Ítria situat a extramurs de la Ciutat i que fou demolit per raons estratègiques (el primer convent que tingué l'orde quan varen arribar a Mallorca el segle XV), fou traslladat al Convent del Socors i instal·lat a l'església gòtica de la Mare de Déu dels Desamparats. Aquest orgue havia estat construït per Damià Caymari II entre 1753 i 1755. Posteriorment fou venut a la Parròquia de Sant Marçal.

Després de l'exclaustració de 1835, l'instrument va quedar inactiu fins a la reinstauració de la Comunitat Agustina a l'última dècada del segle xix. Finalment, fou restaurat l'any 1969 per l'orguener Gerhard Grenzing, que aleshores residia a Mallorca.

Secrets

[modifica]

Orgue Major

[modifica]

Segueix l'ordre cromàtic. Els jocs de Batalla van col·locats a la testa:

  • En primer lloc hi ha dos tapes buides destinades a una possible ampliació de la Batalla.
  • El primer joc és el Clarí 15a. 2' a mà esquerra i Clarí 8a. 4' a mà dreta.
  • El segon joc és el Baixó 2n. 4' a mà esquerra i Trompeta Batalla 8' a mà dreta.
  • El tercer joc és el Baixó 1er. 4' a mà esquerra i Clarí 8' a mà dreta.
  • El quart joc és la Trompeta Batalla 8': les 6 primeres notes són interiors i tenen ressonadors de fusta. A mà dreta hi ha la Trompeta Magna de 16'.

Ordre de jocs començant per la façana:

  • El primer joc és el Flautat 1er. 8': els 18 primers tubs (C-b) van postats a la façana.
  • El segon joc és el Flautat 2n. 8': els 18 primers tubs (C-b(van postats a la façana.
  • El tercer joc és l'Octava 1a. 4': els 6 primers tubs (C-A) van postats a la cara.
  • El quart joc és l'Octava 2a. 4': el primer tub és interior. Els següents 6 (D-B) van postats a la cara.
  • El cinquè joc són els Nasards de 3 rengles a mà esquerra. a mà dreta consta de 4 rengles.
  • El sisè joc és la Tolosana que té 4 rengles a mà esquerra i a mà dreta hi ha la Corneta de 10 rengles
  • El setè joc és la Dotzena
  • El vuitè joc és la Quinzena
  • El novè joc és el Nasard 19a
  • El desè joc és el Cimbalet de 3 rengles

Segueix una tapa buida.

Orgue d'ecos

[modifica]

Segueix l'ordre diatònic (malgrat tenir alguns jocs partits):

  • El primer joc (començant per la façana) és l'Octava de cara 4' que té els 21 primers tubs postats al castell superior de la façana.
  • El segon joc és de Flautat de fusta 8': els 15 primers tubs van postats als costats del secret (Falta el primer tub).
  • El tercer joc és la Quinzena 2'.
  • El quart joc és l'Octava tapada 4'.
  • El cinquè joc és el Tapadet 2'.
  • El sisè joc són els Plens: la primera octava consta de 2 rengles.
  • El setè joc és la Tolosana de 2 rengle.
  • El vuitè joc és el Cromorn 8'.

Segueix una tapa buida.

Cadireta

[modifica]

Segueix l'ordre cromàtic:

  • El primer joc començant per la façana és el Flautat de cara 4': C i D són de fusta oberta. Els altres 23 van postats a la cara.
  • El segon joc és el Flautat tapat 4'. Els 2 primers tubs C i D van postats. Els tubs h'' i c''' són oberts.
  • El tercer joc és l'Octava 2.
  • El quart joc és la Quinzena que té 2 rengles.
  • El cinquè joc és el Cimbalet que consta de 3 rengles.
  • El sisè jo és el Nasard 19a.

Pedal

[modifica]

Està dividit en 3 cossos: el primer cos situat a l'esquerra del secret de l'Orgue Major i a la mateixa altura, correspon a les Contres de llengüeta. Agafa l'aire de l'arca de vent de l'Orgue Major. El segon cos està situat a la dreta de l'Orgue Major i correspon a les 5 primeres notes (C-G) de les Contres de 16'. Els seus tubs són de fusta. El tercer cos es troba col·locat a l'esquerra del secret de l'Orgue Major i correspon a les 3 darreres notes (A-H) de les Contres de 16'.

Dades Tècniques

[modifica]
  • El joc de Nassard Dinovena de l'Orgue Major, abans formava part de la Quinzena i Gerhard Grenzing va dividir la corredora i el va convertir en un joc apart.
  • La mecànica de l'Orgue d'Ecos funciona amb doble escaire com era habitual als orgues de Gabriel Thomàs.

Referències

[modifica]
  1. José Rodríguez Díaz; «Bosquejo histórico-artístico de la iglesia del Socorro». A: J.J. de Olañeta. Els orgues de les esglésies de Mallorca (en català). ISBN 978-84-9716-611-9
  2. Antoni Mulet Barceló; «Aproximació a l'estudi del Caymari,orgueners». A: J.J. de Olañeta. Els orgues de les esglésies de Mallorca (en català). ISBN 978-84-9716-611-9