Origo gentis Langobardorum
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pau el Diaca |
| Llengua | llatí |
| Publicació | segle VII |
| Dades i xifres | |
| Gènere | sage (en)  |
Origo gentis Langobardorum (títol traduïble del llatí com "origen dels longobards") és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688). Hi ha tres manuscrits, que contenen l'anomenat Leges Langobardorum i que es conserven a:
- Mòdena, Biblioteca Capitolara 0.1.2 (segle ix)
- Cava de' Tirreni, Arxiu de l'abadia de Cava 4, (inicis del segle ix)
- Madrid, Biblioteca Nacional 413, (inicis del segle xi)
La llegenda també es resumeix en la Historia Langobardorum de Pau el Diaca, que la qualifica com una "faula ridícula".
Argument
[modifica]
En una illa del nord, la reina Gombara i els seus fills demanen ajuda a Odín perquè els defensi dels vàndals que exigeixen un tribut onerós. Ella i les altres dones de la tribu es col·loquen els cabells a la cara, simulant ser barbes, per poder unir-se en la batalla si s'escau. El déu en veure-les les anomena "llargues barbes", la corrupció d'aquest sintagma donaria peu al nom de longobards. Aquests van migrar per trobar noves terres on poder prosperar, fins a arribar a Itàlia. La crònica aleshores detalla les gestes dels diferents reis de la regió.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Georg Waitz, MGH SS rerum Langobardicarum, Hannover 1878, 1-6.
- Caudio Azzara/Stefano Gasparri, Le leggi dei Longobardi, Storia memoria e diritto di un popolo germanico, Milano 1992, 2-7.
- Annalisa Bracciotti, Biblioteca di cultura romanobarbarica 2, Roma 1998, 105-119.
- Elisa Vergerio, Un possibile testimone dell'Origo Gentis Langobardorum alla Biblioteca Capitolare di Vercelli, in "Bollettino Storico Vercellese", 68 (2007), fasc. 1.
