Oriol Vilapuig Morera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1964  (59/60 anys)Sabadell (Vallès Occidental) | ||
| Residència | Sabadell | ||
| Formació | EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
Oriol Vilapuig Morera (Sabadell, 1964) és un pintor català, net del paisatgista Joan Vila Puig. Va estudiar a l'Escola d'Art EINA de Barcelona (1982-1985) i es va llicenciar en Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1985-1990).[1]
Els seus treballs adopten una metodologia propera a l'assaig. Partint de la tradició com allò preexistent, les seves propostes utilitzen mecanismes d'apropiació, cita i muntatge com a formes per generar renovats imaginaris al voltant d'experiències relacionades amb el cos, el desig, l'erotisme, la pèrdua, la por o el temps.[2]
Conserven obra d'Oriol Vilapuig la Col·lecció Gelonch Viladegut[3] i el Museu d'Art de Sabadell.[4]
Exposicions
[modifica]- 2021 - Estudis sobre l'erotisme. Le bain de Diane, Museu d'Art de Sabadell.[5]
- 2020 - Son. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu Una intervenció d'oriol vilapuig al Museu Nacional, Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6]
- 2019 - Continuen tremolant, Halfhouse, Barcelona.[2]
- 2018 - Aplicación Murillo, materialismo, charitas, populismo, Convento de los Venerables, Sala CICUS, Sevilla.[2]
- 2017 - Estudios sobre erotismo, Galería Casa Sin Fin, Madrid.[2]
- 2017 - La nit sexual, Fundació Suñol.
- 2016 - La lliçó de Diògenes, Centre Cultural Tecla Sala, Hospitalet de Llobregat.[2]
- 2015 - Contornos de lo audiovisual. Puntos para un movimiento que rodea, Tabakalera, San Sebastià.[2]
- 2014 - Tan funesto deseo, Galería Casa Sin Fin, Madrid.[7][8]
- 2013 - Contra Tàpies, Fundació Tàpies, Barcelona.[2]
- 2012 - Cartografies contemporànies, Caixa Fòrum, Barcelona/Madrid.[2]
- 2012 - Episodis crítics (1957 a 2011) Col·lecció MACBA, MACBA, Barcelona.[2]
- 2011 - La por més antiga, Galeria Joan Prats–Artgràfic, Barcelona.[9]
- 2007 - El flux de les aparances, Galeria SIS, Sabadell, Barcelona.[10]
- 2002 - Res, Galería Fúcares, Madrid.[11][12]
- 1994 - Conte d'hivern, Universitat de València, València.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Sala Sanahuja, Joaquim. Vista aèria amb camins que s'encreuen. La generació dels 80 en la creació artística a Sabadell. Sabadell: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, setembre de 2006, p. 96. DL 1279/2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «[https://www.museunacional.cat/sites/default/files/son._empremtes_i_figuracions_a_les_valls_daneu_1.pdf Son. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu Una intervenció d'oriol vilapuig al Museu Nacional. Dossier de premsa]» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Col·lecció Gelonch Viladegut». [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ «Estudis sobre l'erotisme. Le bain de Diane». Museus Municipals - Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2021-05-19. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Son. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu. Una intervenció d'oriol vilapuig» (en català, castellà, anglès, alemany, francès, italià, portuguès, rus i xinès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Oriol Vilapuig». Tan funesto deseo. La Ventana del Arte. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 abril 2015].
- ↑ «Oriol Vilapuig expone en la galería Casa Sin Fin». Periódico de Extremadura, 21-12-2014 [Consulta: 28 abril 2015]. Arxivat 12 April 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Quadern de les idees, les arts i les lletres. Sabadell: 2012. Número 188, pàgina 52
- ↑ «Oriol Vilapuig: El flux de les aparences». web.sisgaleria.com. Sisgaleria. [Consulta: 28 abril 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Vilapuig a El Cultural de El Mundo
- ↑ Exposició a la Galería Fúcares
- ↑ «Exposició a la Universitat de València». Arxivat de l'original el 2005-11-23. [Consulta: 21 febrer 2008].
Bibliografia
[modifica]- Maia Creus i Oriol Vilapuig. Conversa. Sabadell: 2012. Quadern de les idees, les arts i les lletres, n. 188, p. 50-52.
- Valentín Roma. 'Fissures', de Oriol Vilapuig: desorganizar, desposeer y sobrevivir. Sabadell: 2012. Quadern de les idees, les arts i les lletres, n. 188, p. 53-55.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriol Vilapuig Morera