Orlandiïta
 Orlandiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₃Cl₄(Se4+O₃)·H₂O |
| Epònim | Paolo Orlandi (en)   |
| Localitat tipus | mina Baccu Locci, Villaputzu, Província de Càller, Sardenya, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JH.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | incolor a blanc |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-035 |
| Símbol | Ola |
| Referències | [1] |
L'orlandiïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de Paolo Orlandi, mineralogista italià que ha descrit diversos nous minerals.[1]
Característiques
[modifica]L'orlandiïta és un selenit de fórmula química Pb₃Cl₄(Se4+O₃)·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orlandiïta pertany a «04.JH - Selenits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: calcomenita, ahlfeldita, clinocalcomenita, cobaltomenita, mandarinoïta i larissaïta.
Formació i jaciments
[modifica]L'orlandiïta va ser descoberta a la mina Baccu Locci, a Villaputzu (Sardenya, Itàlia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Orlandiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].