Vés al contingut

Orogènesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Orogènia)
Escorça oceànica
  0-20 Ma (Mega any o Milió d'anys)
  20-65 Ma
  >65 Ma
Escorça continental
  cratons o escuts
  plataforma de Sediments
  cadena de muntanyes (orogènia)
  conca estructural
  gran província volcànica
  altiplà continental

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són l'origen dels plegaments o falles, que formen el relleu de la Terra.[1]

L'orogènesi o orogènia (sinònim) fa referència al conjunt dels processos geologics que conclouen en la for,ació d'un orogen.[2][3] El terme orogènesi va ser introduït per Grove Karl Gilbert (1890) per referirse al procés de formació de les muntanyes. Gilbert ja intuïa el desplaçament de l'escorça terrestre que originava el plegament dels estrats de roca.[4]

El terme orogen es refereix a una part o regió de la Terra, sovint amb forma de serra o serralada allargassada on s'ha produït l'orogènesi. Altrament també s'empra orogen per a anomenar un lloc o regió inestable i canviant de l'escorça terrestre. No obstant, cal diferenciar la formació de l'orogen de la formació del relleu muntanyós, fets no simultanis.[5]

Tipus d'orogènesi

[modifica]
  • Orogènesi simètrica: es produeix pel xoc de dues plaques litosfèriques continentals i es forma en ser comprimit un geosinclinal localitzat entre les dues masses continentals durant la seua aproximació. Exemples: les serralades dels Pirineus, Alps i Himàlaia.
  • Orogènesi asimètrica: es produeix per la col·lisió d'una placa continental amb una d'oceànica i es forma pel plegament dels sediments acumulats en la zona de subducció d'una placa oceànica per sota de la continental.
  • Exemples: les serralades dels Andes i de les muntanyes Rocoses.

Orogènesis en la història de la Terra

[modifica]
  • Plegament caledonià: moviments tectònics ocorreguts fa aproximadament 330 milions d'anys. D'aquest plegament orogènic va sorgir la cadena caledoniana, de la qual es conserven vestigis a Escòcia, península Escandinava, Canadà, Brasil, Nord d'Àsia i Austràlia.
  • Plegament hercinià: va ocórrer en nombrosos punts del globus terrestre fa 230 milions d'anys i va ser més important que el plegament caledonià. Aquest plegament va afectar gran part d'Europa centreoccidental, els Urals, els Apalatxes a Amèrica del Nord, els Andes, Tasmània, etc.
  • Plegament alpí: plegament orogènic del període terciari, l'últim que s'ha produït. Es va iniciar fa 62 milions d'anys, amb el qual es van formar, entre altres, el sistema alpinohimalai, que s'estén des dels Pirineus i els Alps cap a l'est, passant pel Caucas, fins a unir-se amb el major nucli orogènic d'aqueix moment, l'Himàlaia. També tenen l'origen en aquesta orogènesi les serralades mediterrànies meridionals, com les serralades Bètiques i l'Atles, o les muntanyes Rocoses i els Andes en el continent americà.

Orogènesis conegudes per continents

[modifica]
Vista dels Apalatxes des del mont Mitchell (2.037 m), la màxima elevació de la serralada

Els encapçalaments es refereixen als continents actuals, que sovint poden diferir de la geografia del temps geològic en el qual es produïren les orogènies. Algunes orogènies abasten i afecten més d'un continent i reben noms diferents atenent les localitzacions o els estudis geològics selectius de l'àrea geogràfica. Les grans orogènies inclouen suborogènies. Les orogènies, com a fenòmens geològics, són interpretades i revisades periòdicament amb nous estudis i recerques que, cada cop més precises, n'actualitzen l'edat i la paleogeografia associada. En la literatura i en les recerques més antigues, el terme orogènia fa referència a un llarg episodi seqüencial de formació de conques i de deposició de sediments durant centenars de milions d'anys, que conclou amb la deformació tectònica i sovint el metamorfisme d'aquests dipòsits. Altres geòlegs utilitzen el terme només en referència a l'esdeveniment o període final de formació del relleu durant desenes de milions d'anys o menys.[6][7]

Àfrica

[modifica]
  • Orogènia Panafricana: Sèrie de grans esdeveniments de formació de muntanyes a l'era Neoproterozoica. Aquesta orogènia també es coneix amb el nom d'orogenia Pan-Gondwana o Saldaniana. Amb sutures amb altres masses continentals antigues que també s'observen a Sud-Amèrica, a l'Antàrtida, a l'Índia i a Austràlia (550 Ma)[8][9]
  • Orogènia de Damara: Construcció de muntanyes a la intersecció dels cratons del Congo i del Kalahari. Col·lisió de cratons africans i sud-americans (550-580 Ma)[10][11]
  • Orogènia de Kibara: Esdeveniment de construcció de muntanyes a l'actual Àfrica. Observat inicialment a les muntanyes de Kibara. La posterior fase tèctònica s'estableix en 900 Ma (1.300-900 Ma)[12][13]
  • Orogènia Eburniana: Llarg període constructiu de muntanyes a l'Arqueà/Paleoproterozoic, observable a l'actual Àfrica occidental (1.700-1.000 Ma).[14][15]
  • Orogènia de l'Àfrica Oriental: Etapa principal del conjunt neoproterozoic de Gondwana oriental i occidental. Alguns autors l'inclouen dins l'orogènia Panafricana. Sutura ben documentada del nord-est d'Àfrica fins a Moçambic (550-450 Ma)[16][17]
  • Orogènia de Mauritanide: Antic orogen paral·lel a la costa oest d'Àfrica, des del Marroc fins a Guinea Bissau. (1.800 Ma).[18][19]
  • Orogènia de Moçambic: Banda a l'escorça terrestre des de l'Antàrtida oriental a l'Àfrica oriental fins a l'escut àrab-nubi. (1.100-850 Ma).[20][21]
  • Orogènia Zambeziana: Construcció de muntanyes al sud de Zàmbia i al nord de Zimbabwe. Col·lisió dels cratons del Congo i del Kalahari al final del Neoproterozoic (890-530 Ma).[22][23]

Antàrtida

[modifica]
  • Orogènia de Napier: Serralada a l'Antàrtida oriental. Amb materials que posteriorment han esat altament metamorfitzats (4.000±200 Ma).[24]
  • Orogènia de Rayner: A l'inici comportà, possiblement, l'unió dels cratons que formaren l'hipotètic supercontinent Vaalbarà (3.500 Ma).[25][26][27]
  • Orogènia de Humboldt: Esdeveniment constructiu a l'Antàrtida, (3.000 Ma).[28][29]
  • Orogènia de l'Insel: Període de construcció de muntanyes. Identificat per primera vegada a la Terra de la Reina Maud i al sud de les muntanyes del Príncep Carles (2.650±150 Ma).[30]
  • Orogènia de Ruker: Esdeveniment situat al Paleoproterozoic (2.000–1.700 Ma).[31]
  • Orogènia de Ruker (tardana): També coneguda com l'orogènia de Nimrod (1.000±150 Ma).[32][33]
  • Orogènia de Beardmore: Va generar una gran activitat deformativa i magmàtica a les muntanyes transantàrtiques centrals (633–620 Ma).[34]
  • Orogènia de Ross: Esdeveniment de construcció de muntanyes paleozoiques a l'Antàrtida (550-480 Ma).[35]
  • Orogènia de Borchgrevink: Alguns geòlegs integren aquesta orogènia com una orogènia local de Ross (430-380 Ma).[36]
  • Orogènia Peninsular Antàrtica: Esdeveniments tectònics correlacionats amb la deformació de l'Antàrtida i la Patagònia central durant la subducció de grans lloses planes al Triàsic tardà (221-207 Ma).[37]

Àsia

[modifica]
  • Aravalli - Orògen de Delhi: A la serralada d'Aravalli, al nord-oest de la península Índia durant l'Arqueà i Paleoproterozoic (2.500-2.000 Ma).[38]
  • Orogènia Altaid: Cinturó orogènic, el més gran d'Àsia Central al voltant a les vores occidental i meridional del crató siberià.Era Paleozoica (750-150 Ma).[39]
  • Orogènia dels Urals o Uraliana: Llarga sèrie de deformacions lineals i esdeveniments de construcció de muntanyes que van aixecar les muntanyes dels Urals durant el període Permià. També es pot considerar una orogènia d'Europa en els límits intracontinentals euroasiàtics (299-258 Ma).[40][41]
  • Orogènies Cimmeriana i Catàisia. Activa durant els períodes Triàsic i Juràssic al sud i sud-est asiàtic.[42]
  • Orogènia Dabie-Sulu: Mesozoic (208-190 Ma).[43]
  • Orogènia Pèrsia–Tibet–Birmania: Cenozoic. Causada per la contínua col·lisió de les plaques àrab i índia amb la placa euroasiàtica, que inclou l'orogènia de l'Himàlaia.[44]

Europa

[modifica]
  • Orogènia Saamiana: Formació d'una extensa àrea d'escorça a Fennoscàndia, (3.100–2.900 Ma).[45]
  • Orogènia de Lopian: Orogènia arqueana. Formació de dos tipus diferents de terreny compatibles amb el concepte de tectònica de plaques. L'un és un cinturó de gneis d'alt grau, l'altre és una regió d'intrusions de granitoides i cinturons de roca verda (2.900-2.600 Ma).[46]
  • Orogènia Svecofenniana, també coneguda com a orogènia svecokareliana: procés geològic que va donar lloc a la formació d'escorça continental a Suècia, Finlàndia i Rússia, (2.000–1.750 Ma).[47][48]
  • Orogènia gòtica: Formació de roques plutòniques i volcàniques (1.750-1.500 Ma).[49][50]
  • Orogènia de Sveconorwegian: Cinturó orogènic al sud-oest de Suècia i al sud de Noruega. Essencialment reelaboració de l'escorça formada anteriorment (1.250-900 Ma).[51][52]
  • Orogènia de Timànides: Orògen durant el Neoproterozoic, afectant l'escut del Bàltic del nord a l'era Neoproterozoica (620–550 Ma)[53][54]
  • Orogènia Cadomiana: A la costa nord d'Armòrica a l'Ediacarià/Cambrià, (660-540 Ma).[55]
  • Orogènia Caledòniana: Esdeveniment de construcció de muntanyes causat per la col·lisió de Laurentia, Bàltica i Avalonia. Deformació de la península escandinava occidental, Gran Bretanya i Irlanda a la fase Grampià (ordovicià) i la fase escandinava (silúrià). L'orogenia caledoniana afectà la península bèrica amb l'emergència d'una franja a l'actual nord-oest peninsular, posteriorment arrasada i recoberta pel mar paleozoic.[56]
  • Orogènia Varisca: També coneguda com a orogènia herciniana. Col·lisió de plaques tectòniques que va originar la creació de muntanyes amb deformacions a l'oest de la península ibèrica amb l'aparició de grans masses de granitoides, el sud-oest d'Irlanda, sud-oest d'Anglaterra, centre i oest de França, sud d'Alemanya i Txèquia, durant els períodes Devonià i Carbonífer (390-300 Ma).[57]
  • Orogènia dels Urals o Uraliana: llarga sèrie de deformacions lineals i esdeveniments constructius de muntanyes que van aixecar les muntanyes Urals, durant el període pèrmià. (300-250 Ma).[58][59]
  • Orogènia Alpina: formació de les serralades alpines d'Europa, Orient Mitjà i nord-oest d'Àfrica que inclou: la formació dels Alps, durant els períodes de l'Eocè al Miocè; l'orogènia dels Carpats, construcció de les muntanyes dels Carpats de l'est d'Europa durant el període Juràssic - Cretaci al Miocè; l'orogènia Hel·lènica, nom del conjunt constructiu a Grècia i la zona de l'Egeu durant els períodes Eocè i Miocè i la Cresta mediterrània, dorsal oceànica al sud de Grècia. (37 Ma- present).[60][61][62][63]

Nord-Amèrica

[modifica]
  • Orogènia d'Algoman: També coneguda com a orogènia de Kenoran. Fou un episodi a l'Arqueà tardà de construcció de muntanyes a l'actual part septentrional d'Amèrica del Nord, des de Dakota del Sud fins al Llac Huron. Va ser un període important de formació de l'escorça litosfèrica, resultant la granitització i regruiximent i l'agregació dels petits continents o plaques més petites ja existents en l'escorça arqueana (2.700-2.500 Ma).[64][65]
  • Orogènia de Wopmay: Esdeveniment de construcció de muntanyes al nord del Canadà, al llarg de la vora occidental de l'escut canadenc Formació d'un cinturó orogènic paleoproterozoic amb acreció i col·lisió de l'arc magmàtic del marge occidental del crató que va causar posteriorment l'orogènia calderiana.(2.100-1.900 Ma).[66][67]
  • Orogènia Transhudsoniana, també coneguda com a orogènia Hudsoniana: Construcció de muntanyes a Amèrica del Nord que s'estén des de la badia de Hudson fins a Saskatchewan i cap al sud a través de les zones occidentals de Dakota i Nebraska. va ser el resultat de la col·lisió del crató Superior amb el crató Hearne i el crató de Wyoming durant l'Eó Proterozoic (2.000-1.800 Ma).[68]
  • Orogènia Nagssugtoquidiana: Esdeveniment constructiu de muntanyes al Paleoproterozoic tardà a Groenlàndia, consistent en un cinturó entre el crató de l'Atlàntic Nord, al sud de Groenlàndia, i un altre segment al nord (orogen de Rinki). Convergència i posssible xoc de masses continentals (1.910-1.770 Ma).[69][70]
  • Orogènia Cetilidiana: Col·lisió al marge sud del crató de l'Atlàntic Nord, al final de l'Era Paleoproterozoica, on es produeix la subducció d'una placa oceànica situada sota el crató de l'Atlàntic Nord (escorça arcaica continental (1.850-1.720 Ma).[71][72]
  • Orogènia de Penokean: A Wisconsin, Minnesota, Michigan i el sud d'Ontario. Un arc oceànic va xocar amb el marge sud del crató de l'Arqueà superior i acabà el període de subducció cap al sud. La col·lisió entre el crató i l'arc originà relleus extensius a banda i banda dels seus marges (1.850–1.840 Ma).[73][74]
  • Orogènia de Great Falls: També coneguda com l'orogènia del Big Sky. Esdeveniment de construcció de muntanyes al Proterozoic per la col·lisió entre el crató Hearne i el crató de Wyoming al sud-oest de Montana . Obertura d'un arc i creació del Little Belt al nord del crató, amb arrasament de l'oceà Manikewan i la col·lisió al llarg de l'orogen (anteriorment afectat per l'orògen transhudsonià).[75][76] L'acoblament és l'etapa definitiva de tancament de l'oceà Manikewan i la fusió dels cratons arqueans de Laurentia (1.770 Ma).[77][78]
  • Orogènia d'Ivanpah: A la regió de Mojave, sud-oest dels Estats Units (1.710-1.680 Ma.)[79]
  • Orogènia de Yavapai: Esdeveniment de construcció de muntanyes al sud-oest dels Estats Units (1.710-1.700 Ma).[80][81]
  • Orogènia de Mazatzal: Construcció de muntanyes a Amèrica del Nord al sud-oest dels Estats Units (1.675-1.650 Ma).[82][83]
  • Orogènia de Picuris: Esdeveniment de construcció de muntanyes on ara és el sud-oest dels Estats Units (1.430-1.300 Ma).[84]
  • Orogènia de Grenville: Esdeveniment constructiu de muntanyes del Mesoproterozoic. A arreu del món, al final de l'Eó Proterozoic (1.300-1.000 Ma). Associat a la formació del supercontinent Rodinia. Es van formar muntanyes de plegaments a l'est d'Amèrica del Nord des de Terranova fins a Carolina del Nord (1.100-1.000 Ma).[85]
  • Orogènesi Caledoniana: esdeveniment de construcció de muntanyes causat per la col·lisió de Laurentia, Baltica i Avalonia, que inclou:
  1. Orogen de Groenlàndia oriental: que va del període criogenià al devonià.
  2. Fase tacònica: Període de construcció de muntanyes que afectà gran part de Nova Anglaterra i el nord-est dels EUA i Canadà a l'Ordovicià.
  3. Fase acadiana: orogènia nord-americana, a l'est dels EUA, durant els períodes Silurià i Devonià.
  • Orogènia dels Apalatxes: Esdeveniment de formació de muntanyes que va formar les muntanyes dels Apalatxes i les Muntanyes Allegheny. Normalment s'anomena orogènia varisca i també herciniana a Europa. Les muntanyes dels Apalatxes són un cinturó orogènic que ha estat molt ben estudiat i definit com el resultat d'una col·lisió del Paleozoic tardà entre Amèrica del Nord i Àfrica.[86]
  1. Orogènia Tacònica: període de construcció de muntanyes que va afectar la major part de Nova Anglaterra.
  2. Orogènia Acadiana: orogènia nord-americana.
  3. Orogènia d'Allegheny: Formació de muntanyes que va originar les muntanyes Apalatxes i Allegheny.[87]
  • Orogènia de Ouachita: Esdeveniment de construcció de muntanyes que va donar lloc a les muntanyes Ouachita.[88] Les muntanyes Ouachita d' Arkansas i Oklahoma són un cinturó orogènic que data de finals de l'era Paleozoica i probablement sigui una continuació de l'orogènia dels Apalatxes cap a l'oest a través de la badia del Mississipí-Zona de Reelfoot Rift (310-280 Ma).[89][90][91]
  • Orogènia d'Antler: Esdeveniment tectònic durant el Devonià tardà al Mississippi i a la Pennsilvània primerenca, antiga Sierra Nevada, a l'oest dels Estats Units, des del període Devonià tardà fins a l'edat inicial del Mississippi(372-358 Ma).[92][93]
  • Orogènia innuitiana: també coneguda com a orogènia d'Ellesmeria. Episodi tectònic important a l'Àrtic canadenc i Groenlàndia més septentrional (Muntanyes Innuitianes i àrtic canadenc) que s'estén des de l'illa Ellesmere fins a l'illa Melville (345 Ma).[94]
  • Orogènia de Sonoma: Construcció de muntanyes a l'oest d'Amèrica del Nord (Muntanyes Rocoses). Seqüència d'esdeveniments acumulatius al llarg del marge de la serralada que, possiblement, va ser causada pel tancament de la conca entre l'arc insular de Sonomia i el continent nord-americà (270-240 Ma.).[95][96]
  • Orogènia de Nevada: Esdeveniment de construcció de muntanyes a Amèrica del Nord. Es va desenvolupar al llarg de l'oest d'Amèrica del Nord, durant el període Juràssic (155-145 Ma).[97]
  • Orogènia de Sevier: Construcció de muntanyes a Amèrica del Nord, des de Canadà a Mèxic, causada per la subducció de la placa oceànica de Farallon sota la placa continental nord-americana (140-50 Ma).[98]
  • Orogènesi Laramidiana o orogènia Laràmide: Període de construcció de muntanyes a Amèrica del Nord, Muntanyes Rocoses i oest d'Amèrica del Nord. Va deformar l'escorça amb plecs i encavalcaments al sud-oest dels Estats Units i la Sierra Madre Oriental a Mèxic. D'altra banda, al centre i sud-oest dels EUA, s'aixecaren (tectònica) grans blocs que afectaren l'escorça més superfícial (40-70 Ma).[98][99]
  • Orogènesi de Pasadena: A les serralades transversals de l'oest d'Amèrica del Nord, formació de muntanyes del sud de Califòrnia durant el Plistocè i que perdura fins l'actualitat.[100]

Oceania

[modifica]

Orogènies d'Austràlia

[modifica]
  • Orogènia de Sleaford-Gawler Craton: A Austràlia Meridional, va ser un esdeveniment de convergència del Gawler Craton[101] que ara subjau sota la península d'Eyre al sud d'Austràlia.(2.440-2.420 Ma).[102]
  • Orogènia de Glenburgh-Glenburgh Terrane: Austràlia Occidental. Efectes de la col·lisió d'un microcontinent de l'Arqueà tardà durant el Paleoproterozoic amb el crató Yilgarn precedent arqueà. Esdeveniments tectònics i tèrmics generalitzats al nord d'Austràlia (2.005-1.920 Ma).[103]
  • Orogènia de Barramundi-Conca MacArthur:[104] Al nord d'Austràlia, Apreciable en zones molt extenses del nord del continent australià amb deformacions, metamorfisme i formació del crató als inicis del Proterozoic.(1.890-1.850 Ma).[105][106]
  • Orogènia de Kimban-Gawler Craton: Austràlia Meridional. Deformació generalitzada en tot el crató Gawler amb registres de metasediments al grup Hutchison i granitoides al complex Lincoln, a prop de la costa del sud de la península Eyre.(1.845-1.700 Ma).[107][108]
  • Orogènia de Corniana-Gawler Craton: Austràlia Meridional. Descompressions a l'escorça terrestre i efectes de cisalla a la banda oriental del crató de Gawler (1.850 Ma).[109]
  • Orogènia de Miltalie-Gawler Craton: Austràlia Meridional. Esdeveniment al centre del mateix crató (1.715 Ma).[110][111]
  • Orogènia de Yapungku: Al marge del crató de Yilgarn , Austràlia Occidental, (1.765 Ma).[112]
  • Orogènia d'Albany-Fraser: Període de formació de muntanyes a Austràlia Occidental. Exemple conservat de canvis proterozoics en el marge del crató arqueà. Formació de dos sistemes de conques al sud-est del Yilgarn Craton. (1.710-1.020 Ma).[113]
  • Orogènia de Mangaroon: Complex de Gascoyne, Austràlia Occidental, comprèn una capa de gneís subhoritzontal vreada en altes condicions metamòrfiques (1.680-1.620 Ma).[114]
  • Orogènia d'Isan: Bloc Mount Isa, Queensland (1.600 Ma).[115][116]
  • Orogènia de Kararan: Gawler Craton, Austràlia Meridional. Deformació contemporània al magmatisme del complex Hiltaba i la serra volcanica de Gawler (1.570-1.555 Ma).[117]
  • Orogènia Olariana: Bloc Olari, Austràlia Meridional. Esdeveniment metamòrfic i orogènic al crató Gawler durant el Proterozoic (1.720-1.580 Ma).[118]
  • Orogènia de Capricorn - Complex de Gascoyne , Austràlia Occidental. Abasta una regió d'aproximadament 1.000 km de llarg i 500 km d'amplada Formació de roques arqueanes a proterozoiques entre els cratons de Pilbara i Yilgarn (1.817-1.772 Ma).[119]
  • Orogènia de Musgrave: Musgrave Block , Austràlia Central. L'esdeveniment orogènic més antic que ha afectat tota la província de Musgrave a l'oest d'Austràlia, Austràlia Meridional i el Territori del Nord, amb producció de roques granítiques dominants a la província (1.219-1.124 Ma).[120]
  • Orogènia Edmundiana: Complex Gascoyne, Austràlia Occidental. Esdeveniment intracratònic que va provocar una deformació generalitzada dels grups Edmund i Collier que va formar, d'est a sud-est, plecs estrets i falles (1.030-955 Ma).[121]
  • Orogènia de Petermann: Austràlia central. Des del final de l'era Neoproterozoica fins al període Cambrià. Esdeveniment intracratònic que va afectar el bloc de Musgrave i el sud-oest de la conca Amadeus (550-535 Ma).[122]
  • Orogènia Delameriana: Afectà la província geològica principal al centre d'Austràlia Meridional i Victòria durant l'Ordovicià (514-510 Ma).[123]
  • Orogènia de Lachlan: A Austràlia, afectant Victòria i Nova Gal·les del Sud.[124]
  • Orogènia de Thomson: Continuació cap al nord de l'orogènia de Lachlan.[125]
  • Alice Springs Orogeny: Esdeveniment de construcció de muntanyes a Austràlia Central al primer període del Carbonífer (450-300 Ma).[126]
  • Orogènia de Kanimblan: Construcció de muntanyes d'Austràlia a Victòria i Nova Gal·les del Sud, període Carbonífer (318 Ma).[127]
  • Orogènia Hunter-Bowen: També coneguda com a orogènia de Nova Anglaterra que afectà Queensland i Nova Gal·les del Sud des del període Permià al Triàsic (260-225 Ma).[128]

Orogènies de Nova Zelanda

[modifica]
  • Orogènia de Tuhua: Període de construcció de muntanyes a Nova Zelanda (muntanyes Tuhua). Origen de falles i forts plegaments, activitat ígnia i metamorfisme amb elevació d'àrees aïllades sobre el nivell de l'oceà que després tornaren a baixar.(370-330 Ma).[129][130]
  • Orogènia de Rangitata: Llarg període d'elevació i col·lisió a Nova Zelanda (142-99 Ma).[131]
  • Orogènia de Kaikoura: Esdeveniment de formació sísmica. Gran tectònica a la zona nord durant l'Oligocè superior i alteració de les roques ígnies volcàniques preexistents del Juràssic superior (24 Ma-present).[132]

Sud-Amèrica

[modifica]
  • Orogènia Transamazònica: Orogènia que s'anomena així pel descobriment d'un cinturó que travessa la regió amazònica i l'escut de la Guaiana. Paleoproterozoic (2.100-1.800 Ma).[133][134]
  • Orogènia Guriense: Esdeveniment de construcció de muntanyes a l'Arqueà. Conservat i observat a les roques de l'escut de Guaiana a Veneçuela, Guaiana i Surinam (2.800 i 2.700 Ma).[135][136]
  • Orogènia Sunsàs: Orògen que comprèn la part occidental del crató de l'Amazones, més observable a l'est de Bolívia i als estats de Rondònia i Mato Grosso al Brasil (1.465-1.427 Ma).[137]
  • Orogènia de Cariris Velhos: Cinturó de roques al Brasil des de l'Atlàntic cap a l'interior del continent en direcció SWW. Deformació i metamorfosi de les roques del Neoproterozoic primerenc (1.000-720 Ma).[138][139]
  • Orogènia Brasilera-panafricana: Cinturó de Brasília. Construcció d'una xarxa de cinturons orogènics neoproterozoics i dels supercontinents Gondwana i Pannòtia (600 Ma).[140]
  • # Orogènia pampeana: Cinturó del Paraguai. Orogènia activa al Cambrià al marge occidental de Gondwana (555-525 Ma).[141]
  • # Orogènia de cònids: Esdeveniment constructiu durant el Triàsic. Observat en complexos d'acreció costaners del sud-oest de Xile. (252-201 Ma).[142]
  • Orogènia Terra Australis: Orogen d'acreció del Neoproterozoic tardà al Paleozoic als marges actius meridionals dels antics supercontinents Rodinia i Pannotia (Gran Gondwana) (300-230 Ma).[143]
  • # Orogènia Pampeana famatiniana  - Esdeveniment geològic paleozoic a Amèrica del Sud anterior a l'ascens dels Andes i que es va produïr a l'actual oest d'Amèrica del Sud (490-460 Ma).[144]
  • Orogènia de San Rafael: Orogènia que va afectar algunes zones de l'oest d'Argentina i Xile durant el final del Paleozoic[145]
  • Orogènia Gondwanide: Esdeveniment tectònic de formació de muntanyes durant el Permià. Orogènia que va afectar parts de Gondwana i que, segons la geografia actual, ara se situen al sud d'Amèrica del Sud, Sud-àfrica, l'Antàrtida, Austràlia i Nova Guinea. Observable a la Sierra de la Ventana (Argentina) (298-254 Ma).[146][147]
  • Orogènia de Toco: Construcció de muntanyes que afectà les roques del nord de Xile i del nord-oest d'Argentina durant el Carbonífer tardà i el Permià. Serralada costanera de Xile (300–330 Ma).[148]
  • Orogènia Andina: Procés de formació de muntanyes, en curs, a Amèrica del Sud a la serralada dels Andes. L'orogènia Andina es va iniciar durant el Cretaci superior i es perllonga fins l'Eocè. La litosfera continental sud-americana va començar a muntar sobre la placa oceànica de Nazca (200 Ma- present).[149]

Teories orogèniques

[modifica]

Teories fixistes o verticalistes

[modifica]

Hipòtesi del geosinclinal

[modifica]
  • James Hall (1857) va proposar que la subsidència era la causa principal dels plegaments i l'activitat volcànica.[150][151]

Hipòtesi contraccionista

[modifica]
  • James Dwight Dana (1873) va inferir que els plegaments eren una conseqüència de la contracció de la Terra.[152]

Hipòtesi de l'alçament continental

[modifica]
  • La teoria va sorgir a la Universitat d'Utrech cap al 1930. Hi hauria una primera fase en que es produiria un alçament localitzat de l'escorça a la qual seguiria una segona fase tectònica que afavoriria moviments i desplaçaments. Aixó seria la causa de l'aixecament d'una serralada.[152]

Hipòtesi de l'oceanització

[modifica]
  • Vladímir Beloúsov (1967) proposà que la intrusió de grans masses sota l'escorça continental per l'eixamplament oceànic implica un regruiximent i un augment de la densitat, cosa que causaria la subsidència d'uns blocs i l'aixecament d'altres.[153]

Teories mobilistes o horizontalistes

[modifica]

Hipòtesi de la deriva continental.

[modifica]
  • Alfred Wegener (1912) apuntà que la deriva dels continents que floten sobre el mantell i la separació i moviment constant són l'origen dels plegaments i la formació de muntanyes a la Terra. Aquesta teoria és la més important i científicament més acceptada.[152]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «orogènesi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 març 2023].
  2. ↑ «orogènesi/orogènia». Termcat.cat, Diccionari de geografia física, 2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  3. ↑ Riba Arderiu, O. et al. «orogènesi». Diccionari de geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 26 novembre 2024].
  4. ↑ Charlier, R. H.; Upadhyay, H. D.. OROGENIC THEORIESOrogenic theories (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 1987, p. 488–494. DOI 10.1007/3-540-31080-0_77#citeas. ISBN 978-3-540-31080-8. 
  5. ↑ ; Riba Arderiu, O. et al.«orogen». Diccionari de geologia, IEC, 1997. [Consulta: 26 novembre 2024].
  6. ↑ A.M. Celaˆl Şengör «Plate tectonics and orogenic research after 25 years: A Tethyan perspective». Earth-Science Reviews, 27, 1-2, 4-1990, pàg. 1–201. DOI: 10.1016/0012-8252(90)90002-d. ISSN: 0012-8252.
  7. ↑ Van Dijk, Janpieter. «Late Neogene Fore-Arc Basin Evolution in the Calabrian Arc - Conclusions Chapter.». Geologica Ultraiectina, 92, 1992. Late Neogene Fore-Arc Basin Evolution in the Calabrian Arc - Conclusions Chapter., pàg. 251-288.
  8. ↑ Kröner, A.; Stern, R. J.. AFRICA | Pan-African Orogeny. Oxford: Elsevier, 2005, p. 1–12. DOI 10.1016/b0-12-369396-9/00431-7. ISBN 978-0-12-369396-9. 
  9. ↑ Douwe J. J. van Hinsbergen. The Formation and Evolution of Africa: A Synopsis of 3.8 Ga of Earth History (en anglès). il·lustrada. Geological Society of London, 2011, p. 148-149. ISBN 1862393354, 9781862393356. 
  10. ↑ «Damara orogeny» (en anglès). mindat.org, 2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  11. ↑ Robert J. Pankhurst. «A Damara orogen perspective on the assembly of southwestern Gondwana». A: West Gondwana: Pre-Cenozoic Correlations Across the South Atlantic Region (en anglès). il·lustrada. Geological Society of London, 2008, p. 257-278. ISBN 1862392471, 9781862392472. 
  12. ↑ «Kibaran orogeny» (en anglès). mindat,org, 2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  13. ↑ Nuhu George Obaje. «Comments on the Kibaran and Pan African orogenies». A: Geology and Mineral Resources of Nigeria (en anglès). il·lustrada. Springer Science & Business Media, 2009, p. 26. ISBN 3540926844, 9783540926849. 
  14. ↑ Emmanuel Egal et al. «Late Eburnean granitization and tectonics along the western and northwestern margin of the Archean Ke´ne´ma–Man domain (Guinea, West African Craton)». Precambrian Research, 117, 2002, pàg. 57–84.
  15. ↑ Nasser Ennih; Jean-Paul Liégeois. The Boundaries of the West African Craton (en anglès). il·lustrada. Geological Society of London, 2008, p. 1-9. ISBN 186239251X, 9781862392519. 
  16. ↑ «The East African Orogen: Accretion versus Collision}» (en anglès). EGS - AGU - EUG Joint Assembly, Abstracts from the meeting held in Nice,, 11-04-2003. [Consulta: 10 juliol 2024].
  17. ↑ Beau Riffenburgh. Encyclopedia of the Antarctic (en anglès). 1. il·lustrada. Taylor & Francis, 2007, p. 365-368. ISBN 0415970245, 9780415970242. 
  18. ↑ Villeneuve, Michel «Paleozoic basins in West Africa and the Mauritanide thrust belt». Journal of African Earth Sciences, 43, 1, 01-10-2005, pàg. 166–195. DOI: 10.1016/j.jafrearsci.2005.07.012. ISSN: 1464-343X.
  19. ↑ Lécorché, J.P., Bronner, G., Dallmeyer, R.D., Rocci, G., Roussel, J. (1991). The Mauritanide Orogen and Its Northern Extensions (Western Sahara and Zemmour), West Africa. In: Dallmeyer, R.D., Lécorché, J.P. (eds) The West African Orogens and Circum-Atlantic Correlatives. IGCP-Project 233. Springer, Berlin, Heidelberg. https://doi.org/10.1007/978-3-642-84153-8_9
  20. ↑ Bonavia, F.F.; Chorowicz, J. «Neoproterozoic structures in the Mozambique Orogenic belt of southern Ethiopia» (en anglès). Precambrian Research, 62, 3, 6-1993, pàg. 307–322. DOI: 10.1016/0301-9268(93)90027-Y.
  21. ↑ Masaru Yoshida; Brian F. Windley; Somnath Dasgupta. Proterozoic East Gondwana: Supercontinent Assembly and Breakup (en anglès). il·lustrada, revisada. Geological Society of London, 2003, p. 417. ISBN 1862391254, 9781862391253. 
  22. ↑ Hargrove, U.S.; Hanson, R,E, Martin, M.W.; Blenkinsop, T. G.; Bowring, S.A.; Walker, N.; Munyanyiwa H. «Tectonic evolution of the Zambezi orogenic belt: geochronological, structural, and petrological constraints from northern Zimbabwe,». Precambrian Research,, 123, 2-4, 2003, pàg. abstract. DOI: 10.1016/S0301-9268(03)00066-4.
  23. ↑ Dirks, Paul & Jelsma, Hielke & Vinyu, M. & Munyanyiwa, H.. (1998). The structural history of the Zambezi Belt in northeast Zimbabwe; evidence for crustal extension during the early Pan-African. South African Journal of Geology. 101. 1-16.
  24. ↑ Takehara, Mami; Horie, Kenji; Hokada, Tomokazu «Geochemical Characterization of Zircon in Fyfe Hills of the Napier Complex, East Antarctica» (en anglès). Minerals, 10, 11, 11-2020, pàg. 943. DOI: 10.3390/min10110943. ISSN: 2075-163X.
  25. ↑ Halpin, J. A.; White, R. W.; Clarke, G. L.; Kelsey, D. E. «The Proterozoic P–T–t Evolution of the Kemp Land Coast, East Antarctica; Constraints from Si-saturated and Si-undersaturated Metapelites» (en anglès). Journal of Petrology, 48, 7, 7-2007, pàg. 1321–1349. DOI: 10.1093/petrology/egm020. ISSN: 1460-2415.
  26. ↑ «rayner orogeny» (en anglès). Geofrik, 2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  27. ↑ «Vaalbara» (en anglès), 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  28. ↑ A Anderson, J.B.. Antarctic Marine Geology (en anglès). il·lustrada. Cambridge University Press, 1999, p. 30. ISBN 0521593174, 9780521593175. 
  29. ↑ Ethan M. Dahlhauser et al.. «Characterization of Glacially Derived Sediments in Eastern Weddell Sea» (en anglès). Lamont-Doherty Earth Observatory, 2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  30. ↑ Anderson, J.B.. Antarctic Marine Geology (en anglès). il·lustrada. Cambridge University Press, 1999, p. 30. ISBN 0521593174, 9780521593175. 
  31. ↑ «Early Ruker orogeny» (en anglès). mindat.org, 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  32. ↑ S.L. Harley, I.C.W. Fitzsimons, Y. Zhao. Antarctica and Supercontinent Evolution (en anglès). 383. il·lustrada. Geological Society of London, 2014, p. 104. ISBN 1862393672, 9781862393677. 
  33. ↑ Goodge, John W.; Fanning, C. Mark «Mesoarchean and Paleoproterozoic history of the Nimrod Complex, central Transantarctic Mountains, Antarctica: Stratigraphic revisions and relation to the Mawson Continent in East Gondwana» (en anglès). Precambrian Research, 285, 10-2016, pàg. 242–271. DOI: 10.1016/j.precamres.2016.09.001.
  34. ↑ Stump, E.; Smit, J.H.; Self, S. «Timing of events during the late Proterozoic Beardmore Orogeny, Antarctica: Geological evidence from the La Gorce Mountains». GSA Bulletin, 97, 8, 1986, pàg. abstract. DOI: 10.1130/0016-7606(1986)97%3C953:TOEDTL%3E2.0.CO;2.
  35. ↑ Henjes-Kunst, Friedhelm; Schuessler, Uli «Metasedimentary units of the Cambro-Ordovician Ross Orogen in northern Victoria Land and Oates Land: Implications for their provenance and geotectonic setting from geochemical and Nd-Sr isotope data». Terra Antartica, 10, 3, 2003, pàg. resum.
  36. ↑ R. L. Oliver; P. R. James; J. B. Jago. Antarctic Earth Science (en anglès). il·lustrada. Cambridge University Press. Earth Science. International Council of Scientific Unions. Scientific Committee on Antarctic Research, 1983, p. 134. ISBN 0521258367, 9780521258364. 
  37. ↑ Teal R. Riley, Michael J. Flowerdew, Ian L. Millar, Martin J. Whitehouse «Triassic magmatism and metamorphism in the Antarctic Peninsula: Identifying the extent and timing of the Peninsula Orogeny». Journal of South American Earth Sciences, 103, 2020, pàg. resum. DOI: 10.1016/j.jsames.2020.102732. ISSN: 0895-9811.
  38. ↑ Verma, P. K.; Greiling, R. O. «Tectonic evolution of the Aravalli orogen (NW India): an inverted Proterozoic rift basin?» (en anglès). Geologische Rundschau, 84, 4, 01-12-1995, pàg. 683–696. DOI: 10.1007/BF00240560. ISSN: 1432-1149.
  39. ↑ Şengör, A. M. Celal; Sunal, Gürsel; Natal'in, Boris A.; van der Voo, Rob «The Altaids: A review of twenty-five years of knowledge accumulation». Earth-Science Reviews, 228, 01-05-2022, pàg. 104013. DOI: 10.1016/j.earscirev.2022.104013. ISSN: 0012-8252.
  40. ↑ Puchkov, Victor N. «The evolution of the Uralian orogen» (en anglès). Geological Society, London, Special Publications, 327, 1, 1-2009, pàg. 161–195. DOI: 10.1144/SP327.9. ISSN: 0305-8719.
  41. ↑ «Uralian orogenic belt» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  42. ↑ Wilmsen, Markus; Fürsich, Franz T.; Seyed‐Emami, Kazem; Majidifard, Mahmoud Reza; Taheri, Jafar «The Cimmerian Orogeny in northern Iran: tectono‐stratigraphic evidence from the foreland» (en anglès). Terra Nova, 21, 3, 6-2009, pàg. 211–218. DOI: 10.1111/j.1365-3121.2009.00876.x. ISSN: 0954-4879.
  43. ↑ Bai, Zhiming; Zhang, Zhongjie; Wang, Yanghua «Crustal structure across the Dabie–Sulu orogenic belt revealed by seismic velocity profiles». Journal of Geophysics and Engineering, 4, 4, 01-12-2007, pàg. 436–442. DOI: 10.1088/1742-2132/4/4/009. ISSN: 1742-2132.
  44. ↑ Liu, Z.; Bird, P. «Kinematic modelling of neotectonics in the Persia-Tibet-Burma orogen». Geophysical Journal, 172, 2, 2008, pàg. 779-780.
  45. ↑ «The Paleoprotozoic (Archeoprotozoic)». A: Records, A.R. (1983). The Paleoprotozoic (Archeoprotozoic). a: Geological Evolution of the Earth During the Precambrian. (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 1993, p. abstract. ISBN 978-3-642-68684-9. 
  46. ↑ Gaál, Gabor; Gorbatschev, Roland «An Outline of the precambrian evolution of the baltic shield». Precambrian Research, 35, 01-04-1987, pàg. 15–52. DOI: 10.1016/0301-9268(87)90044-1. ISSN: 0301-9268. https://doi.org/10.1016/0301-9268(87)90044-1.
  47. ↑ Annakaisa Korja; Raimo Lahtinen;| Mikko Nironen «The Svecofennian orogen: a collage of microcontinents and island arcs». Geological Society, 2006, pàg. abstract.
  48. ↑ Jan Lundqvist; Thomas Lundqvist; Maurits Lindström; Mikael Calner; Ulf Sivhed, "Sveriges geologi från urtid till nutid" ISBN 9789144058474, 1991-2011, art. núm. 3038-03, pàgs.628
  49. ↑ «Gothian orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  50. ↑ Graversen, O; Pedersen, S. «Timing of Gothian structural evolution in SE Norway : A Rb-Sr whole-rock age study» (PDF). Geologisk Tidsskrift, 79, 1999, pàg. 47-56. ISSN: 0029-196X.
  51. ↑ «Sveconorwegian orogeny» (en espanyol, anglès). Wikibrief, 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  52. ↑ Bingen, B.; Nordgulen, Ø.; Viola, G. «[https://njg.geologi.no/images/NJG_articles/Bingen_et_al_2_print.pdf A four-phase model for the Sveconorwegian orogeny, SW Scandinavia]». Norwegian Journal of Geology, 88, 2008, pàg. 43-72. ISSN: 029-196X ISSN 029-196X.
  53. ↑ Gee, David; Pease, V.L.. (2004). Geological Society, London, Memoirs. 30. 1-3. 10.1144/GSL.MEM.2004.030.01.01. «The Neoproterozoic Timanide Orogen of Eastern Baltica.». Geological Society, 30, 2004, pàg. 1-3. DOI: 10.1144/gsl.mem.2004.030.01.01.
  54. ↑ «Timanide orogen» (en anglès), 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  55. ↑ Riba, O. Reguant, S.; Tarradell, M.. «fase cadomiana, taula dels temps geològics». Diccionari DCT, 1986. [Consulta: 22 octubre 2024].
  56. ↑ Actas del XV Simposio sobre Enseñanza de la Geología (en espanyol). IGME, 2008, p. 479. ISBN 8478407650, 9788478407651. 
  57. ↑ González, L.; Gallastegui, G.M.; Cuesta, A.; Montero, P.; Rubio, A.; Molina, J.F., Bea, F. «Petrology and geochronology of the Porriño late-Variscan pluton from NW Iberia : a model for post-tectonic plutons in collisional settings». Geologica acta, 15, 4, 2017, pàg. abstract. ISSN: 1696-5728.
  58. ↑ «Uralian orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  59. ↑ «Uralian orogenic belt» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  60. ↑ Schmid, Stefan M.; Bernoulli, Daniel; Fügenschuh, Bernhard; Matenco, Liviu; Schefer, Senecio «The Alpine-Carpathian-Dinaridic orogenic system: correlation and evolution of tectonic units» (en anglès). Swiss Journal of Geosciences, 101, 1, 01-05-2008, pàg. 139–183. DOI: 10.1007/s00015-008-1247-3. ISSN: 1661-8734.
  61. ↑ Kilias, Adamantios. (2021). The Hellenides: A multiphase deformed orogenic belt, its structural architecture, kinematics and geotectonic setting during the Alpine orogeny: Comression vs Extension the dynamic peer for the orogen making. A synthesis. Journal of Geology & Geoscience 15(1). 1-56.
  62. ↑ «Hellenic orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
  63. ↑ Luzón Benedicto, J. L. et al.. «2.1.2 Plegament alpí». A: Geografia d'Europa. il·lustrada. Edicions Universitat Barcelona, 1997, p. 14-15. ISBN 8489829276, 9788489829275. 
  64. ↑ «Algoman orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  65. ↑ «Archean Geology: 4 - 2.5 b.y. formation of the first stable crust» (en anglès). Columbia.edu, 2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
  66. ↑ Hildebrand, Robert; Hoffman, Paul; Bowring, Samuel. «The Calderian orogeny in Wopmay orogen (1.9 Ga), northwestern Canadian Shield». Geological Society of America Bulletin, 122, 2010, pàg. introducció. DOI: 10.1130/B26521.1.
  67. ↑ William J. Davis, Luke Ootes, Lucy Newton, Valerie Jackson, Richard A. Stern, «Characterization of the Paleoproterozoic Hottah terrane, Wopmay Orogen using multi-isotopic (U-Pb, Hf and O) detrital zircon analyses: An evaluation of linkages to northwest Laurentian Paleoproterozoic domains». Precambrian Research, 269, 2015, pàg. abstract, 296-310. DOI: 10.1016/j.precamres.2015.08.012. ISSN: 0301-9268.
  68. ↑ Chakungal, Joyia; Reynolds, Peter; Jamieson, Rebecca; Corrigan, David. «Slow post-orogenic cooling in a deeply eroded orogen: Reindeer Zone, Trans-Hudson Orogen, Saskatchewan.». Canadian Journal of Earth Sciences, 41, 2011, pàg. 867-880. DOI: 10.1139/e04-023.
  69. ↑ Jeroen A.M van Gool, James N Connelly, Mogens Marker, and Flemming C Mengel. «The Nagssugtoqidian Orogen of West Greenland: tectonic evolution and regional correlations from a West Greenland perspective». Canadian Journal of Earth Sciences, 39, 5, 2002, pàg. resum. DOI: 10.1139/e02-027.
  70. ↑ Guarnieri, Pierpaolo «Geology of the Rinkian Orogen, central West Greenland» (en english). esearch output: Contribution to conference › Abstract at conference, 01-06-2023.
  71. ↑ Vestergaard, R. et al. «The origin and evolution of the Ketilidian Orogen in South Greenland; zircon U-Pb geochronology and O-Hf constraints on magmatic sources within a Paleoproterozoic arc» (PDF). Goldschmidt, 2022, pàg. resum. DOI: 10.46427/gold2022.9365.
  72. ↑ Garde, A A; Hamilton, M A; Chadwick, B; Grocott, J; McCaffrey, K Jw «The Ketilidian orogen of South Greenland: geochronology, tectonics, magmatism, and fore-arc accretion during Palaeoproterozoic oblique convergence» (en anglès). Canadian Journal of Earth Sciences, 39, 5, 01-05-2002, pàg. 765–793. DOI: 10.1139/e02-026. ISSN: 0008-4077.
  73. ↑ «Panokean orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  74. ↑ Klaus J. Schulz; William F. Cannon «The Penokean orogeny in the Lake Superior region». Precambrian Research, 157, 1-4, 2007, pàg. resum. DOI: 10.1016/j.precamres.2007.02.022. ISSN: 0301-9268.
  75. ↑ Foster, David A. et al.. «THE LITTLE BELT ARC OF THE GREAT FALLS OROGEN» (en anglès). Geological Society of America, 2014. [Consulta: 1r novembre 2024].
  76. ↑ Stauffer, Mel R. «Manikewan: An early proterozoic ocean in central Canada, its igneous history and orogenic closure». Precambrian Research, 25, 1, 01-08-1984, pàg. 257–281. DOI: 10.1016/0301-9268(84)90036-6. ISSN: 0301-9268.
  77. ↑ Harms, T.A. et al., 2006. 19th Annual Keck Symposium; http://keck.wooster.edu/publications «EXPLORING THE PROTEROZOIC BIG SKY OROGENY IN SOUTHWEST MONTANA» (PDF). Annual Keck Symposium, 2006, pàg. 171-173.
  78. ↑ Tekla A. Harms; Julia A. Baldwin. «Paleoproterozoic geology of SW Montana: Implications for the paleogeography of the Wyoming craton and for the consolidation of Laurentia» (en anglès). University of Montana, Geosciences, 2023. [Consulta: 1r novembre 2024].
  79. ↑ David M. Miller; Joseph L. Wooden. "Field guide to Proterozoic geology of the New York, Ivanpah, and Providence Mountains, California". Field Conference 1 Proterozoic Orogenesis and Metallogenesis Project.
  80. ↑ «Yavapai orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  81. ↑ Duebendorfer, Ernest. «Refining the Early History of the Mojave-Yavapai Boundary Zone: Rifting versus Arc Accretion as Mechanisms for Paleoproterozoic Crustal Growth in Southwestern Laurentia». The Journal of Geology, 2015, pàg. 21-37. DOI: 10.1086/678950..
  82. ↑ «Matatzal orogeny» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
  83. ↑ Amato, J. M.; Boullion, A. O.; Serna, A. M.; Sanders, A. E.; Farmer, G. L. «Evolution of the Mazatzal province and the timing of the Mazatzal orogeny: Insights from U-Pb geochronology and geochemistry of igneous and metasedimentary rocks in southern New Mexico» (en anglès). Geological Society of America Bulletin, 120, 3-4, 01-03-2008, pàg. 328–346. DOI: 10.1130/B26200.1. ISSN: 0016-7606.
  84. ↑ Asha A. Mahatma; Yvette D. Kuiper; Christopher S. Holm-Denoma «Evidence for the ∼ 1.4 Ga Picuris orogeny in the central Colorado Front Range,». Precambrian Research,, 382, 106878, 2022, pàg. resum. DOI: 10.1016/j.precamres.2022.106878. ISSN: 0301-9268,.
  85. ↑ R.P. Tollo «Grenvillian Orogeny». Encyclopedia of Geology, 2005, pàg. 155-165. DOI: 10.1016/B0-12-369396-9/00432-9..
  86. ↑ Robert D. Hatcher, Jr., 2010. "The Appalachian orogen: A brief summary", From Rodinia to Pangea: The Lithotectonic Record of the Appalachian Region, Richard P. Tollo, Mervin J. Bartholomew, James P. Hibbard, Paul M. Karabinos
  87. ↑ Hatcher, Robert D. Alleghanian (Appalachian) orogeny, a product of zipper tectonics: Rotational transpressive continent-continent collision and closing of ancient oceans along irregular margins (en anglès). Geological Society of America, 2002. DOI 10.1130/0-8137-2364-7.199.. ISBN 978-0-8137-2364-8. 
  88. ↑ «Ouachita orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  89. ↑ «Continent-Continent Collision along the Southern North American Margin: The Ouachita-Marathon Orogeny» (en anglès). https://cires1.colorado.edu,+2024.+[Consulta: 5 novembre 2024].
  90. ↑ «Reelfoot Rift diagram from USGS» (en anglès), 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  91. ↑ Thomas G. Hildenbrand; John D. Hendricks «Geophysical Setting of the Reelfoot Rift and Relations Between Rift Structures and the New Madrid Seismic Zone». U.S. GEOLOGICAL SURVEY PROFESSIONAL PAPER 1538-E, 1995, pàg. E3.
  92. ↑ B.C. Burchfiel; L.H. Royden «Antler orogeny: A Mediterranian-type orogeny» (PDF). Geology, 19, 1991, pàg. 66.
  93. ↑ Blakey, Ronald C.; Ranney, Wayne D. The Antler Orogeny and the First Suspect Terrane: Middle Devonian to Late Pennsylvanian: Ca. 400–300 Ma (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018, p. 73–82. DOI 10.1007/978-3-319-59636-5_5. ISBN 978-3-319-59636-5. 
  94. ↑ «Innuitian Region» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 2015. [Consulta: 5 novembre 2024].
  95. ↑ Wyld, Sandra J. «Permo‐Triassic tectonism in volcanic arc sequences of the western U.S. Cordillera and implications for the Sonoma orogeny» (en anglès). Tectonics, 10, 5, 10-1991, pàg. 1007–1017. DOI: 10.1029/91TC00863. ISSN: 0278-7407.
  96. ↑ «Sonoma orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  97. ↑ Schweickert, Richard A.; Bogen, Nicholas L.; Girty, Gary H.; Hanson, Richard E.; Merguerian, Charles «Timing and structural expression of the Nevadan orogeny, Sierra Nevada, California» (en anglès). Geological Society of America Bulletin, 95, 8, 1984, pàg. 967. DOI: 10.1130/0016-7606(1984)95<967:TASEOT>2.0.CO;2. ISSN: 0016-7606.
  98. ↑ 98,0 98,1 «Sevier orogeny» (en anglès). Opengeology.org, 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  99. ↑ Martín Valencia-Moreno; Amabel Ortega-Rivera «Cretácico Tardío-Eoceno medio en el noroeste de México—evolución del arco magmático continental y su contexto geodinámico (orogenia Laramide)». Boletín del Instituto de Geología, panoramka de la geología de Sonora, México, 2011, pàg. resum.
  100. ↑ «Pasadena orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 5 novembre 2024].
  101. ↑ «Gawler Craton» (en anglès). Energy and Mining, Government of South Aiustralia, 2024. [Consulta: 6 novembre 2024].
  102. ↑ «Sleaford orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 6 novembre 2024].
  103. ↑ Occhipinti, S. A; Sheppard, S; Passchier, C; Tyler, I. M; Nelson, D. R «Palaeoproterozoic crustal accretion and collision in the southern Capricorn Orogen: the Glenburgh Orogeny». Precambrian Research, 128, 3, 30-01-2004, pàg. 237–255. DOI: 10.1016/j.precamres.2003.09.002. ISSN: 0301-9268.
  104. ↑ M. Ahmad; J.N. Dunster; T.J. Munson «Geology and mineral resources of the Northern Territory, Chapter 15: McArthur Basin». Geology and mineral resources of the Northern Territory’. Northern Territory Geological Survey,, 2013, pàg. resum.
  105. ↑ Page, R. W.; Williams, I. S. «Age of the barramundi orogeny in northern Australia by means of ion microprobe and conventional U-Pb zircon studies». Precambrian Research, 40-41, 01-10-1988, pàg. 21–36. DOI: 10.1016/0301-9268(88)90059-9. ISSN: 0301-9268.
  106. ↑ Etheridge, M. A.; Rutland, R. W. R.; Wyborn, L. A. I.. Orogenesis and tectonic process in the early to middle Proterozoic of northern Australia (en anglès). 17. Washington, D. C.: American Geophysical Union, 1987, p. 131–147. DOI 10.1029/gd017p0131. ISBN 978-0-87590-517-4. 
  107. ↑ Bendall, B.R.. Metamorphic and geochronological constraints on the Kimban Orogeny, southern Eyre Peninsula (tesi) (en anglès). The University of Adelaide, 1994, p. resum. 
  108. ↑ Wade, Claire E; Mcavaney, Stacey O «Stratigraphy and geochemistry of the 1745–1700 Ma Peter Pan Supersuite» (en anglès). Researchgate, 2017. DOI: 10.13140/RG.2.2.18270.02880.
  109. ↑ Reid, A.; Hand, M.; Jagodzinski, E.; Kelsey, D.; Pearson, N. «Paleoproterozoic orogenesis in the southeastern Gawler Craton, South Australia∗» (en anglès). Australian Journal of Earth Sciences, 55, 4, 6-2008, pàg. 449–471. DOI: 10.1080/08120090801888594. ISSN: 0812-0099.
  110. ↑ Steven Michael Reddy. Palaeoproterozoic Supercontinents and Global Evolution (en anglès). il·lustrada. Geological Society of London, 2009, p. 322. ISBN 1862392838, 9781862392830. 
  111. ↑ Dutch, Rian & Hand, Martin. (2009). EPMA monazite constraints on the timing of deformation and metamorphism in the southern Kalinjala Shear Zone, Gawler Craton. MESA Journal. 53. 41-46.
  112. ↑ Leon Bagas, Proterozoic evolution and tectonic setting of the northwest Paterson Orogen, Western Australia, Precambrian Research, Volume 128, Issues 3–4, 2004, p. 475-496, ISSN 0301-9268, https://doi.org/10.1016/j.precamres.2003.09.011
  113. ↑ Spaggiari, C. V.; Kirkland, C. L.; Smithies, R. H.; Wingate, M. T. D.; Belousova, E. A. «Transformation of an Archean craton margin during Proterozoic basin formation and magmatism: The Albany–Fraser Orogen, Western Australia». Precambrian Research, 266, 01-09-2015, pàg. abstract. DOI: 10.1016/j.precamres.2015.05.036. ISSN: 0301-9268.
  114. ↑ Sheppard, S; Occhipinti, Sa; Nelson, Dr «Intracontinental reworking in the Capricorn Orogen, Western Australia: the 1680 – 1620 Ma Mangaroon Orogeny*» (en anglès). Australian Journal of Earth Sciences, 52, 3, 6-2005, pàg. 443–460. DOI: 10.1080/08120090500134589. ISSN: 0812-0099.
  115. ↑ Giles, D.; Betts, P. G.; Aillères, L.; Hulscher, B.; Hough, M. «Evolution of the Isan Orogeny at the southeastern margin of the Mt Isa Inlier» (en anglès). Australian Journal of Earth Sciences, 53, 1, 2-2006, pàg. 91–108. DOI: 10.1080/08120090500432470. ISSN: 0812-0099.
  116. ↑ Betts, P. G.; Giles, D.; Mark, G.; Lister, G. S.; Goleby, B. R. «Synthesis of the proterozoic evolution of the Mt Isa Inlier» (en anglès). Australian Journal of Earth Sciences, 53, 1, 2-2006, pàg. 187–211. DOI: 10.1080/08120090500434625. ISSN: 0812-0099.
  117. ↑ Daly, S.J.; Fanning, C.M.;| Fairclough, M.C. «Tectonic evolution and exploration potential of the Gawler Craton, South Australia». AGSO Journal of Australian Geology and Geophysics, Australian Government, Commonwealth of Australia (Geoscience Australia), 1998, pàg. abstract.
  118. ↑ Colquhoun, G.P. Hughes, K.S. Deyssing, L. Ballard, J.C. Phillips G. Troedson, A.L. Folkes C.B. and Fitzherbert J.A.. «Geology - Metamorphism - 7.3 - Olarian Cycle (1720-1580 Ma) - Metamorphic Boundaries - (GSNSW)» (en anglès). Geoscience Australia Portal, 2021. [Consulta: 14 novembre 2024].
  119. ↑ «The Capricorn Orogen project mapping teams have carried out geoscientific investigations including detailed mapping at the 1:100 000 scale, to advance our understanding of the Proterozoic Capricorn Orogen, including its tectonic evolution and prospectivity.» (en anglès). Department of Mines and Petroleum, dmp.wa.gov.au, 2024. [Consulta: 14 novembre 2024].
  120. ↑ HM Howard, RH Smithies, R Quentin de Gromard, and CL Kirkland. «[https://reportviewer.dmp.wa.gov.au/reportviewer/Default.aspx?reportPath=/ENS/Event%20Report&rs%3ACommand=Render&REGDEFID=MMO GSWA Explanatory Notes Department of Mines, Industry Regulation and Safety]» (en anglès). Department of Mines, Industry Regulation and Safety, 2024. [Consulta: 14 novembre 2024].
  121. ↑ AM Thorne, S Sheppard, SP Johnson, DMcB Martin, FJ Korhonen, and MTD Wingate. «Edmundian Orogeny (CE)» (en anglès). GSWA Explanatory Notes, Department of Mines, Industry Regulation and Safety, 2022.
  122. ↑ Scrimgeour, Ian & Close,. (2001). Regional high-pressure metamorphism during intracratonic deformation: The Petermann Orogeny, central Australia. Journal of Metamorphic Geology. 17. 557 - 572. 10.1046/j.1525-1314.1999.00217.x.
  123. ↑ A.I.S. Kemp; C.J. Hawkesworth. «Delamerian Orogeny» (en anglès). sciencedirect.com, 2003. [Consulta: 14 novembre 2024].
  124. ↑ M. H. Monroe. «The Lachlan Orogen (Lachlan Fold Belt) Australia: The Land Where Time Began» (en anglès). austhrutime.com, 2012. [Consulta: 14 novembre 2024].
  125. ↑ Philip T. Leat; Robert J. Pankhurst. errane Processes at the Margins of Gondwana (en anglès). il·lustrada. Geological Society of London, 2005, p. 29. ISBN 1862391793, 9781862391796. 
  126. ↑ «Alice Springs Orogeny (KA)» (en anglès). GSWA Explanatory Notes, Department of Mines, Industry Regulation and Safety, 2021. [Consulta: 14 novembre 2024].
  127. ↑ «Kanimblan orogeny» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 14 novembre 2024].
  128. ↑ Derek Hoy. The Hunter–Bowen Orogeny in eastern Australia (tesi) (en anglès). The University of Queensland, 2020, p. abstract. 
  129. ↑ «Pre-history» (en anglès). The University of Auckland, 2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  130. ↑ R. P. Suggate «[https://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/00288306.1965.10428158 The tempo of events in New Zealand geological history]». New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 1965, pàg. 1147-1148. DOI: 10.1080/00288306.1965.10428158. ISSN: 0028-8306 ISSN: 0028-8306.
  131. ↑ R. P. Suggate (1965) The tempo of events in New Zealand geological history, New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 8:6, 1144-1146, DOI: 10.1080/00288306.1965.10428158
  132. ↑ To cite this article: R. N. Brothers (1974) Kaikoura orogeny in Northland, New Zealand, New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 17:1, 1-18, DOI: 10.1080/00288306.1974.10428473
  133. ↑ Revollo, E.. Physical Geology and Geological History of South America (en anglès). Xlibris Corporation, 2015. ISBN 1499032536, 9781499032536. 
  134. ↑ Alkmim, Fernando F; Marshak, Stephen «Transamazonian Orogeny in the Southern São Francisco Craton Region, Minas Gerais, Brazil: evidence for Paleoproterozoic collision and collapse in the Quadrilátero Ferrı́fero». Precambrian Research, 90, 1, 30-06-1998, pàg. 29–58. DOI: 10.1016/S0301-9268(98)00032-1. ISSN: 0301-9268.
  135. ↑ «South American Orogenies» (en anglès). Global Tectonics, 2023. [Consulta: 20 novembre 2024].
  136. ↑ «[Guriense orogeny Guriense orogeny]» (en anglès), 2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  137. ↑ Santos, J. O. S.; Rizzotto, G. J.; Potter, P. E.; McNaughton, N. J.; Matos, R. S. «Age and autochthonous evolution of the Sunsás Orogen in West Amazon Craton based on mapping and U–Pb geochronology». Precambrian Research, 165, 3, 20-09-2008, pàg. 120–152. DOI: 10.1016/j.precamres.2008.06.009. ISSN: 0301-9268.
  138. ↑ «Cariri Velhos belt» (en anglès), 2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  139. ↑ Caxito, Fabrício de Andrade; Uhlein, Alexandre; Dantas, Elton Luiz «The Afeição augen-gneiss Suite and the record of the Cariris Velhos Orogeny (1000–960 Ma) within the Riacho do Pontal fold belt, NE Brazil». Journal of South American Earth Sciences, 51, 01-04-2014, pàg. 12–27. DOI: 10.1016/j.jsames.2013.12.012. ISSN: 0895-9811.
  140. ↑ Heilbron, Monica & Cordani, Umberto & Alkmim, Fernando. (2017). The São Francisco Craton and Its Margins. 10.1007/978-3-319-01715-0_1.
  141. ↑ C. W. Rapela, R. J. Pankhurst, C. Casquet, E. Baldo, J. Saavedra, C. Galindo, C. M. Fanning «The Pampean Orogeny of the southern proto-Andes: Cambrian continental collision in the Sierras de Córdoba». Geological Society, London, Special Publications, 142, 1988, pàg. 181 - 217. DOI: 0.1144/gsl.sp.1998.142.01.10.
  142. ↑ Dieter K. Fütterer, Detlef Damaske, Georg Kleinschmidt, Hubert Miller, Franz Tessensohn. Antarctica: Contributions to Global Earth Sciences (en anglès). il·lustrada. Springer Science & Business Media, 2006, p. 219. ISBN 354032934X, 9783540329343. 
  143. ↑ Stanley Charles Finney, William B. N. Berry. The Ordovician Earth System (en anglès). il·lustrada. Geological Society of America, 2010, p. 7. ISBN 9780813724669. 
  144. ↑ González, P.; Sato, A.M.; Basei, M. ; Vlach, S.; Llambías, E.J. «Structure, metamorphism and age of the Pampean-Famatinian orogenies in the Western Sierra de San Luis». Actas del XV congreso geológico argentino, 2002.
  145. ↑ «La evolución tectónica precarbonífera del Bloque de San Rafael: Una historia de colisiones y subducción paleozoica en el margen del Gondwana Occidental» (en espanyol). Universidad de Buenos Aires, 2016. [Consulta: 20 novembre 2024].
  146. ↑ «Geology Of Sierra De La Ventana – Argentina» (en anglès). Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro, Gondwana project, 2015. [Consulta: 20 novembre 2024].
  147. ↑ «Gondwanide orogeny» (en anglès), 2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  148. ↑ Moreno, T.; Gibbons, W.. The Geology of Chile (en anglès). Geological Society of London, 2007, p. 19. ISBN 186239220X, 9781862392205. 
  149. ↑ «Andean tectonics» (en anglès). sciencedirect.com, 2019. [Consulta: 20 novembre 2024].
  150. ↑ «James Hall» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  151. ↑ «Appalachian Geosyncline» (en anglès). Britannica, 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  152. ↑ 152,0 152,1 152,2 «Teorías orogénicas» (en espanyol). geologia.co.uk, 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  153. ↑ «Vladimir Belousov» (en anglès), 2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orogènesi&oldid=34359801»