Oropédio Lassithiú
| ||||
| Tipus | altiplà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Administració descentralitzada de Creta | |||
| Regió | Regió de Creta | |||
| Prefectura | unitat perifèrica de Lassithi | |||
| Municipi | Orepedio Lasithi | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.387 (2011) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | web.archive.org… | |||
Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi de l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi. Té una població d'uns 3.000 habitants. La capital del municipi és Tzermiado.
Es tracta d'un fèrtil altiplà d'uns 100 km² a una altitud mitjana de 840 m sobre el nivell del mar, una de les poques àrees permanentment habitades en aquesta altitud al Mediterrani, al peu de les muntanyes del Dikti. L'activitat econòmica principal n'és l'agricultura i la ramaderia.
Al poble de Psikhro (Psychro) hi ha la cova de Dicte (grec Δικταίον Άντρον), que segons la mitologia grega era el bressol de Zeus.
Història
[modifica]La zona ha estat habitada d'una manera continuada des del neolític, a l'època minoica, i a l'època dòrica. Durant la dominació veneciana i durant dos segles, des del 1293, per les freqüents revoltes i la forta resistència, els pobles van ser demolits, els cultius prohibits, i els nadius van ser obligats a abandonar la zona sota pena de mort.
Al segle XV els governants venecians van permetre als refugiats del Peloponès assentar-se a la plana i tornar a conrear la terra. Per garantir bones collites, els venecians van fer construir un sistema de rec que encara està en ús, i que omplia el paisatge de la plana amb molins de vent de veles blanques. Avui molts d'aquests molins han estat substituïts per moderns motors dièsel o elèctrics.
Durant la Guerra d'independència de Grècia, el gener de 1823 un exèrcit otomà va matar o expulsar la majoria de residents que no havien fugit a les muntanyes. El maig de 1867 durant la gran revolta de Creta una altra vegada un exèrcit otomà va expulsar els rebels a les faldes del mont Dikti, i la majoria de residents van ser morts o esclavitzats, els pobles arrasats i les collites destruïdes.[1] També van demolir el monestir de Kroustalenia, que havia estat la seu del comitè revolucionari.
Referències
[modifica]