Vés al contingut

Orthopristis ruber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrthopristis ruber Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190247 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLutjaniformes
FamíliaHaemulidae
GènereOrthopristis
EspècieOrthopristis ruber Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1830)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Orthopristis ruber és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.[5]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 850 g de pes.
  • 12 espines i 14-14 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 10 radis tous a l'anal.
  • Boca petita i moderadament obliqua.
  • És marró grisenc amb tons violetes al dors.[6][7][8]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis, mol·luscs, peixos, poliquets i d'altres invertebrats.[9]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal i de clima tropical que viu entre 1 i 70 m de fondària.[6][9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des d'Hondures fins al Brasil.[10][11][12][13][6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc i salat.[27]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Girard, C. F., 1858. Notes upon various new genera and new species of fishes, in the museum of the Smithsonian Institution, and collected in connection with the United States and Mexican boundary survey: Major William Emory, Commissioner. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 10: 167-171.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquième. Livre cinquième. Des Sciénoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Orthopristis ruber» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  8. ↑ Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Vol. 4. FAO, Roma.
  9. ↑ 9,0 9,1 Cervigón, F., 1993.
  10. ↑ Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  11. ↑ Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  12. ↑ Soares, L.H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7: 1-39.
  13. ↑ Lima, H.H. i A.M. Oliveira, 1978. Segunda contribuição ao conhecimento dos nomes vulgares de peixes marinhos do nordeste brasileiro. Boletim de Ciências do Mar(29):1-26.
  14. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  15. ↑ De Godoy, M.P., 1987. Peixes do estado de Santa Catarina. Editora da UFSC, co-edição ELETROSUL e FURB, Florianópolis. 571p.
  16. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  17. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  18. ↑ Haimovici, M. i G. Velasco, 2000. Length-weight relationships of marine fishes from southern Brazil. Naga ICLARM Q. 23(1):19-23.
  19. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  20. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  21. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  22. ↑ Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  23. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.
  24. ↑ Vianna, M. i J.R. Verani, 2002. Biologia populacional de Orthopristis ruber (Teleostei, Haemulidae) espécie acompanhante da pesca de arrasto do camarão-rosa, no sudeste brasiliero. Atlântica 23(1):27-36.
  25. ↑ Zahorcsak, P., R.A.M. Silvano i I. Sazima, 2000. Feeding biology of a guild of benthivorous fishes in a sandy shore on south-eastern Brazilian coast. Rev. Brasil. Biol. 60(3):511-518.
  26. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  27. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orthopristis_ruber&oldid=32892288»