Osmi natiu
Osmi | |
---|---|
Fórmula química | (Os,Ir,Ru) |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AF.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AF.05 |
Dana | 1.2.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 2,7341Å; c = 4,3197Å; |
Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 194 |
Color | blanc |
Duresa | 6 a 7 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 22,48 g/cm³ (mesurada); 22,59 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | feble |
Impureses comunes | Pt, Rh, Pd |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Símbol | Os |
Referències | [1] |
L'osmi natiu o simplement osmi és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom prové de la paraula grega que significa "olor", a conseqüència de l'olor que es desprèn quan s'escalfa.
Classificació
[modifica]L'osmi es troba classificat en el grup 1.AF.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i F per a Elements del grup del platí; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.2.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 2 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
[modifica]L'osmi és un mineral de fórmula química (Os,Ir,Ru). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en roques ultramàfiques i també en placers, degut a la seva elevada densitat. S'ha descrit en tots els continents.[1]
Varietats
[modifica]L'iridosmina és una varietat d'osmi rica en iridi.[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Seventh edition, Volume I: 111-113.
- Canadian Mineralogist (1974): 12: 104-112.
- Canadian Mineralogist (1991): 29: 231-237.