Vés al contingut

Osvaldo Golijov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOsvaldo Golijov
Biografia
Naixement5 desembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Boston a Berklee
Tanglewood Music Center Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeutsche Grammophon Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNeri Oxman Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webosvaldogolijov.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0326497 Allocine: 43747 Allmovie: p336936 TMDB.org: 52982
Spotify: 4MFSQmb7Y47xW7JJmJboCv Apple Music: 2211555 Last fm: Osvaldo+Golijov Musicbrainz: df0b2cf8-0c74-4245-924b-bea7371295f1 Lieder.net: 33086 Songkick: 144867 Discogs: 1136020 Allmusic: mn0000155316 Modifica el valor a Wikidata

Osvaldo Noé Golijov (La Plata, Argentina, 5 de desembre, 1960), és un compositor argentí de música clàssica i professor de música, conegut pel seu treball vocal i orquestral.

Biografia

[modifica]

Osvaldo Golijov va néixer i es va criar a La Plata, Argentina, en el si d'una família jueva que va emigrar a l'Argentina des de Romania i Ucraïna.[1] La seva mare era professora de piano, i el seu pare era metge. Va estudiar piano a La Plata i va estudiar composició amb Gerardo Gandini.[2]

El 1983, Golijov va emigrar a Israel, on va estudiar amb Mark Kopytman a la "Rubin Academy of Music" de Jerusalem. Tres anys més tard, va estudiar amb George Crumb a la Universitat de Pennsilvània, on va obtenir el títol de Doctor en Filosofia. El 1991, Golijov es va incorporar a la facultat del "College of the Holy Cross" de Worcester, Massachusetts, on va ser nomenat Loyola Professor of Music el 2007.[3] Durant la temporada de concerts 2012–13, va ocupar la càtedra de compositors Richard i Barbara Debs al Carnegie Hall.

A partir de 2016, Golijov viu a Brookline, Massachusetts.[4]

Golijov està casat amb l'autora Leah Hager Cohen. Anteriorment estava casat amb l'arquitecte i dissenyador Neri Oxman,[5] i té tres fills amb la seva primera dona, Silvia, que és professora d'Educació Especial.[6]

Carrera musical

[modifica]

Golijov va créixer escoltant música de cambra, música litúrgica i klezmer jueva, i el nuevo tango d'Ástor Piazzolla.[7] Els seus somnis i oracions dIsaac el Cec es van inspirar en els escrits i ensenyaments del rabí Yitzhak Saggi Nehor.[8]

L'any 1996, la seva obra Oceana es va estrenar a l'Oregon Bach Festival. Va compondre La Pasión según San Marcos per al projecte Passion 2000 en commemoració del 250è aniversari de la mort de Bach.[9] El 2010, va compondre Sidereus per a un consorci de 35 orquestres americanes, per commemorar Galileu.[10]

Golijov va tenir una llarga relació de treball amb la soprano Dawn Upshaw, a qui va anomenar la seva musa.[11][12] Va estrenar algunes de les seves obres, sovint escrites expressament per a ella. Aquestes incloïen Three Songs for Soprano and Orchestra i la seva popular òpera, Ainadamar, que es va estrenar a Tanglewood el 2003.

A partir de l'any 2000, Golijov va compondre bandes sonores de pel·lícules per a documentals i altres pel·lícules, com ara The Man Who Cried, Youth Without Youth, Tetro i Twixt. També va compondre i arranjar música de cambra, inclòs per al Kronos Quartet (Nuevo) i el St. Lawrence String Quartet.

El cicle de cançons de Golijov "Falling Out of Time" es va inspirar en una novel·la de l'autor israelià David Grossman.[13]

Golijov va compondre la banda sonora de "Megalopolis" de Francis Ford Coppola que posteriorment va desenvolupar en una obra simfònica estrenada per l'Orquestra Simfònica de Chicago el 8 de novembre de 2024. Coppola va estar present a l'estrena mundial d'aquesta obra.

Polèmiques

[modifica]

Golijov va ser objecte d'escrutini el 2011 per una sèrie de comissions que es van retardar o cancel·lar. Un concert per a violí escrit per a la Filharmònica de Los Angeles no es va completar a temps, Golijov va incórrer en una segona data límit l'any següent a Berlín,[14] i una tercera composició no es va estrenar fins al gener de 2013 a Disney Hall.[15]

Això va seguir una cancel·lació similar el 2010, quan un cicle de cançons programat va haver de ser eliminat del programa quan no es va completar a temps.[16] L'estrena de març de 2011 d'un nou quartet de corda per al Quartet de Sant Llorenç també es va ajornar,[17] tot i que l'obra, Qohelet, es va completar més tard aquell any i va ser estrenada pel quartet l'octubre de 2011.

Al voltant de l'any 2006, la Metropolitan Opera va encarregar a Golijov la composició d'una òpera, que es representaria a la temporada 2018-19.[18] El 2016, el Met va cancel·lar l'encàrrec a causa de la manca de progrés del compositor.[19]

Tom Manoff, compositor i crític, i Brian McWhorter, trompetista, van al·legar que el Sidereus de Golijov va ser copiat en gran part de la composició Barbeich de Michael Ward-Bergeman. Alex Ross de The New Yorker va revisar ambdues partitures i va escriure:

« "Per dir-ho sense embuts, 'Sidereus' és 'Barbeich' amb material addicional adjunt".Ross va afegir que Ward-Bergeman sabia i no es va oposar als préstecs de Golijov, després d'haver escrit: "Osvaldo i jo vam arribar a un acord sobre l'ús de "Barbeich" per a "Sidereus". Els termes es van entendre clarament, i tots dos vam estar d'acord amb Osvaldo i jo hem estat amics i col·laboradors durant anys. No tinc res més a dir sobre l'assumpte."[20] »

Un consorci de 35 orquestres havia pagat a Golijov 75.000 dòlars, complementats amb una subvenció de 50.000 dòlars de la Lliga d'orquestres per a l'escriptura. El treball que va produir Golijov va durar només 9 minuts. Golijov havia utilitzat el mateix material musical en la seva composició de 2009 Radio.[21]

Golijov va respondre a aquestes preguntes explicant que va compondre el material musical original conjuntament amb Ward-Bergeman per a una banda sonora de pel·lícula que al final no incloïa el material, i que el va utilitzar d'acord amb Ward-Bergeman, que no va fer cap comentari públicament sobre l'assumpte. Golijov va citar a Monteverdi, Schubert i Mahler com a altres compositors que van utilitzar material musical existent per crear música nova.[22]

Composicions notables

[modifica]

Algunes de les obres notables de Golijov inclouen les següents:[23]

  • Yiddishbbuk (1992), per a quartet de corda.[24]
  • The Dreams and Prayers of Isaac the Blind (1994), per a clarinet klezmer i quartet de corda (i més tard per a clarinet i orquestra de corda)
  • Oceana (1996), cantata per a solista, cor de nois, cor, guitarres elèctriques i orquestra reduïda (cordes, flautes i percussió).[25][26]
  • La Pasión según San Marcos (Passió de Sant Marc) (2000)[27][28]
  • Tres cançons per a soprano i orquestra (2001). Lúa Descolorida d'aquest conjunt va ser posteriorment reutilitzada com l'Ària Peter's Tears' a La Pasión según San Marcos.[29]
  • Tenebrae (2002), per a soprano, clarinet i quartet de corda.
  • Ainadamar (2003): òpera primera de Golijov, llibret de David Henry Hwang.[30]
  • Ayre (2004): cicle de cançons per a soprano i conjunt, estrenat per Upshaw i The Andalucian Dogs.[31]
  • Azul (2006), per a violoncel i orquestra, estrenada per Yo-Yo Ma a Tanglewood.[32][33]
  • She Was Here (2008), una orquestració de quatre cançons de Schubert, estrenada per la Saint Paul Chamber Orchestra.[34]
  • Sidereus (2010), per a orquestra, encarregat per un consorci de 36 orquestres.[35]

"Megalopolis" estrenada per l'Orquestra Simfònica de Chicago el 8 de novembre de 2024.

Premis i reconeixements

[modifica]

Premis

  • Beca Guggenheim (1995)
  • Beca MacArthur (2003)
  • Musical America Compositor de l'any (2006)
  • Premi Grammys x2 (2007): Ainadamar, Millor gravació d'òpera i a la millor composició clàssica contemporània
  • The Vilcek Foundation en Música (2008)[36]

Cites

  • Merkin Concert Hall (Nova York), compositor resident (1998)
  • Los Angeles Philharmonic, Music Alive Series, compositor resident (2001)
  • Ravinia Festival, compositor resident (2002)
  • Spoleto Festival USA, compositor resident (2002, 2011)
  • Ojai Music Festival, compositor resident (2006)
  • Mostly Mozart Festival, compositor resident (2007)
  • Chicago Symphony Orchestra, compositor resident (2007–2010)
  • Holland Festival, compositor resident (2008)
  • Carnegie Hall, Debs Composer Chair (2012–13)

Discografia seleccionada

[modifica]

Bandes sonores de pel·lícules

  • Banda sonora de The Man Who Cried (Sony Classical/SME SK 61870)[37]
  • Banda sonora de Youth Without Youth] (Deutsche Grammophon/Universal Classics, 2007)
  • Banda sonora de Tetro (Deutsche Grammophon/Universal Classics, 2009)
  • Banda sonora de Twixt
  • Banda sonora de Megalopolis

Veu, música de cambra i orquestral

  • Yiddishbbuk (EMI Classics 7243 5 57356 2 1) – nominat al Grammy 2003 a la millor interpretació de música de cambra
  • Oceana (Deutsche Grammophon/Universal Classics, 2007)
  • Ayre (Deutsche Grammophon/Universal Classics 477 5414)—nominada al Grammy 2006 a la millor composició clàssica contemporània
  • Ainadamar (Dawn Upshaw, Robert Spano, Atlanta Symphony Orchestra) (Deutsche Grammophon/Universal Classics)—va guanyar dos premis Grammy 2007 per enregistrament i composició
  • La Pasión según San Marcos La Passió segons Sant Marc (en directe i estudi) (Deutsche Grammophon/Universal Classics 479 0346)
  • Els somnis i oracions d'Isaac el Cec interpretat pel Kronos Quartet (Nonesuch/Elektra 79444)
  • Voices of Light, Lúa Descolorida cantada per la soprano Dawn Upshaw (Nonesuch/Elektra 79812)
  • Night Prayers, K'vakarat en l'enregistrament del Kronos Quartet (Nonesuch/Elektra 79346)
  • Arranjaments Caravan per al Kronos Quartet (Nonesuch/Elektra 79490)

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Three Songs for Soprano and Orchestra". Los Angeles Philharmonic. Retrieved 2024-08-15.
  2. ↑ "Osvaldo Golijov". Silkroad. Retrieved 2024-06-12.
  3. ↑ "Osvaldo Golijov Named Loyola Professor of Music at Holy Cross". Retrieved 2008-05-27.
  4. ↑ Lovett, Laura. "An exploration of sound and sense: Brookline composer Osvaldo Golijov". Brookline TAB. Retrieved 2017-03-12.
  5. ↑ "Neri Oxman Is Redesigning the Natural World". Surface Magazine. June 6, 2016. Retrieved August 31, 2016.
  6. ↑ Beggy, Carol; Shanahan, Mark (2006-10-27). "Newton composer bowls over Bowie". The Boston Globe. Retrieved 2006-12-03.
  7. ↑ "Three Songs for Soprano and Orchestra | LA Phil". www.laphil.com. Archived from the original on 2015-09-20.
  8. ↑ "Golijov's Yiddishbbuk". ClassicsToday.com. Retrieved 23 September 2013.
  9. ↑ "Osvaldo Golijov's 'St. Mark' Passion finally reaches Los Angeles". Los Angeles Times. 25 April 2010. Retrieved 23 September 2013.
  10. ↑ Horsley, Paul. "HOMAGE TO HENRY: Orchestras, League commission top composer to honor visionary leader". Kansas City Independent. Archived from the original on 2 October 2011. Retrieved 28 July 2011.
  11. ↑ Daniel J Wakin (Spring 2013). "Joyful Noise". College of the Holy Cross Magazine. Retrieved 26 December 2013.
  12. ↑ Schweitzer, Vivien (17 April 2007). "Singers and Composers in a Stylistic Mix and Match". The New York Times. Retrieved 26 December 2013.
  13. ↑ Fonseca-Wollheim, Corinna da (2020-11-05). "After a Decade of Silence, a Composer Reappears". The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved 2023-02-06.
  14. ↑ "Osvaldo Golijov Violin Concerto Delayed Again". The Strad. 2012-11-30. Archived from the original on 2014-12-26. Retrieved 2014-12-25.
  15. ↑ Ng, David (29 November 2012). "Osvaldo Golijov Misses yet Another Deadline for Violin Concerto". Los Angeles Times.
  16. ↑ "Los Angeles Philharmonic Hit by Wave of Cancellations by Artists". Los Angeles Times. 2011-03-14. Retrieved 2011-03-15.
  17. ↑ Kozinn, Allan (2011-03-09). "One Fresh Score in Place of Another". The New York Times. Retrieved 2011-03-15.
  18. ↑ Midgette, Anne (2013-10-16). "Developing New Operas Is an Art in Itself". The Washington Post. ISSN 0190-8286. Retrieved 2020-01-10.
  19. ↑ Midgette, Anne (2016-11-30). "Et tu, Golijov? The Met's Bumpy Road with New Opera". The Washington Post. ISSN 0190-8286. Retrieved 2017-03-12.
  20. ↑ Alex Ross (2020-01-10). "The Golijov Issue: Borrowed Music, or Stolen?". The New Yorker. Retrieved 2014-12-25.
  21. ↑ MacDonald, David (24 February 2012). "The Golijov Problem". Archived from the original on 9 September 2016. Retrieved 10 January 2020
  22. ↑ Weininger, David (2012-03-16). "Longwood Gets Its Turn with Sidereus". The Boston Globe. Retrieved 2012-11-09.
  23. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Osvaldo Golijov. «».
  24. ↑ «Golijov's Yiddishbbuk». ClassicsToday.com. [Consulta: 23 setembre 2013].
  25. ↑ "Golijov's Yiddishbbuk". ClassicsToday.com. Retrieved 23 September 2013.
  26. ↑ "Musical Shadings and Unusual Textures – World Music Central.org". worldmusiccentral.org. Retrieved 15 February 2018.
  27. ↑ «Osvaldo Golijov's 'St. Mark' Passion per fi arriba a Los Angeles». , 25-04-2010.
  28. ↑ Kozinn, Allan (20 August 2007). "La Pasión según San Marcos; A Work Unbounded By Musical Categories". The New York Times. p. 1. Retrieved 23 September 2013.
  29. ↑ LA Philharmonic</refharmonic
  30. ↑ Laura Barnett. «M'encanta quan la música fa caure la gent». [Consulta: 25 desembre 2014].
  31. ↑ Kozinn, Allan «CLASSICAL MUSIC REVIEW; Saltant a través del món i a través del temps». The New York Times, 06-02-2006, p. 4.
  32. ↑ Smith, Steve «Concerto Retinkered (for Youthful Solist)». The New York Times, 31-07-2007, p. 3.
  33. ↑ «Philharmonic roba una pàgina del món de l'art amb una nova música Biennal». , 23-01-2013.
  34. ↑ «Anthony Minghella, 54, Director, Dies». , 19-03-2008.
  35. ↑ Alex Ross (2020-01-10). "The Golijov Issue: Borrowed Music, or Stolen?". The New Yorker. Retrieved 2014-12-25.
  36. ↑ «New Music News Wire». NewMusicBox, 15 February. [Consulta: 11 novembre 2015].
  37. ↑ Crebo, Anna American Record Guide, 01-11-2002.

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web oficial de Wikidata
  • Osvaldo Golijov parla d'Aidanamar a WGBH Radio
  • Tom Huizenga de NPR sobre La passió segons Sant Marc
  • La passió d'Osvaldo Golijov
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Osvaldo_Golijov&oldid=34757564»