Oswaldo Goeldi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1895  Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Mort | 16 febrer 1961 (65 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Formació | Escola Nacional de Belles Arts (UFRJ) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | xilògraf | ||
| Ocupador | Universitat Federal de Rio de Janeiro | ||
| Família | |||
| Pare | Emílio Augusto Goeldi | ||
Oswaldo Goeldi (Rio de Janeiro, 31 d'octubre de 1895 - Rio de Janeiro, 16 de febrer de 1961) va ser un artista suís-brasiler i gravador de renom. Era fill del naturalista suís Emílio Augusto Goeldi.[1]
Biografia
[modifica]Goeldi va néixer a Rio de Janeiro, però va viure a Belém, la capital de l'estat de Pará, fins als 6 anys. El seu pare hi residia com a director del Museu d'Història Natural i Etnografia do Pará (actualment Museu Emílio Goeldi). L'any 1910 la seva família va tornar a Suïssa i va començar els seus estudis a Berna, i més tard a Zúric.[2] Després de servir durant un breu període a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial, Goeldi es va traslladar a Ginebra, on va ser acceptat a l'École des Arts et Métiers. Frustrat amb l'entorn acadèmic, va abandonar l'escola després de la mort del seu pare el 1917 i va començar a estudiar amb els artistes Serge Pahnke (1875–1950) i Henri van Muyden (1860–sd), i més tard amb Hermann Kümmerly, amb qui va aprendre litografia.[3]
El 1919 Goeldi va tornar a Rio de Janeiro i va començar una carrera de gravador i il·lustrador per revistes populars. Es va unir a un grup d'artistes i intel·lectuals avantguardistes, com Beatrix Reynal, Anníbal Machado (1894–1964), Otto Maria Carpeaux (1900–1978), Manuel Bandeira (1886–1968), Álvaro Moreyra (1888–1964), Ronald de Carvalho (1893–1935), Emiliano Di Cavalcanti (1897-1976).[4] Durant aquest període, va treballar intensament com artista i va fer la seva primera exposició individual, que tanmateix va ser mal rebuda pels crítics d'art. Ferit per les crítiques, Goeldi es va retirar de l'escena artística i es va aïllar en la ciutat de Niterói. Solitari, es va centrar cada vegada més com un il·lustrador, conegut per edicions de llibres i revistes, treballant principalment amb xilogravats.[1] També es va distanciar de la seva família el 1922, refusant tornar a Europa. Va participar en la Setmana d'Art Modern a São Paulo aquell any. El seu primer àlbum, 10 Gravuras em Madeira va ser editat el 1930, permetent a Goeldi estalviar suficients diners per tornar a Europa el 1931. Va exposar a Berna i Berlín, i va tornar a visitar als seus grans inspiradors, Alfred Kubin i Hermann Kümmerli.[2]
En les dècades següents, després de tornar a Brasil, es va enfortir el prestigi artístic de Goeldi, i va ser acceptat en la 25a Biennal de Venècia, el 1950. Es va donar a conèixer nacionalment i internacionalment i va obtenir el seu primer premi en la Primera Biennal Internacional d'Art de São Paulo, el 1951. Des de 1952 fins a la seva mort, Goeldi es va convertir en un artista respectat i influent en l'Escola Nacional de Belles Arts.[5]
Va morir el 15 de febrer de 1961, sol en el seu petit apartament a Rio.[2]
El treball de Goeldi ha estat exposat pòstumament en més de cent exposicions al Brasil, Argentina, França, Portugal, Suïssa i Espanya.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Oswaldo Goeldi» (en portuguès brasiler). Brasil Escola. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Oswaldo Goeldi - biografia resumida, principais obras e estilo» (en portuguès). Sua Pesquisa. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Acervo del MNAV - Oswaldo Goeldi» (en castellà). Museo Nacional de Artes Visuales. Arxivat de l'original el 2022-03-07. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ Arcuri, Christiane. «OSWALDO GOELDI» (en portuguès brasiler). Nutrição Visual. Arxivat de l'original el 2022-03-05. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ Lamoni, Giulia. «Following the Traces of Yemanjá: Pop art, Cultura popular and Printmaking in Brazil». A: Hadler, Mona; Minioudaki, Kalliopi (eds.). Pop Art and Beyond: Gender, Race, and Class in the Global Sixties (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2022-02-24, p. 153-174. ISBN 978-1-350-19755-8.
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web oficial (portuguès)