Vés al contingut

Otília Castellví i Fontanet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOtília Castellví i Fontanet
Biografia
Naixement24 novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, modista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Obrer d'Unificació Marxista Modifica el valor a Wikidata


Diccionari Biogràfic de Dones: 4058 Modifica el valor a Wikidata

Otília Castellví i Fontanet (Gijón, 24 de novembre de 1917 - Canet de Mar, 12 de maig de 2001) fou una modista, militant del POUM i compromesa amb la República.[1][2]

Biografia

[modifica]

Otilia va néixer a Astúries, en una família obrera de trajectòria política catalanista. Als 17 anys ja assisteix a conferències als locals del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Participa en els esdeveniments d'octubre del 1934 a Barcelona i en la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) l'any següent. També surt al carrer el 19 de juliol a Barcelona, ja com a militant del partit.[2]

Freqüenta les companyies d'Andreu Nin, Joaquim Maurin i d'altres dirigents del partit. És empresonada a partir de maig de 1937, en l'atac dels estalinistes en contra del POUM. A la txeca coneix Kàtia Landau, militant comunista heterodoxa austríaca i fan una vaga de fam. Totes dues són posades en llibertat a l'entrada dels franquistes a Barcelona i passen a la clandestinitat, ja que no ha pogut fugir amb la retirada republicana.[2]

Travessa la frontera francesa amb els passadors de muntanya, però serà detinguda a Perpinyà i portada al camp de concentració d'Argelers. Quan surt del camp, ja amb el seu company Linus Moulines, van a residir a l'Alemanya nazi, passant per la França ocupada. A Alemanya treballa i sobreviu gràcies al seu ofici de modista.[2] Finalment decideixen marxar cap a Amèrica i s'estableixen a Caracas (Veneçuela).

Les seves memòries

[modifica]

A la fi de la seva vida va retornar a Catalunya i va redactar i publicar les seves memòries poc abans de morir, el 1997. Posteriorment foren editades de nou amb el nom De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi i constitueixen un document excepcional sobre els anys previs a l'esclat de la guerra civil espanyola i la posterior sortida del país de milers d'homes i dones republicans, que fugien de la repressió del franquisme. I també un testimoni de la seva integritat moral i del drama de l'exili.[2][3][4] Després es traduí i publicà també en castellà.[5]

Reconeixement

[modifica]

L'any 2006, la ciutat de Barcelona li dedicà un carrer al districte de Gràcia, on havia viscut.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Otilia Castellví». Arrels. Arrels catalanes a Veneçuela. [Consulta: 7 abril 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Otilia Castellví». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. «Surt a la venda 'De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi', d'Otília Castellví». Vilaweb, 17-04-2003. [Consulta: setembre 2019].
  4. 4,0 4,1 «Otília Castellví, carrer d'». Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor. [Consulta: setembre 2019].
  5. «Sobrevivir bajo las bombas». El País, 30-11-2008.

Bibliografia

[modifica]
  • Castellví, Otília. De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi. Quaderns Crema, 01/03/2003 (Col. D'un dia a l'altre, 13). ISBN 978-84-7727-375-2. 
  • Gutiérrez Álvarez, Pepe (2006): Retratos poumistas. Sevilla: Ed. Espuela de Plata. Col. España en armas.