Vés al contingut

Otel·lo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oteŀlo)
Per a altres significats, vegeu «Otel·lo (desambiguació)».
Infotaula d'arts escèniquesOtel·lo
The Tragedy of Othello, The Moor of Venice Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra dramàtica Modifica el valor a Wikidata
AutorWilliam Shakespeare Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès modern primerenc Modifica el valor a Wikidata
Creació1604 Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragèdia Modifica el valor a Wikidata
Acte5 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióVenècia Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1622 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesOtel·lo, Desdèmona, Iago, Càssio, Emília, Bianca, Brabàntio, Roderigo, Dux de Venècia, Gratiano, Ludovico i Montano Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica8 i 59j Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 6823
Musicbrainz: a72d632b-8bfc-45a2-a122-7cd740b03329 Goodreads work: 995103 Project Gutenberg: 2267 Modifica el valor a Wikidata
Otel·lo i Desdèmona pel pintor valencià Muñoz Degrain, pintura del 1881.

Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603. La primera representació de la qual es té notícia va tenir lloc el 1r de novembre del 1604 al Palau de Whitehall de Londres.

Otel·lo és una tragèdia igual que altres obres de Shakespeare com Hamlet, Macbeth o El rei Lear. Probablement, Shakespeare va escriure Otel·lo després de Hamlet, però abans de Macbeth i El rei Lear.

El personatge principal de l'obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament tot i la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, la qual acostumava a descriure els moros i altres pobles de pell fosca com a gent malvada. A l'obra, Shakespeare evita qualsevol discussió respecte a l'islam.

Estructura

[modifica]
Gravat del 1803 sobre Otel·lo i Desdèmona. Acte V, segona escena.

L'obra consta de cinc actes dividits en escenes:

  • El 1r acte (3 escenes):
    • 1a escena: un carrer de Venècia
    • 2a escena: un altre carrer de Venècia
    • 3a escena: consell venecià
  • El 2n acte (2 escenes):
    • 1a escena: un port de Xipre
    • 2a escena: un carrer de Xipre
  • El 3r acte (4 escenes):
    • 1a escena: sala d'un castell de Xipre
    • 2a escena: sala del castell amb personatges diferents als anteriors
    • 3a escena: jardí del castell
    • 4a escena: esplanada davant del castell
  • El 4t acte (3 escenes):
    • 1a escena: plaça de davant del castell
    • 2a escena: sala del castell
    • 3a escena: sala del castell amb altres personatges
  • El 5è acte (2 escenes):
    • 1a escena: carrer de Xipre
    • 2a escena: cambra del castell (habitació d'Otel·lo i Desdèmona)

Personatges

[modifica]
  • Dux de Venècia
  • Brabàntio (senador, pare de Desdèmona)
  • Gratiano (germà de Brabàntio)
  • Otel·lo (un moro noble al servei de la República de Venècia)
  • Càssio (lloctinent d'Otel·lo)
  • Iago (ensenya d'Otel·lo)
  • Roderigo (cavaller venecià)
  • Montano (predecessor d'Otel·lo en el govern de Xipre)
  • Pallasso (criat d'Otel·lo)
  • Desdèmona (filla de Brabàntio i muller d'Otel·lo)
  • Emília (muller de Iago)
  • Bianca (amant de Càssio)
  • Ludovico (parent de Brabàntio)

A més a més, a l'obra hi apareixen d'altres personatges de menor importància: un mariner, missatgers, un herald, oficials, cavallers, músics i senadors.

Argument

[modifica]

Desdèmona es casa amb Otel·lo, la qual cosa disgusta a Roderigo, qui estimava a Desdèmona. Roderigo es queixa a Iago, el qual guarda rancor a Otel·lo per qüestions de promocions militars. Iago intenta muntar una conspiració contra Otel·lo, afirmant que Desdèmona és infidel amb Càssio, donant-li com a prova un mocador robat. Otel·lo, després de ser manipulat i enganyat per Iago, creu totes les seves mentides i acaba boig de gelosia. Finalment, ordena l'assassinat del suposat amant i també mata la seva dona. Quan s’adona del seu error, se suïcida i Iago acaba com a presoner.

Traducció catalana

[modifica]
  • Shakespeare, William. Otel·lo. Barcelona: Col·lecció popular de teatre clàssic universal. Institut del Teatre. Ed. Bruguera. Traducció de Josep Maria de Sagarra. 1979.