Otto Herschmann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1877 Viena (Àustria) |
| Mort | 14 juny 1942 (65 anys) Sobibor |
| Causa de mort | verí |
| Activitat | |
| Ocupació | tirador, nedador |
| Esport | esgrima natació |
| Disciplina esportiva | esgrima |
| Participà en | |
| 1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
| 1896 | Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - 100 metres lliures masculins (medalla d'argent olímpica) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Imperi Austríac
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Natació | |||
|
Atenes 1896 | 100 metres lliures | |
| Esgrima | |||
|
|
Estocolm 1912 | Sabre per equips | |
Otto Herschmann (Viena, 4 de gener de 1877 - Izbica, 14 de juny de 1942) va ser un nedador, tirador, advocat i dirigent esportiu austríac d'origen jueu.[1] Va prendre part en els Jocs Olímpics de 1896, a Atenes, els Jocs Intercalats de 1906 i als de 1912 a Estocolm.[2]
Herschmann guanyà la medalla de pla en la prova dels 100 metres lliures dels Jocs Olímpics de 1896, a Atenes. El 1912 tornà a guanyar una medalla de plata, però en aquesta ocasió en la prova de sabre per equips del programa d'esgrima, formant equip amb Richard Verderber, Rudolf Cvetko, Friedrich Golling, Andreas Suttner, Albert Bogen i Reinhold Trampler.
Fou president del Comitè Olímpic Austríac entre 1912 i 1914 i entre 1914 i 1932 ho fou de la Federació Austríaca de Natació.
Durant el període nazi Herschmann fou perseguit per ser jueu. Els nazis el van arrestar a Viena i fou deportat el 1942 cap al camp d'extermini de Sobibor, i posteriorment cap al d'Izbica, on trobà la mort, probablement gasejat.[2][3][4][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Joseph M. Siegman. The International Jewish Sports Hall of Fame. SP Books, 1992 [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Otto Herschmann Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2012. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ «Otto Herschmann». Jewishsports.net. Arxivat de l'original el 12 de maig 2013. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ Paul Taylor. Jews and the Olympic Games: The Clash Between Sport and Politics – With a Complete Review of Jewish Olympic Medalists. Sussex Academic Press, 2004 [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ «Archivmeldung: Simmering: Namensgebung für die Otto-Herschmann-Gasse» (en alemany). Wien.gv.at, 11-06-2001. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2016. [Consulta: 26 març 2013].
- ↑ Schaffer, Kay; Smith, Sidonie. The Olympics at the Millennium: Power, Politics, and the Games. Rutgers University Press, 2000, p. 60–62. ISBN 978-0-8135-2820-5.